L’única llicència que no demanen
Que l’administració et demani una llicència per desenvolupar qualsevol tipus d’activitat és una cosa que no li estranya a ningú. Encara que sigui per vendre menjar per als pobres coloms podrits de Barcelona. Això, que acceptem amb tanta naturalitat, crec que hauríem de començar a plantejar-nos-ho també per a la gent que vol tenir fills, una cosa molt seriosa que alguns es prenen amb una frivolitat immensa. També alguns famosos, que serveixen d’exemple per a tanta gent.
Aquesta setmana n’hem tingut tres exemples importants. El primer és el dels germans principescos de Mònaco: Carolina, Albert i Estefania Grimaldi (01), per ordre d’aparició. Tal com ells mateixos han explicat en un llibre titulat Albert II de Monaco, l’homme et le prince, no es van asseure a taula amb els seus pares fins que Carolina tenia 14 anys. Tan freda era la seva relació amb Rainier III (02) i amb Grace Kelly (02) que no els sap gens de greu explicar que la seva cuidadora, Maureen Wood, “va ser la figura clau” de la seva vida. “Quan érem petits, probablement estàvem més a prop de la cangur que dels nostres pares”, recorda Carolina.
A vegades, figures com les dels monarques generen enveja entre part de la ciutadania, però sincerament crec que no som conscients de la vida personal mediocre que poden arribar a tenir. Algunes companyes de feina meves venen tacades de farinetes/mocs/baves dels seus fills i sempre riuen quan ho descobreixen. Crec que sempre els farà gràcia recordar aquest període. I als seus fills també els agradarà saber que la seva mare reia quan ells l’embrutaven. Això tan senzill, les tres afortunades alteses no ho tindran mai. ¿Potser els passarà el mateix en recordar que tacaven una criada que cobrava per alimentar-los? Ho veig difícil.
Ara Albert de Mònaco fa veure que ell ha creat un vincle diferent amb els dos bessons que ha tingut amb Charlene perquè algú hereti el càrrec. Però a ningú se li escapa que ell ha sigut igual de frívol reproduint-se que els seus pares, que segurament només buscaven descendència dinàstica. Té dos fills extramatrimonials als quals estima tant que no tenen ni drets successoris.
M’ha colpit també la foto de la petita de les Kardashian, Kylie Jenner, que té 20 anys i que en porta més dins del reality show de la seva família que fora: 11 en total. La jove, que va ser mare al febrer, ha penjat una foto d’ella mateixa (04) amb un vestit luxosíssim de Fendi que té el logotip de la firma com a estampat. El problema és que amb ella hi havia la seva filla, Stormi, que amb només tres mesos era dins d’un cotxet amb el mateix estampat. Quant ha degut cobrar per aquesta promoció? Té 107 milions d’usuaris. M’imagino que no pas poc. ¿No et demanen llicència per monetitzar el teu fill? Doncs n’haurien de demanar. Treball infantil made in Beverly Hills.
I l’última llicència de paternitat que no es va concedir és la de Julio Iglesias (03), que no deixa d’amargar la vida a Javier Sánchez, que lluita des que era petit per ser reconegut com a fill del cantant. Ara que Sánchez ja veia llum al final del túnel resulta que l’intèrpret de Nathalie ha dit al jutjat que enviïn les notificacions a la casa que té a la República Dominicana per allargar-ho tot més. Una nova dosi de sensibilitat per facilitar la vida al pobre nen, que reclamant uns mínims ja n’ha fet 41. Seguint amb la semàntica de les llicències, Iglesias seria l’Uber de la paternitat. Amb tot el respecte per a Uber...
