Cercadors de felicitat

Al llarg de la seva vida l’ésser humà busca la felicitat. De jove és com un aventurer a la recerca de la “gran felicitat”, amb la il·lusió que algun dia arribarà a un lloc físic o mental, apareixerà una persona o aconseguirà un repte que li aportarà la felicitat buscada. Amb el pas del temps va aprenent que aquesta gran felicitat en realitat està composta per diminuts moments de petites felicitats. Aleshores ens podem preguntar: què és la felicitat? Les respostes poden ser moltes, tantes com persones, però potser una bona definició seria “sentir que som al lloc on volem ser”.

La inèrcia sol portar-nos al desig de ser en un altre lloc, si som a la feina volem marxar de vacances, però sovint després de dies volem tornar a la rutina; si ens quedem a casa volem sortir, si vivim a ciutat pensem a viure al camp, i si vivim al camp, a viure a la ciutat, o simplement a la casa del costat. Són només exemples, però en tots ells la mirada està enfocada a canviar de lloc, en el lloc exterior. Juan Ramon Jiménez avisava en una poesia: “No corris. Ves a poc a poc, que on has d’anar és a tu mateix”.

El lloc on podem sentir-nos realment feliços sol ser més a prop. Una manera de trobar-lo és canviar la direcció de la nostra recerca de fora cap endins, per descobrir que no calen distàncies per viure moments de plenitud. Seguint amb exemples, podem trobar aquests moments en la mirada d’una mare cap al seu nadó, en la concentració d’un artista creant la seva obra, en l’experiència de la plena presència asseguts en el coixí de meditació, en l’observació de la bellesa del planeta on vivim, i així un llarg etcètera. Trobar “el lloc on sentim que volem ser” dins nostre ens permet desplaçar-nos a molts llocs exteriors i en tots ells viure subtils instants de vertadera felicitat.

Més continguts de