Menjar gall dindi pot ser divertit

Aquesta carn, coneguda perquè és baixa en greixos, pot no ser dura i insípida gràcies a alguns trucs

Amb la imminent arribada de l’estiu, són moltes les persones que estan portant més a ratlla que mai la dieta, una constant que any rere any omple premsa i publicitat amb el nom d’ operació biquini. Tot i això, cada primavera les recomanacions són les mateixes i tenen una premissa bàsica: aliments poc calòrics cuinats de manera poc calòrica. Dos requisits que compleix a la perfecció la carn de gall dindi a la planxa, un plat clàssic de totes les dietes que, tot i reduir l’abdomen de moltes persones, també pot acabar amb el seu humor.

Per combatre aquesta indesitjable situació, és bo saber que menjar gall dindi és enormement beneficiós per a la salut, ja que es tracta d’una carn molt magra que, entre altres virtuts, aporta moltes més proteïnes que la carn de boví i que, a diferència d’aquesta, és molt més saludable per al sistema cardiovascular. A més, el gall dindi aporta vitamines del grup B -com la B1, la B3, la B5, la B6, la biotina, la B12 i l’àcid fòlic- i minerals com el fòsfor, el potassi, el magnesi, el ferro i el zinc.

Són una sèrie de nutrients que aporten vitalitat al nostre organisme, una gran aliada per mantenir la línia. Així ho explica la metgessa Pilar Senpau, especialista en dietes d’aprimament. “Porta proteïnes d’alt valor biològic. És a dir, de les que inclouen els vuit aminoàcids que el cos necessita i que fan que una dieta sigui equilibrada . Els aminoàcids que el cos no pot fabricar i han d’arribar a través de la dieta”, remarca l’especialista. A més, Senpau adverteix que “les dietes per perdre pes solen ser monòtones i, per tant, és bo que les diversifiquem amb un aliment com pot ser el gall dindi, que es pot consumir igual que el pollastre”. La metgessa apunta que també és una carn “que completa bé dietes de persones que pateixen dislipèmia [problemes per digerir els greixos]”.

En aquest sentit es pronuncia també la xef i nutricionista Mireia Anglada, col·laboradora de la cadena de menjar ecològic Veritas, que reconeix que fer-lo a la planxa és una de les formes més monòtones i menys atractives de cuinar la carn de gall dindi. “És la forma tradicional més coneguda però no la millor”, diu, i proposa “macerar-lo abans de cuinar-lo”. “Amb llimona, a part de tenir un gust diferent, fa que el digerim molt millor”. Una altra manera de cuinar-lo és a la papillota, al vapor o al forn, coccions que en potenciaran el sabor i no deixaran la carn seca.

Segons Anglada, aquest tipus de carn és “ideal per a tota la família, ja que conté pocs greixos i és de fàcil digestió”. I si pot ser ecològica, diu, encara millor. La manera ideal de menjar-ne és amb verdures, ja que les fibres “ajuden a netejar el budell dels residus de la carn”.

Però a banda de la satisfacció per saber que ens estem cuidant, si hi afegim la diversió tindrem la millor garantia que no abandonarem la vida saludable. La carn de gall dindi és més dura que la de pollastre, més blanca i menys gustosa, tres característiques que la fan menys atractiva per als consumidors, tot i que cada vegada se’n compri més. De fet, el consum d’aquesta au s’ha duplicat els últims 11 anys: el 2004 el consum de carn de gall dindi fresca era de 0,75 quilos per habitant a Espanya, una xifra que el 2015 arribava als 1,54.

Els especialistes, als EUA

Justament per aquest augment són moltes les persones que encara no saben exactament com cuinar-la. Un truc essencial, sobretot si es cou al forn, és treure-li la pell d’una sola peça i cobrir la carn amb una fina capa d’oli d’oliva i herbes aromàtiques, cosa que la farà més sucosa i gustosa... i menys dura.

Però a banda d’aquesta estratègia, proposada pel cèlebre xef Gordon Ramsay, també s’han de tenir en compte qüestions com les que proposa a la seva web Martha Stewart, lamusa de les mestresses de casa dels EUA, país on el gall dindi té una tradició culinària molt més llarga que aquí. Segons la citada pàgina, el gust tan tènue d’aquesta carn es pot veure afectat molt fàcilment per qualsevol interferència de sabor. Per això Stewart recomana netejar molt a consciència les vísceres, després passar-hi un raig d’aigua freda i assecar-la. Ara, si comprem per peces, haurem de confiar en els carnissers.

Per acabar, l’últim gran truc -i amb el mateix objectiu-és marinar el gall dindi. Combatrem la duresa si el deixem cru en remull en una mescla dels líquids que escollim abans de fer-lo a la planxa -sense la pell, per estalviar-nos calories- per aconseguir hidratar la carn i estovar-la. Per combatre la sequedat de quan es cuina al forn caldrà que la mescla líquida per marinar-lo es vagi afegint per sobre mentre és al forn.

Mil maneres de marinar-lo

Les mescles per marinar poden ser tantes com permetin la imaginació i els gustos culinaris de qui les crea. En general tenen bons efectes les cítriques, sobretot les que barregen suc de taronja, de llimona o d’aranja amb espècies, herbes aromàtiques o, per exemple, all. El segon grup de maceracions és amb begudes alcohòliques. El de cervesa o cervesa negra pot ser especialment indicat per cuinar el gall dindi al forn, cosa que també passa amb el que barreja suc de préssec amb bourbon i angostura.

Una de molt especial que es pot fer servir és la de Cristina Ferrare, amiga íntima de la presentadora Oprah Winfrey. Famosa pels seus marinatges, Ferrare proposa barrejar mitja tassa de mostassa de Dijon amb tres quarts de tassa de salsa de soja i la mateixa quantitat de llimona espremuda. Per acabar, un dels marinatges més clàssics i bàsics és deixar reposar el pit de gall dindi amb llet, cosa que fa la carn més tova i flonja. Una forma de minimitzar la duresa si la carn acaba cuita sola a la planxa. I per evitar qualsevol problema és millor que les maceracions es facin sempre a la nevera, perquè el líquid no es faci malbé i pugui contaminar la carn.

Wok de gall d’indi, per Ada Parellada

Ingredients per a dues persones:

Preparació

Tallem el gall dindi a làmines fines i el salpebrem. A la paella, a foc fort, amb un bon raig d’oli, l’enrossim. És important no fer-ho a baixa temperatura ja que llavors es bull, perd molta aigua i queda eixarreït. A continuació, el retirem. A la mateixa paella saltegem els bolets tallats amb l’all picat. També els reservem. Bullim els fideus -5 minuts-, els colem i els reservem. Tot seguit escaldem els tirabecs en aigua bullent -2 minuts- i els refresquem immediatament. A la mateixa paella d’abans saltegem la ceba tallada a llunes -dos minuts- i hi afegim els espinacs frescos. Finalment la xef del Semproniana recomana afegir-hi els tomàquets partits pel mig, els tirabecs, els bolets, el gall dindi i els noodles i mesclar-ho tot bé. Només ens faltarà salpebrar-ho, tirar-hi el sèsam per sobre i menjar-s’ho immediatament.

Gall dindi amb guacamole, per Fran López

Ingredients per a sis persones:

Preparació

Primer de tot, per fer el guacamole, s’ha de pelar la ceba i tallar-la a daus molt petits per mesclar-la amb la llimona espremuda. A continuació cal pelar els tomàquets i tallar-los a daus després d’haver retirat minuciosament les llavors. Tot seguit hem de tallar els alvocats per la meitat, treure’ls el pinyol, pelar-los i barrejar-los amb la mescla anterior, i afegir-hi el xili, la sal, el pebre i el coriandre. I llavors s’ha de reservar la mescla en fred.

Arribats a aquest punt el xef del restaurant Xerta -ubicat a l’Hotel Ohla Eixample- indica que cal tallar el pit de pollastre en fines làmines d’1,5 centímetres, posar-los sal i oli i coure-les 5 minuts al vapor abans de refredar-les ràpidament. A continuació s’ha de barrejar l’oli d’oliva amb el vinagre i tirar-lo sobre l’amanida, afegir-hi el sèsam i emplatar-ho col·locant a sota el guacamole, l’amanida enmig i el gall dindi dalt de tot. López proposa decorar-ho amb una mermelada de fruits vermells, fulles d’estèvia, alguns talls fins de formatge i les olives.

Més continguts de