Endreçar casa teva et canviarà la vida

Barcelona“Posar ordre al teu espai et canviarà la vida per sempre”. Així de contundent és la promesa de Marie Kondo, la guru japonesa de l’ordre, amb milions de seguidors a mig món entusiasmats amb el seu mètode. Kondo és autora del best-seller La màgia de l’ordre (Ara Llibres), del qual ja s’han venut més de 3,6 milions d’exemplars a 33 països, i està considerada una de les 100 persones més influents del món, segons la revista Time.

¿Però què és el que proposa Marie Kondo que agrada tant a la gent? Doncs que el seu mètode no només vol ajudar a posar ordre sinó que busca “transformar la vida”, com diu l’autora en el prefaci del llibre. “Una reorganització espectacular a casa teva engegarà un canvi semblant en el teu estil de vida i la teva perspectiva. Et canviarà la vida”, assegura. Per a aquesta japonesa hi ha un punt clau i és que ser desendreçat no és hereditari ni té res a veure amb la falta de temps. Per tant, segons ella, el seu mètode el pot aplicar tothom (amb ganes de fer-ho, esclar). Una de les claus del seu revolucionari sistema és que “gairebé ningú és conscient de tot el que té”, tal com va dir en una entrevista amb l’agència Efe, i per això un dels punts importants del mètode és visibilitzar tot el que tenim a casa -des de la roba fins als llibres passant per les fotografies o els mobles- per prendre consciència del que utilitzem i el que no. La seva filosofia és que només cal conservar allò que ens produeix alegria. La resta es llença. “Crec que hauríem de rodejar-nos només de les coses que ens aporten felicitat. Per a alguns seran moltes, per a altres, poques”.

Eva Forn és una de les seguidores de Marie Kondo i està en ple procés d’endreçar casa seva. “Cal mentalitzar-se abans de començar”, confessa, “perquè el mètode és radical, però jo estic entusiasmada”. I és que la guru japonesa aconsella treure tot el que tenim a casa per seleccionar què volem i què no. Forn ho està fent amb la roba, per començar. “Vaig estar traient roba durant hores i vaig acabar esgotada”, diu aquesta jove que confessa que no ha sigut mai una persona de tenir molta roba. Diu que va treure una quarantena de peces de roba només de parts de dalt, cosa que la va sorprendre molt, i així va prendre consciència “de tot el que tenim i el que arribem a acumular”. “Per a mi és com un viatge cap als mínims, és alliberador i també il·lusionant perquè vas veient com la casa millora a mesura que et desfàs de coses i tornes a endreçar”. A més, per a Forn aquest exercici li ha servit per “reflexionar sobre com consumim”, ja que es veu de forma molt gràfica com acumulem coses que al final no fem servir.

En vertical

Un cop ens hem desfet de tot el que no ens produeix alegria, Kondo proposa endreçar els objectes per categories i treure el màxim rendiment a armaris i calaixos. Per a ella l’emmagatzematge en vertical és clau. Recomana no apilar mai les coses -llibres, papers o roba- perquè es perd molt d’espai, sinó que aconsella desar-ho tot verticalment, inclosa la roba. “El que ella diu no és cap fricada, no hi ha màgia sinó sentit comú”, resumeix Forn, que afirma que “tots estem més contents si tenim la casa endreçada”.

Una altra seguidora de la guru japonesa és Saray Pozuelo, que va aprofitar el canvi de casa que va fer fa uns mesos per posar en marxa el mètode. Ella va treure “18 bosses grans de coses per llençar d’un pis que només tenia 40 metres” i reconeix que tenia molta roba guardada “per si de cas” que en realitat feia anys que no es posava. Recorda que la primera part del procés, la de treure totes les coses de casa per visualitzar-les i decidir què s’ha de llençar, la va fer entrar “en estat de xoc” en adonar-se de la quantitat de coses que acumulava. “Vaig comptar 193 samarretes, estava al·lucinada, no m’hauria pensat mai que tenia aquella quantitat de roba”. Ara en canvi només en té 10 i explica que les fa servir més que no pas les que havia guardat durant anys als armaris. I no només li va passar amb la roba. El mètode també es pot aplicar al món digital. Ella tenia un ordinador amb imatges emmagatzemades sense cap ordre des de l’any 2004. S’hi va posar i va esborrar 100.000 fotografies fetes al llarg de 12 anys i es va quedar només amb unes quantes, les més especials i les que significaven alguna cosa. Per a ella, desfer-se de totes aquestes coses -les bosses, els records, els llibres o els arxius digitals- va ser alliberador i a partir d’aquell moment va començar el nou ordre. Ara ja no tenen armaris, ni ella, ni el seu marit ni el seu fill. Ho tenen tot en calaixos ordenat de forma vertical, “la roba d’hivern i d’estiu, m’hi cap tot en dues calaixeres”, diu admirada. Ella ja fa uns mesos que va aplicar el mètode i diu que és cert que no hi ha efecte rebot, és a dir, la casa no ha tornat a estar desendreçada i ella ja no acumula coses innecessàries. “Realment, des que ho vaig fer sóc molt més feliç”, reconeix, i diu que ara consumeix d’una altra manera, més responsable, “perquè només vull coses que em beneficiïn, que em donin alegria”.

Marie Kondo explica que la seva passió per l’ordre va començar de ben petita, amb només cinc anys, quan fullejava revistes de decoració que la seva mare comprava. Avui dia es dedica a això professionalment i va a casa de gent que vol aplicar el seu mètode arreu del món, per ajudar-los i assessorar-los. Explica que alguns, després d’aplicar-lo, no només aconsegueixen tenir la casa més endreçada sinó que canvien radicalment de vida: deixen la feina, se separen o engeguen projectes que feia anys que volien tirar endavant. I és que l’ordre s’està convertint en un objectiu vital per a molta gent que el veu com un camí alliberador per sentir-se millor a l’espai que habita cada dia.