Catalunya, terra d’adob per a l’‘slow food’

BarcelonaL’alimentació ecològica és cada dia més present en la nostra compra i els nostres hàbits de consum. De fet, a Espanya el mercat de productes d’alimentació ecològica va créixer un 14% el 2017 respecte al 2% de creixement del mercat d’alimentació tradicional. Però on s’observa més creixement és a Catalunya, on ha augmentat un 53%, segons les dades de l’estudi Mites i realitats sobre el consum de productes ecològics, fet per la consultora especialitzada en estudis de mercat Kantar Worldpanel i la Fundació Catalunya - La Pedrera, que es va presentar ahir a la II Jornada Anual de Productes d’Alimentació Ecològics a Món Sant Benet.

L’estudi, que es va fer en 12.000 llars catalanes i espanyoles, també destaca que, tot i les bones xifres assolides, el nivell de penetració d’aquest tipus de productes continua sent baix a Espanya, on se situa al 42%, respecte a altres països europeus, on s’arriba al 80%. En realitat, si es desglossen detalladament les dades de la cerca, es detecta que encara només un 10% de les llars compren menjar ecològic de manera mensual.

A l’hora de comprar productes amb certificació ecològica, “els consumidors busquen més naturalitat i autenticitat amb els aliments, així com una millora en el plaer i elgust”, explicava Joan Riera, director de l’àrea d’alimentació de Kantar Worldpanel, durant la presentació de l’estudi.

D’altra banda, el gruix de les vendes d’aquest tipus de productes es continua fent en botigues especialitzades, encara que part del creixement que s’ha detectat aquest últim any es deu principalment a l’oferta ecològica que s’ofereix als grans supermercats de descompte.

El mite dels ‘hipsters’

Sovint ens ve la imatge que són els joves urbanites amb barba, altrament coneguts com a hipsters, els que consumeixen més menjar ecològic. “Res més lluny de la realitat”, matisava Riera, que mostrava que el perfil de consumidor habitual és el d’una persona de més de cinquanta anys que resideix en una llar de màxim dues persones. “Els joves més aviat compren fideus instantanis”, ironitzava. I és que els preus elevats continuen sent una de les grans barreres a l’hora de decidir-se pels productes sostenibles. “Al final s’acaba mirant la relació qualitat-preu més que la sostenibilitat del producte”, concloïa Riera.

Una reflexió que contrastava amb la de Carlo Petrini, fundador del moviment ecogastronòmic i sense ànim de lucre Slow Food, que va participar en la jornada des del punt de vista d’aquesta associació. “El menjar ètic és un dret per a tothom, no és un privilegi només per als més elitistes”, reivindicava. Per a Petrini, el menjar pot i ha de ser un plaer, alhora que s’han d’aprendre a valorar els aliments de bona qualitat, amb els quals es respecten els seus processos de producció, el medi ambient i les tradicions locals, i s’afavoreix la biodiversitat i una agricultura justa i sostenible.

Productes de proximitat

Una altra curiositat de l’estudi és que els consumidors prefereixen comprar productes de proximitat, per damunt que siguin ecològics o no. En aquest sentit, el consumidor entén per proximitat els productes que tenen origen a la seva comunitat autònoma, demarcació o municipi. “Sisplau, mengeu català”, animava Petrini durant la seva conferència. “Feu-ho per història, orgull, memòria i medi ambient”.

De fet, l’activista italià assegura que Catalunya és un territori especialment sensible i receptiu pel que fa als productes ecològics i al moviment slow food. Sense anar més lluny, actualment hi ha 65 restaurants catalans que compten amb la distinció km 0 de Slow Food, així com un menjador escola. Uns establiments reconeguts principalment per estar compromesos amb els productes ecològics i de proximitat.

“La revolució benedictina, com la que es va produir al monestir de Sant Benet, tenia una gran harmonia amb la natura i va revolucionar Europa”, recordava Petrini. Uns valors de proximitat i qualitat que avui en dia s’intenten restablir a mans de la Fundació Catalunya - La Pedrera celebrant jornades com la d’ahir.

“Volem donar a conèixer fins a quin punt és important la gastronomia i l’agricultura a la nostra vida diària”, comentava la directora de la Fundació, Marta Lacambra. “El nostre somni és imaginar que en un futur el paisatge de Catalunya tingui un aspecte més bonic, ordenat i treballat per l’agricultura de proximitat”. I no només això, concloïa Lacambra, sinó també habitat per pagesos que puguin viure de la seva feina amb dignitat i a partir d’un comerç més just i sostenible.