Estils 26/07/2018

Nedar al mar és fàcil (si saps com fer-ho)

Guia per a principiants que vulguin iniciar-se en la natació a mar obert

Trinitat Gilbert
4 min
La sensació de llibertat que dona nedar al mar atrapa

BarcelonaLa natació en aigües obertes, en mars, rius o estanys, és un esport en auge, ideal per practicar a l’estiu. Sovint les primeres vegades que es prova s’acaba amb la sensació que és més complicat del que semblava, però hi ha una sèrie de consells que poden facilitar i millorar l’experiència perquè gaudeixis de la sensació de llibertat que dona nedar al mar.

“Quan nedo tinc la sensació d’estar en comunió amb el mar i amb la natura, com si hi pertanyés, i és això el que m’ha atrapat”, explica Estanis Peinado, nedador aficionat d’aigües obertes. La natació sempre havia sigut el seu esport de manteniment, però a la piscina. Al mar i al riu hi anava per practicar piragüisme o per recórrer-lo en vaixell, fins fa tres anys, que va començar a entrenar-se intensament nedant en piscina i es va plantejar que podria sortir a fer distància al mar, als rius i als estanys. Assegura que des que ho va provar ja no s’hi ha pogut estar. “També hi ajuda –diu fent broma– que en algunes travessies poc populoses he aconseguit entrar al pòdium en la meva categoria de +50 [majors de 50 anys]". Nedar en un o altre medi, explica, és diferent: “El corrent del riu t’accelera la braçada i et sents un nedador olímpic, mentre que en un estany és el contrari, perquè l’aigua dolça fa les braçades pesades i lentes”. Es va iniciar al mar de la mà dels Barcelona Swimmers, un grup de natació d’aigües obertes amb molta activitat durant tot l’any. Us hem elaborat una llista de consells bàsics per si voleu iniciar-vos en aquesta pràctica esportiva que permet gaudir de la natura intensament.

Nedar al mar és fàcil (si saps com fer-ho)

Fes-te veure

Fes-ho amb un barret de silicona de colors llampants i una boia de natació, que té una doble funció: la boia fa veure de lluny els nedadors i alhora és ideal per transportar-hi les xancletes, una tovallola o un refrigeri.

Neda amb companyia

En aigües obertes –mar, rius o estanys– no hauries d’anar sol. L’acompanyant pot anar en barca, caiac o nedant. A l’estiu, en una platja vigilada, si no es té acompanyant, el consell és saludar el socorrista, preguntar-li per la presència de meduses i aprofitar les hores que hi és per nedar.

Ulleres

Han de ser diferents de les que es fan servir per nedar en una piscina i per bussejar. Per a aigües obertes, les ulleres han de tenir una lent amb més camp de visió, una carcassa més còmoda i adherent, i alhora han de ser més resistents als cops del mar. Les aletes o pales de natació no són gaire recomanables per nedar llargues distàncies, perquè la musculatura queda rígida, però, malgrat això, n’hi ha que opten per fer-ne ús.

Banyador o neoprè

Si vols dur banyador, millor que sigui cenyit al cos per evitar que sigui balder. Hi ha nedadors que prefereixen els vestits de neoprè, perquè, un cop mullats per dins, ajuden a mantenir la temperatura corporal a l’aigua. El vestit de neoprè també ajuda a nedar més ràpidament i eficientment perquè l’aigua llisca millor i fa surar més. A més, protegeix de les meduses. N’hi ha de molts tipus, segons el gruix, la tipologia i les diferents aptituds i maneres de nedar. A les travessies que duren més d’una hora el neoprè és obligatori.

Protecció solar

Com sempre, a la natura, la crema solar és imprescindible. La cara, les mans, els peus, les cames i l’esquena cal protegir-los bé dels rajos solars. Si es fa servir vestit de neoprè, per evitar les erosions pel fregament de l’aigua salada del mar i del mateix vestit, cal prevenir amb greix protector, com la lanolina.

Estils

L’estil de natació més habitual per nedar al mar és el lliure, el crol. Normalment es procura fer braçades llargues i batre poc els peus, a diferència de la natació en piscina. Però el cert és que d’estils n’hi ha tants com de persones. L’estil lliure és el que permet orientar-se millor a l’aigua, aprofitant per fitar quan s’aixeca el cap per respirar i també gaudir del fons marí.

Lloc

Al mar no es pot nedar a qualsevol lloc. Si ets en una platja plena de banyistes, és millor fer-ho a les zones delimitades per balises, perquè llavors s’aprofita la protecció de les boies. De fet, no es convenient nedar més enllà de les boies. I fins i tot en aquests espais cal anar-hi identificat com a nedador. És a dir: amb el casquet llampant, la boia i l’acompanyant o una embarcació de suport. Quan es vol nedar per altres espais del mar, la recomanació és apuntar-se a les travessies populars, i llavors es pot nedar en zones on no és possible fer-ho habitualment, perquè per exemple hi ha embarcacions. Pel que fa a altres espais, les zones rocalloses són les més recomanables, hi ha fauna marina i posidònia per observar, un fet que no passa amb les platges de sorra. En aquest sentit, i en contra d’un pensament força generalitzat, les platges de Barcelona tenen molts peixos, a les zones rocalloses dels espigons, normalment a tocar de les boies. Una recomanació: el pont del Petroli de Badalona, on hi ha una marina que alguns dirien d’aquari, amb cavallets de mar inclosos! El pont del Petroli és un lloc de trobada habitual de nedadors durant tot l’any.

Mala mar

Quan fa mala mar, el millor consell és escurçar la distància que es vol fer, sempre que tinguem experiència, i deixar els reptes personals per a un dia amb bona climatologia. Sobre els reptes, els nedadors consideren que afrontaran una travessia si té la distància que equival als metres acumulats de natació durant una setmana. Per exemple: si un nedador s’entrena regularment tres dies per setmana 2.000 metres, podrà afrontar una travessia de 5.000-6.000 metres. Si fa mala mar, escurça la distància.

Travessies pel país

El portal 'Outdoor Swims' ofereix un calendari de travessies de natació d’aigües obertes ben actualitzat. A Catalunya hi ha travessies dolces tan emblemàtiques com la Baixada de l’Ebre, de Xerta a Tortosa, durant les festes del Renaixement, i la volta a l’estany de Banyoles.

Alguns dels organitzadors de travessies d’aigües obertes més actius són:

- Vies Braves. Iniciativa interessant i útil que abalisa trams de costa per fer canals de natació i piragüisme lliures de motos d’aigua, velers i d’altres monstres marins perillosos.

- Neda el Món. Organitzen travesses populars i travessies més o menys a la carta, com si fos una agència de viatges, per a grups petits. “Una de les més populars és la que fan a les illes Medes el mes de novembre, vinculada a la Marató de TV3”, comenta Peinado. Altres de conegudes que organitzen són la de la volta a Sa Dragonera.

- Marnaton. Promou les travessies més reconegudes i populars a Catalunya.

- Radikal Swim. Coneguda per la travessia d’octubre, “per acabar la temporada, des de Calella a les Formigues i arribar a Llafranc”, diu Peinado.

- Swim No Limits. Activa sobretot a la zona de l’Alt Empordà.

L'alimentació compta

Les aigües del mar sempre són fredes, i el nostre cos combat la fredor que nota acumulant sang a la pell, per això l’alimentació és essencial quan nedem en aigües obertes: “Podem menjar qualsevol aliment però que no sigui greixós ni cru, perquè la digestió no sigui pesada”, afirma Astrid Barqué, autora del llibre 'Sport & Cook. Menjar més natural per aconseguir millors resultats en l’esport'. Si la digestió del menjar que hem fet és pesada, hi ha un volum de sang important concentrat a l’estómac i comencen els malestars. Si no fem una bona digestió hi pot haver dos tipus de malestars diferents: vòmits, quan el cos no té tot el volum de sang que necessita perquè ha anat a la pell per contrarestar la fredor que sent i no pot processar el menjar, i el tall de digestió, amb un malestar generalitzat, amb el qual et pots sentir marejat. “Si hi ha un desmai i es produeix al mar, hi pot haver un ofegament”, diu Barqué. Per això és tan important fer un àpat lleuger, format per aliments cuits i no crus, “i arribar ben hidratats”, afegeix el dietista-nutricionista Marc Vergés, que considera que “és més important alimentar-se bé després de nedar". "Llavors els aliments ideals són les proteïnes per donar força al múscul”, conclou.

stats