Cultivar la llibertat interior

"Una persona pot ser lliure, fins i tot a la presó, quan la seva ment és lliure"

La filòsofa Judith Butler, en la seva última visita a Barcelona, deia que la llibertat és quan ens podem moure pel carrer sense por de violència, quan podem dir el que pensem sense por d’empresonament, i afegia que la llibertat només s’exerceix quan la llibertat d’un mateix és la llibertat de l’altre i es pot gaudir conjuntament. Certament som lliures si podem caminar, reunir-nos o expressar-nos sense imposicions o coercions, si podem compartir la nostra llibertat amb la dels altres.

Hi ha, però, una altra llibertat que no pot ser coaccionada o reprimida i és la llibertat interior. Pere Taiho Secorún, monjo i mestre zen, ens deia en un retir que una persona pot ser lliure, fins i tot a la presó, quan la seva ment és lliure. D’entrada hem de recordar que naixem amb molts condicionants que ens venen donats, des del país i la situació familiar fins a les condicions físiques heretades. Per no escollir no podem ni decidir el color dels nostres ulls. D'altra banda, tampoc podem triar situacions que ens porta la vida com pot ser una malaltia. Però sí que som lliures d’incidir en la manera de viure allò que ens està passant. L’espai on sí que podem exercir la nostra llibertat és en la manera com actuem a partir d’aquests condicionants. En aquest espai l’element clau per actuar lliurement és l’actitud de la ment i, perquè sigui lliure, hem de ser capaços d’observar des de certa distància el que apareix a la ment i a la vida, sense enganxar-nos, sense automatismes. Aturar-nos i observar, no des del pla mental sinó des del silenci interior.

Podem ser lliures en una presó o esclaus viatjant pel món quan les idees repetitives o les inèrcies de comportament són les que ens empresonen. El pensament és omnipresent i, si està confús, ens pren la felicitat del moment, ens roba la nostra llibertat.

Més continguts de