Nens i nenes, els clients més buscats

BarcelonaEl sector tèxtil ha trobat en la moda infantil una escletxa per refer-se de la crisi, i fonts del sector confirmen que els més petits són els clients més buscats. Actualment les tendències en aquest sector de la moda oscil·len entre l’efecte mini-me, que fa referència a la roba per a infants que segueix els patrons de la roba dels grans, i l’opció agender, que busca trencar estereotips entre nens i nenes, amb peces i colors que no diferenciïn sexes. Ho analitzem.

D’una banda, hi ha nombroses marques que aposten per looks en què pares i fills vesteixen gairebé les mateixes peces, amb teixits, patronatges i estampats quasi idèntics. Els dissenyadors han comprovat que a les nenes els encanta vestir-se com les seves mares, i els nens al·lucinen quan veuen que porten els mateixos texans o samarretes que els seus pares. Aquesta tendència, que fa anys només es podien permetre els pares i mares amb un elevat poder adquisitiu, ara és a l’abast de tothom gràcies a firmes de moda molt més comercials que ho fan possible. Una de les pioneres a l’hora de popularitzar el mini-me va ser l’actriu Katie Holmes, que vestia la seva filla Suri amb els mateixos looks que ella. D’altres que han compartit outfits amb la seva prole són Kim Kardashian, Natalia Vodianova, Sara Carbonero o Paula Echevarría. Una tendència que a vegades no ha quedat exempta de polèmica, ja que algunes d’aquestes criatures porten peces poc adequades per a la seva edat, com sabates de taló o peces arrapades i poc còmodes, que han despertat algunes crítiques.

Dins la tendència del mini-me trobem propostes roqueres, clàssiques, esportives… i s’hi apunten firmes de tota mena, com H&M, Nanos, Burberry, Dolce & Gabbana o Carolina Herrera. La venda online permet que iniciatives modestes però amb ambició es posicionin al mercat, com ho estan fent Pat Pat Shopping, Mimette o Love Adrienne, de les valencianes Deborah Laveda i Mónica Bazcuñán, sòcies i amigues que un dia van decidir pujar al carro de les mares emprenedores. “Sabíem que volíem treballar per a nosaltres mateixes en un projecte que ens robés el cor, i no només el temps”, diu Bazcuñán, que afegeix: “Somiàvem tenir una feina creativa, que ens permetés gaudir de la nostra família. Creiem que d’una manera o altra la moda sempre ha sigut present en les nostres vides, l’entenem com una cosa que forma part del dia a dia. A totes dues ens agrada la tendència mini-me i sempre buscàvem peces o complements que poguéssim compartir amb els nens, però no els trobàvem, o no era el nostre estil o no s’adaptava a la nostra butxaca. Per això, vam decidir dissenyar una col·lecció de roba per als nens i els seus pares, amb una única premissa: que ens la voldríem posar tota! Fem peces que ens agraden, simplement això”, explica aquesta sòcia de la marca.

Ni de nens, ni de nenes

L’altra tendència que trepitja fort en el subsector de la moda infantil és la que proposen els britànics John Lewis, una firma que aposta per trencar els estereotips de gènere i que considera que els més petits són precisament els més susceptibles a deixar-se portar per patrons sexistes.

Una de les proclames d’aquesta marca és escampar l’educació en un ambient igualitari i integrador, i per això fugen de samarretes amb missatges diferenciats per a nenes i per a nens. Les peces de John Lewis no fan distincions entre princeses i cavallers, entre roses i blaus. Aquesta ideologia l’han articulat a les seves 48 botigues, on tota la roba s’exposa junta, inclosos vestits i faldilles, que tenen una etiqueta neutra anomenada “boys & girls ” o “ girls & boys ” i que abraça una línia de roba de gènere no específic. És un missatge carregat d’intencionalitat, ja que a partir d’ara les peces que eren considerades de nenes també les poden portar els nens.

I és que la intenció final de tot plegat és que els nens i les nenes vesteixin les peces que els agraden, sense pensar si són adequades per al seu gènere o no. Els safaris, les naus espacials o els dinosaures no tenen res a veure amb els sexes. D’aquesta manera, aquesta firma britànica que té ja 153 anys d’història se suma a la causa per trencar els estereotips de gènere.

Marques que s’expandeixen

La moda infantil continua creixent gràcies a la internacionalització. Les companyies de moda infantil de l’Estat l’any passat van augmentar les seves vendes un 1,7% en facturar 1.224 milions d’euros, segons dades de l’Associació Espanyola de Productes per a la Infància (Asepri), que agrupa 150 empreses del sector i més de 300 marques.

Per a la patronal, “aquesta xifra mostra un balanç positiu del sector i també la seva capacitat de resistència a l’actual conjuntura econòmica”, i aquí la internacionalització de les empreses hi està jugant un paper clau. Un exemple destacat és la casa Mayoral, que acaba d’embrancar-se en un pla d’expansió amb el qual vol obrir 20 botigues noves a l’any per arribar a nous mercats.

Altres casos tenen noms catalans, com el de la marca barcelonina Bóboli, que també està apostant fort per la internacionalització. De fet, més del 40% de les seves vendes corresponen a exportacions, i la seva aposta estratègica passa per Alemanya, Itàlia, Portugal i Mèxic com a principals mercats, tot i que ja té botigues en 50 països.

Una altra marca catalana important és Cóndor, amb més de 110 anys d’història, que continua el seu procés d’expansió internacional i s’està consolidant sobretot a l’Àsia, un punt estratègic que l’any passat va representar el 24% del total de les vendes de lamarca a l’estranger. A més de ser present a la Xina i el Japó, Cóndor es va instal·lar el 2015 a Taiwan i Corea del Sud. Una aposta clara pels mercats internacionals que demostra l’interès per la moda infantil feta aquí.