Cosir segueix estant de moda

La costura guanya adeptes de totes les edats gràcies a cursos i tallers per fer els primers passos

En ple segle XXI l’afició per la costura repunta amb força. La passió de fer-se la pròpia roba, la necessitat de donar sortida a la creativitat, la satisfacció de crear objectes personalitzats, desconnectar de la feina o simplement conèixer gent amb inquietuds artístiques són alguns dels motius que els aficionats a cosir esgrimeixen quan parlen dels perquès de la seva afició. Tallers i cursos presencials, tutorials online, trobades de barri i clubs demostren que la passió per la costura viu un bon moment aprofitant també les noves eines digitals.

Cosir relaxa i activa la ment

“M’agrada sentir-me autosuficient, i fer activitats manuals em relaxa molt”. La Maria Vives només fa uns mesos que s’ha apuntat a costura, però té clar que és una de les millors decisions d’aquest any. “Des de petita he estat envoltada de grans costureres, la meva àvia i la meva mare, així que segurament inconscientment això també m’ha dut a apuntar-me a aquest curs”, explica Vives, que viu a Menorca.

Per la seva banda, la responsable de Costuretas, un club social de costura del barri de Gràcia de Barcelona, Esther Sánchez, assegura que qui s’apunta a aquests tallers ho fa per “aprendre a cosir des de zero, fer-se roba personalitzada o fer regals manuals”. A més, diu que la costura és una activitat que relaxa, i fer-ho en companyia i amb bon ambient és un dels motius principals pels quals la gent s’hi inscriu.

No gaire lluny d’allà, al Raval, trobem Muchafibra, un centre d’experimentació i producció tèxtil. Les seves responsables associen l’èxit dels cursos de costura al fet que “la gent té la necessitat de vestir-se amb peces personalitzades i fugir de l’actual mercat de la moda”. I afegeixen que “la gran majoria d’alumnes s’apunten per fugir de la monotonia i l’estrès”.

Més cursos...

L’oferta de cursos de costura és cada cop més àmplia i personalitzada. I s’hi apunta gent de totes les edats. “Als nostres tallers s’hi inscriuen un 92% de dones i un 8% d’homes, d’edats d’entre 8 i 84 anys, la majoria al voltant dels 30 anys”, comenta Sánchez de Costuretas. En la mateixa línia, des de Muchafibra asseguren que sobretot s’hi apunten dones, però que des de fa un temps ha crescut el nombre d’homes que s’interessen per la costura i s’animen a fer les primeres puntades.

Els centres cívics de Barcelona, per exemple, ofereixen cada trimestre desenes de cursos de diferents nivells. Des dels inicials, en què s’aprèn el més bàsic, fins a cursos de patronatge i brodat. Amb preus assequibles, aquests cursos ofereixen durant dos i tres mesos sessions teòriques i pràctiques d’on resulten creacions personalitzades. Normalment tots els centres disposen de màquines de cosir, però també s’ofereix la possibilitat de dur-la de casa si es prefereix.

D’altra banda, no paren d’aparèixer tallers o clubs de costura en què cadascú aprèn al seu ritme i es teixeixen complicitats i es comparteixen coneixements. Alguns dels cursos que més triomfen últimament són els que ofereixen la possibilitat de copiar un patró o model per reproduir peces que es poden trobar als aparadors de les botigues amb un estil personalitzat. I tampoc no deixen de guanyar adeptes els cursos en què s’ensenya a fer roba per a nadons: pitets, bodis, pijames, barrets i qualsevol altre complement per als més petits.

…i més màquines

La màquina de cosir és una eina força desconeguda per les generacions més joves i sovint provoca respecte. Tot i que sembla una cosa del passat, aquests ginys s’han adaptat a les necessitats del mercat i des de fa uns anys tornen a estar de moda. “Últimament el mercat d’aquestes màquines ha crescut notablement. Hi ha una gran oferta i demanda de models no només de costura bàsica sinó dels més específics per fer manualitats”, explica Rubén Manzano, director de vendes de Singer Espanya, una de les marques líder a nivell mundial.

Els motius principals d’aquest nou interès per les màquines de cosir, segons Manzano, són “el notable abaratiment del seus preus i l’adaptació de les màquines a la tecnologia més innovadora”. I, tot i que és un negoci força sostingut en el temps, hi ha certes dates del calendari en què es disparen les vendes. “Nadal és, tradicionalment, un moment de moltes vendes. Així com també quan s’acosta Carnestoltes o la Feria de Sevilla”, comenta Manzano.

Per no parlar de la influència que han tingut algunes ficcions de televisió. “Hem vist com algunes sèries tenen un efecte positiu en la venda de màquines de cosir. Qui les mira i ja havia cosit s’hi torna a aficionar, i qui no havia cosit mai s’hi enganxa”, confessa el director de vendes de Singer Espanya. És el cas de sèries com Velvet i El tiempo entre costuras, així com de programes com Maestros de la costura, on es busca el millor modista amateur d’Espanya.

Per a tots els nivells

Què s’aprèn en un curs de costura? La resposta és àmplia i respon al nivell de formació, però la majoria de centres ofereixen nocions bàsiques molt pràctiques per avançar segons les necessitats de l’alumnat. Enfilar l’agulla, agafar un baix de pantalons o faldilla, estrènyer una peça, fer diferents tipus de puntada, cosir en ziga-zaga, carregar el rodet de la màquina, posar una cremallera, conèixer l’ús de cada accessori... La llista és llarga!

Hi ha cursos en què primer s’imparteix la teoria i després es posen en pràctica els coneixements donant forma a peces concretes. En d’altres, la teoria s’aprèn a mesura que es cusen aquestes peces. “Em sembla més motivadora aquesta segona opció, perquè veus com les idees es fan realitat i aprens sobre la marxa”, afirma Maria Vives. En el seu cas, el primer que ha après a fer són uns pantalons copiant el patró d’uns que ja tenia, i ara ja pensa a fer-se’n uns altres.

Després hi ha els autodidactes, com el Francisco Gutiérrez, que n’ha après amb un manual i intuïció. “Fa tres mesos que tinc una màquina de cosir i la veig com una eina útil per arreglar roba”, diu, i explica que ara aprofita els coneixements per arreglar cortines i fundes i cosir-se els baixos dels pantalons. Gutiérrez, a més, reconeix que, més enllà de la qüestió pràctica, “fer treballs manuals també és una manera de relaxar-se sense pantalles”. Però hi ha qui, per aprendre, justament fa servir la pantalla. A part dels manuals, a internet s’hi poden trobar infinitat de tutorials per aprendre a cosir i fer manualitats agulla en mà. De la cosa més simple, com fer-se bosses de tela, a disfresses elaborades, la varietat de creacions és infinita. YouTube està ple d’idees i trucs, i són molts els canals especialitzats en aquest art amb una gran oferta de vídeos didàctics, molts dels quals superen el milió de visites.

Més continguts de