Del camp a casa en un clic

El Rusc Que Diu Sí és una xarxa europea que vol posicionar-se com a alternativa de consum

El projecte d’El Rusc Que Diu Sí! es defineix com un model d’economia col·laborativa nascut per acostar consumidors i productors. Ideada a França el 2011 i reproduïda arreu d’Europa, la iniciativa funciona a través d’una plataforma digital que posa en contacte grangers, agricultors i pagesos amb persones que busquen productes frescos i de proximitat.

Com expliquen les seves responsables, El Rusc Que Diu Sí! combina emprenedoria i tecnologies digitals amb l’objectiu de “capgirar el model de consum”. A més, l’equip impulsor del projecte assegura que “per als productors és un servei de venda directa que els permet gestionar la seva activitat de manera autònoma i justa”.

Xarxa consumidora de barri

Un 'rusc' es podria definir com una comunitat de consum que reuneix setmanalment veïns i productors locals en un espai de referència d’un barri. Es calcula que a Catalunya hi ha un total de 35 'ruscos': 22 d’oberts i els altres en construcció. El període des que una persona decideix obrir un 'rusc' fins que es fa realitat és d’uns dos mesos, perquè s’ha de trobar l’espai, el grup de productors que hi vulguin comercialitzar els seus productes i crear una xarxa consumidora al barri. A Catalunya hi ha uns 117 productors i més de 14.550 usuaris registrats a la plataforma, tot i que com que no hi ha permanència ni comanda obligatòria és difícil comptabilitzar la xifra de consumidors fidels al projecte.

Les comandes personalitzades directament als productors es fan a través d’una plataforma en línia, i si s’arriba a un nombre mínim d’encàrrecs es fa el repartiment setmanal. Diferents persones gestionen els espais –'ruscos'– on es faran les vendes. Aquests espais que es converteixen durant unes hores en 'ruscos' poden ser bars, escoles, casals o botigues, tot depèn del teixit de cada barri i de la demanda. El productor escull el preu dels seus productes tenint en compte que un 20% dels seus ingressos estan destinats al projecte: un 10% és per a la persona responsable del rusc i l'altre 10% és per al manteniment de la plataforma online. “D’aquesta manera, el productor indica els seus preus sabent quins costos tindrà, i decideix les condicions d’entrega i comercialització”, aclareix Anna Garcia, responsable de comunicació d’El Rusc Que Diu Sí! 

Públic jove

“L’edat del públic del 'rusc' va dels 30 als 55 anys, i majoritàriament són dones i famílies amb criatures”. Ho explica Garcia, que apunta que el perfil jove dels consumidors està lligat també al fet que el projecte s’articuli a través de la plataforma digital. “El mateix ens passa amb els productors: els més joves i acostumats a treballar en entorns web hi són més presents i és més fàcil treballar-hi”, assegura. El públic d’edat més avançada encara costa de mobilitzar, sobretot si no està familiaritzat amb les noves tecnologies, però des d'El Rusc Que Diu Sí! esperen que sigui qüestió de temps i que el model s’estengui encara més.

Marta Moliné és responsable de tres 'ruscos' al barri de Gràcia de Barcelona, i en cadascun diu que té un públic diferent. “Al 'rusc' de Joanic la majoria són famílies amb criatures, mentre que al del carrer Verdi hi predominen els estrangers. Al 'rusc' de Travessera de Gràcia hi ha més diversitat, i hi ve gent de diferents perfils”, explica.

Als 'ruscos' s’hi comercialitzen una gran diversitat d’aliments. Verdures i fruites de temporada, melmelades, carn, peix, pa i cereals, ous, formatges, llet i altres làctics, etc. L’èxit dels productes, però, dependrà de cada 'rusc', de la temporada, de les necessitats de cada comunitat i de la gestió dels responsables. De fet, les persones encarregades de cada 'rusc' són les que gestionen el contacte amb els productors, faciliten l’entrega o les rutes de productes en cas que els productors estiguin fora de la ciutat i informen els consumidors dels productes que s’hi comercialitzen. Des del clàssic exemple d’explicar per què no hi ha tomàquets durant tot l’any fins a atendre dubtes i peticions concretes dels productes.

“Ens hem trobat amb gent que, una vegada proven el 'rusc', ja no volen tornar a comprar als supermercats”, assegura Anna Garcia. “No m’ha costat gens fer el canvi”, comenta Maria Paz, consumidora de 'ruscos' a Barcelona des de principis d’aquest any. Acostumada a comprar als supermercats, Paz explica que ha fet la transició cap a aquest model de consum i confirma que la qualitat dels productes l’ha convençut: “El menjar és molt més bo i vaig al·lucinar amb el canvi de gustos dels aliments”. Un altre incentiu per a Paz ha sigut el fet que els productors treballen sense intermediaris. “És molt important saber que estic pagant un preu just a la persona productora. Quan passo pel supermercat i veig preus tan baixos penso que algú ha d’estar-hi perdent diners...”, diu.

De client a consumidor

“Els models de consum estan canviant perquè estan canviant les expectatives d’una part de la població. Hi ha gent que amb tots els canvis polítics, socials i econòmics dels últims anys creu que el sistema no acaba de funcionar i volen canviar les coses”, explica Glòria Estapé, professora i coordinadora del postgrau en economia social de la UAB. En conseqüència, Estapé apunta que “la gent està disposada a formar part de les propostes de canvi i noves iniciatives cooperatives i col·laboratives que treballen fora de les grans empreses”.

Un exemple seria deixar de comprar productes ecològics a les grans superfícies o supermercats i fer-ho directament als productors, grangers i agricultors. Per motius qualitatius dels productes, però també per les polítiques laborals que hi ha al darrere de les empreses. El fet de funcionar sense intermediaris, com asseguren des d’El Rusc Que Diu Sí!, aportaria transparència i acostaria el contacte entre totes les parts. “En definitiva, es tracta de convertir-se en consumidor i deixar de ser client”, assenyala Estapé.

“Feia temps que volia participar en cooperatives de consum però no m’anava bé fer comendes fixes o que hi hagués permanència. Viatjo molt per feina i aquest model no encaixa amb els meus horaris”, explica Paz. A diferència de models de consum més estesos en les economies cooperatives o col·laboratives com serien les cistelles ecològiques o els grups de consum de barri, el 'rusc' és un model bastant desconegut encara i vol fer-se un lloc destacant la flexibilitat respecte als altres projectes.

“És una bona idea experimentar amb models d’aquest estil per veure si funcionen i si resulten atractius per a persones que no s’atrevirien a fer el pas de canviar al 100% els seus hàbits de consum”, comenta Estapé. Des de l’organització del projecte, asseguren que volen convertir els 'ruscos' en “un nou model de consum diferent que arribi a un gran públic, no només a gent ja convençuda”, aclareix Garcia. “Els 'ruscos' es podrien classificar com un model de consum mixt, i crec que tenen la seva gràcia com a experiment per complementar el compromís i la militància que requereixen els sistemes de cistella ecològica o grups de consum”, conclou Estapé.

Més continguts de