Juguem a buscar tresors?

El ‘geocaching’ és un joc global que guanya adeptes amb la proposta de trobar un cofre amagat en llocs insòlits

T’imagines buscar un tresor amagat com si llegissis un mapa del tresor pirata? El color sépia del paper i les indicacions en una tinta mig esborrada te les hauràs d’imaginar, però la resta és el que proposa el joc internacional del geocaching -molt semblant a la recerca del tresor-, vingut dels Estats Units fa uns quants anys i que segueix guanyant adeptes.

El soci de GeocachingSpain Jesús Ibáñez el descriu, precisament, com un joc per buscar tresors a l’aire lliure i en el món real, utilitzant dispositius GPS que poden ser els telèfons mòbils. I com funciona? Concretament, els participants s’adrecen a unes coordenades GPS donades en graus i minuts i compartides en una web, on cal haver-se registrat prèviament.

Un cop al lloc que indiquen les coordenades cal trobar un geocaché, és a dir, el tresor o “contenidor de mida diversa” amagat per un altre usuari en aquesta ubicació, per exemple, el forat d’un arbre. Quan es localitza s’ha de signar i posar la data en el llibre de registre que du incorporat i, si es desitja, fer un intercanvi d’objectes: “Es pot deixar una cosa d’igual o més vàlua”, recomana Ibáñez, i després deixar el recipient al mateix lloc on s’ha trobat. Un cop aconseguit el repte, es pot compartir l’experiència de la cerca a la web de l’organització per compartir tota l’aventura.

Grans recompenses

Tot i que no hi té res a veure, aquest joc té certes semblances amb el fenomen viral de fa uns anys, el Pokémon Go. Tal com diu Ibáñez, “si amb Pokémon Go vols completar el teu pokedex [el registre de tots els pokémons] i aconseguir els que només es poden trobar en altres regions, amb el geocaching aquest fenomen es tradueix en l’obtenció de cares somrients en un plànol”. Tot i això ell assenyala que en realitat l’objectiu és descobrir llocs que no coneixies i persones noves. De fet, assegura que es produeixen quedades obertes que, segons la quantitat d’assistents, es bategen amb les categories d’ esdeveniment, mega o giga. Aquestes recerques en grup “es poden trobar i organitzar a qualsevol lloc del món, molts dels quals tenen un interès, valor, bellesa i significat especial”, assegura Ibáñez, que avisa que hi ha un tresor geolocalitzat fins i tot a l’estació espacial, i també d’altres que, per exemple, se situen al canal de la Mànega.

Turisme actiu

Les raons per jugar al geoaching són tantes com persones al món, destaca: “Hi ha mil i una raons per les quals el joc t’atrapa”, ja que l’excusa real del geocaching és fer turisme. Especialment, aquesta cerca del tresor promou un turisme actiu perquè molts es troben en plena natura, al bell mig de camins o en rutes d’aventura: “Hi ha determinats contenidors que requereixen bussejar, escalar i fer ràpel”, adverteix. Ibáñez també explica que el joc promou un turisme cultural, ja que hi ha tresors amagats a les ciutats, a l’empara d’edificis i monuments d’interès cultural: “Es coneix el món amb uns altres ulls”, destaca. Tanmateix, també s’hi amaga un vessant educatiu, ja que requereix aprendre a llegir coordenades. A més, el joc promou una activitat familiar, de manera que són més nombrosos els equips col·lectius que no pas les persones individuals que el practiquen. I l’estiu, per descomptat, permet gaudir de la “bona climatologia i aprofitar que hi ha més hores de llum”.

En la filosofia del joc també hi ha el respecte per la natura, no la seva destrucció, i entre tots els esdeveniments que organitzen n’hi ha un de basat en la filosofia “tresors sí, brossa no”, que implica ajudar a netejar la brossa dels llocs que es recorren mentre es fa geocaching i fins i tot treure espècies invasores, podar i replantar espècies autòctones, així com reparar senders i camins. Aquesta filosofia és global en tota la seva activitat, basada en el principi eco-found, que implica desplaçaments per trobar els tresors a peu, en bicicleta o transport públic. “Per què no deixar aparcats els cotxes o motos i gaudir del nostre planeta?”, suggereix Ibáñez.

Catalunya, gran geocacher'

Catalunya és geocacher, i Ibáñez explica que el primer amagatall d’aquest joc a l’Estat va ser a Montserrat. “Al plànol de tresors, a la Península es distingeix clarament la densitat de punts a Portugal i a Catalunya”, descriu Ibáñez, que detalla que actualment hi ha 21.082 tresors distribuïts sobretot entre Barcelona (amb més de 9.200) i Tarragona (amb 5.200).

A banda de GeocachingSpain hi ha la web internacional Geocaching.com, on hi ha les coordenades dels tresors amagats a tot el món, sota l’aigua, a dalt de les muntanyes, i on Catalunya té un lloc important. Només d’accedir-hi la pàgina ja avisa que a Barcelona i els seus voltants hi ha més de 4.200 tresors amagats. Des de Geocaching.com remarquen que el tauler de joc és el més interessant: la Terra, però que també a la mateixa ciutat es poden descobrir racons perfectament desconeguts per al públic local. “Trobaràs que el descobriment, l’exploració i l’aventura existeixen en el món real”, destaquen.

També des de la Diputació de Barcelona es té molt en compte aquesta activitat i es proposen rutes autoguiades amb aquest joc. Concretament, la Xarxa de Parcs Naturals proposa rutes amb geocaching “per gaudir dels parcs d’una manera original i divertida seguint un itinerari”, diuen. Es tracta de recorreguts que porten els seus usuaris “per indrets únics, per fer sense presses i al seu aire”. Les rutes comencen en equipaments dels parcs que disposen de cadires handbikes i terceres rodes per a qui les vulgui utilitzar. Els diferents camins es poden trobar a la web de Rutes Accessibles de la Diputació, i es proposa, per exemple, el redescobriment de la font de la Portella, a Sant Llorenç del Munt i l’Obac; un itinerari a la masia Mariona, al Montseny; un itinerari per l’Escola de Natura de Sau, i el camí del Fondal, a la serra de Collserola, entre d’altres punts plens de tresors per desemmascarar. Qui té ganes de conèixer més el país buscant tresors?

Què cal portar al ‘kit’ de ‘geocacher’?

Un telèfon mòbil o GPS.

La descripció del tresor.

Una màquina per signar: no només un bolígraf, sinó que es poden dur adhesius o segells per personalitzar la signatura a la caixa.

Bateries extres.

Llibres de registre per respondre.

Unes tenalles per poder treure bé alguns llibres de registre o algun contenidor que s’ha enfonsat al seu forat.

Objectes d’intercanvi.

Un joc d’importació

Aquest joc, vingut dels Estats Units, ja fa temps que funciona: va començar el maig del 2000, quan el govern americà va suprimir una distorsió imposada als GPS de fins a 200 metres per tal d’evitar l’excessiva precisió dels receptors. El primer que va celebrar la supressió d’aquesta restricció va ser l’informàtic David Ulmer a Portland, amagant un tresor al voltant d’aquesta ciutat d’Oregon en unes coordenades on actualment hi ha una placa commemorativa. Mike Teague va ser el primer que va trobar el tresor tres dies més tard. Aleshores es va crear el terme geocaching, de la veu grega geo i de caché, que té una doble significació: en francès, amagar, i la memòria cau, referida a l’emmagatzematge dels ordinadors. Jeremy Irish va recollir el testimoni el 2 de setembre d’aquell any i va crear Geocaching.com amb la proposta de joc internacional. El febrer del 2013 es van assolir els dos milions de tresors amagats, i l’abril del 2017 es va arribar als tres milions. Actualment, a l’agost se celebra el Dia Internacional del Geocaching.

Etiquetes

Més continguts de