Ja us podeu posar avui les joies del demà

BarcelonaNi joies ni obres d’art. Els experts no es posen d’acord a definir la joieria contemporània creativa, etiqueta que engloba els corrents més experimentals, extrems i trencadors d’aquesta orfebreria. Però Enric Majoral, fundador dels premis Enjoia’t i membre del jurat, hi fa una aproximació: “Des que l’humà és humà que s’ha posat coses al cos per manifestar idees, però ens vam quedar en la finalitat burgesa de transmetre riquesa” engalanant el cos amb materials nobles. Aquesta concepció unívoca de la joieria “es va trencar fa 50 anys, quan alguns artesans van començar a deslliurar la joieria del taller i de l’ofici i van incorporar-hi l’esperit creatiu”.

Aquells pioners tenen deixebles, i divendres al vespre al jardí del Museu Marítim competiran per guanyar els premis Enjoia’t, una convocatòria de joieria creativa que organitza des de fa 22 anys l’associació A-FAD. Els finalistes són estudiants o professionals, però tots creadors d’avantguarda que van obrint nous camins perquè la joieria evolucioni. I potser el que avui veiem com a prototips de joies de ciència-ficció demà seran peces la mar de normals.

Materials inesperats

Entre les 70 peces finalistes dels Enjoia’t no hi ha quirats ni pedres precioses. En canvi, hi ha sorra, greix animal, fusta de cirerer, ceràmica, resina impresa en 3D, fil de lli, pell... No hi ha límits perquè una joia contemporània es pot fer amb qualsevol material. El que importa és el propòsit: “Es pot fer bijuteria amb or i joieria amb paper. La diferència és la intenció de qui la fa”, explica Majoral, i continua: “La bijuteria és més efímera, està lligada a la moda, et pot servir per a un moment, per a dues festes. Però en la joieria el creador a la peça hi incorpora uns valors que vol transmetre a qui la tingui i a qui l’hereti, perquè està pensada per transcendir”.

Un altre membre del jurat, el dissenyador Martín Azúa, apunta en la mateixa direcció quan comenta que els premis Enjoia’t “trenquen totes les barreres” perquè “les joies petites i boniques no hi tenen cabuda”. “Aquí les peces són d’una mida important, de vegades ni tan sols són boniques. Sí que són interessants, però potser no boniques. I ni tan sols pots posar-te-les. És molt extrem”, diu amb il·lusió.

Joia animalista

“Les joies no només han de ser boniques. Han d’explicar una història, posicionar-se. Entre les finalistes n’hi ha algunes que tenen al darrere discursos molt cridaners, i està molt bé. Per què una joia no pot ser reivindicativa?”, pregunta Azúa retòricament.

En aquesta edició hi ha una joia en defensa dels animals. Mirar el món a través dels ulls de les bèsties que l’humà cria per vestir-se i alimentar-se és l’objectiu del projecte See through skin, de la xinesa Yili Cao. Les ulleres amb què participa en aquests Enjoia’t estan fetes de pell de vaca sense tractar, greix de bou i fil de lli. Quan es van entregar els primers Enjoia’t, ara fa 22 anys, no hi havia discursos com aquest entre els finalistes.

“La joieria creativa contemporània és un moviment artístic, no és artesania de repetició, és artesania creativa. Està molt relacionada amb el món en què vivim i per això va canviant al llarg dels anys”, raona Majoral. Això explica que el veganisme, la incomunicació i els conflictes siguin els detonadors d’algunes peces finalistes d’enguany.

“Hi ha coses molt interessants entre els finalistes. Alguns tiren més cap al seu món interior, sobretot els estudiants, amb molt de sentiment, i d’altres tenen una expressió més lliure, més artística”, avança Majoral. Però, què tenen els participants orientals que fa anys que són els més atrevits i genuïns?

L’Orient va per lliure

Enguany els professionals i estudiants que opten als premis provenen de 16 països, entre els quals hi ha la Xina, el Regne Unit, l’Argentina, Israel, els Estats Units, Suècia, Xile, el Japó i el Canadà. Hi ha moltes diferències entre ells, però l’Orient va per lliure. No cal ser un entès en la matèria, només cal tenir ulls a la cara: la gran majoria de les peces que presenten els joiers orientals -en particular els estudiants- són molt boges. Tenen un discurs ben travat, una presentació consistent, uns acabats impecables i, malgrat tot, sempre hi ha alguna cosa que t’incomoda... I és que amb el teu bagatge cultural del sud d’Europa no saps dir si allò és una joia o no.

Azúa ens il·lumina una mica el camí: “Els orientals, i en especial els xinesos, tenen una idea de la bellesa que té a veure amb el sublim, molt passada de voltes, i es percep de seguida. Nosaltres som una mica més expressionistes”.

Majoral segueix dissipant la foscor: “A l’Orient la joieria no té tradició. Els vestits tradicionals de cerimònia no es complementen amb joies, tot se centra en els teixits i, com a molt, fan servir petites peces d’ivori per adornar”. “De cop i volta -afegeix- s’incorporen a una tradició que a Occident és molt més antiga” i es crea el xoc cultural, l’anticicló estètic, la tempesta creativa. És fantàstic.

A més, les joies creatives orientals molts cops són independents de la persona, no estan pensades per adornar un cos. A Occident, en canvi, mai es perd de vista que és un cos qui ha de portar aquella peça. “La joia és incompleta sense la persona que la llueix, que hi incorpora la seva personalitat. Fan tàndem. És una idea una mica romàntica, però m’agrada que sigui així”, confessa Majoral.

Epicentre a l’Arts Santa Mònica

Per contemplar en persona les peces finalistes dels premis Enjoia’t haureu d’anar de dijous a dissabte al Joya Barcelona Art Jewellery Fair, la cita principal de joieria artística de l’Estat, que se celebrarà de nou a l’Arts Santa Mònica. A part de la vitrina dels Enjoia’t podreu veure i palpar les creacions de 300 joiers contemporanis vinguts d’arreu del món, i podreu assistir a conferències com la que farà divendres (14 hores) Carlos Urroz, director d’Arco, la fira d’art contemporani més important de l’Estat.

Potser no sabreu ni on ni com posar-vos-les, però durant aquests dies a Barcelona podeu veure les joies del demà. I ja sabeu que el demà no mor mai.

Abdicacions joioses

Els guanyadors dels Enjoia’t reben un estand propi a la Fira Joya i l’encàrrec de crear la corona per als seus substituts. A la cerimònia de divendres les guanyadores del 2015, Akiko Kumon i Lauren Kalman, abdicaran joiosament dalt de l’escenari, perquè també cal dir que l’obligació de passar el testimoni sempre s’ha fet amb un somriure. L’any passat Kalman va ser coronada per Rodrigo Acosta (03), un argentí que viu a València i que fa joies a partir de peces de vestir amb valor sentimental, com ara el coll de la camisa amb què es va casar son pare.