La Nit de les Religions torna a Barcelona

BARCELONAJa ho hem dit altres vegades en aquesta mateixa secció: la religió no és un concepte ràpid de descriure. Contradictori, heterodox, esquívol... són etiquetes incrustades en l’essència del que anomenem 'religió', unes paraules que paradoxalment xoquen amb els suposats preceptes de tota religió, establertes i utilitzades justament per allunyar contradiccions, heterodòxies i esquiveses. I és en aquesta paradoxa on rau la tensió, entre allò que és i allò que creu ser; no en va, la creença fonamenta la religió. I aquesta creença no és innocent ni abstracta, arrela en cada ésser humà, aquest animal religiós, si ens guiem pels fets històrics: anhel de transcendir, de culte, d’una moral que socialitzi, necessitat de protecció –també d’agraïment– davant d’allò que no controla, ni veu, al llindar entre la imaginació i una realitat més àmplia, inabastable. Un animal religiós, doncs, que ensuma la mort des de l’inici, cosa que la lliga de manera inevitable amb el naixement, un abans i un després sense temps ni espais acotats, misteri, pur misteri embolcallat de temença i astorament, d’esperança i càstig, d’alliberament i aniquilació.

Del tot permeable a la creativitat, la condició humana, sempre, ha provat de gestionar tot això: podem entendre la religió com el paraigua per aixoplugar els intents d’aquesta gestió. Aquests intents mai han perdurat immutables, sinó que han experimentat transformacions, s'han adaptat als contextos i a les necessitats de grups, territoris i èpoques, i s'han escampat com l'oli però també s'han apagat com una petita llàntia al racó més fosc d’una capella.

Defensar la pluralitat

Vivim un moment de la història en què molts d’aquests intents es troben, col·lisionen, lluiten i col·laboren, s’ignoren i es respecten... Tot és possible en un escenari en què les múltiples religions busquen el seu lloc en un mateix indret. La diversitat de creences sense diàleg ni reconeixement mutu gangrena els pobles: cap altra sortida digna, cap emmurallament serà prou alt. Conviure, més encara, coexistir: no limitar-se a deixar viure, sinó reconèixer l’existència de l’altre, les seves conviccions i les maneres de posar-les en pràctica. Perquè una religió sense pràctica només és ideologia, mentre que la creença participa, es veu, es mou, s’assaboreix i es pateix. Com més gran és la densitat de coexistència d’aquestes creences posades en pràctica, més intens és el repte, més ric l’esdevenir comú. Sense superioritat d’unes sobre les altres, tampoc sense mitificar espais idíl·lics exclosos de conflicte, senzillament –si és que això és senzill– assumint la pluralitat com a riquesa social: o això, o la barbàrie.

De granets de sorra que contribueixen a donar visibilitat i reconeixement a la pluralitat religiosa sortosament n’hi ha molts. La platja, però, és immensa, i els temporals que s’enduen la sorra, constants. A Catalunya, una de les entitats que més fan per aquesta causa és l’Associació Unesco per al Diàleg Interreligiós i Interconviccional (AUDIR), amb propostes de sensibilització i formació de tot tipus. Una de les seves activitats més populars en els últims temps és la Nit de les Religions, una intensa jornada d’activitats públiques en la qual diverses tradicions religioses de Barcelona obren les portes dels seus centres i ofereixen activitats. Aquest dissabte 15, i per tercer any consecutiu, Barcelona acollirà aquesta jornada inspirada en la que es fa a la ciutat de Berlín des del 2012. Com explica el seu responsable, Sergio Arévalo, la Nit de les Religions “té com a principal objectiu promoure un espai de trobada entre la ciutadania i les comunitats religioses de la ciutat de Barcelona i ha de ser una ocasió per al diàleg i per al coneixement de la diversitat religiosa present al nostre país”.

Una nit que ocupa tot el dia

L’acte inaugural serà dissabte mateix, a les 12.00 h, a la Sala Martí l’Humà (plaça del Rei, 1), amb la conferència "El llegat de Raimon Panikkar", a càrrec del filòsof i escriptor Jordi Pigem, i de l’espectacle musical del grup BCN World Music Project, amb cançons provinents de diverses cultures del món.

A partir de les 10.00 h i fins a la mitjanit, es duran a terme les activitats organitzades per quaranta comunitats religioses i entitats participants. Temples i espais de culte cristians –catòlics, evangèlics, ortodoxos i protestants–, musulmans, jueus, budistes, hindús, baha’is, sikhs i taoistes acolliran visites guiades, tallers, actuacions musicals i teatrals, conferències i degustacions de menjar típic, entre altres iniciatives. Com a novetat d’enguany, el programa –a més del format clàssic– també es podrà seguir a l’aplicació per a telèfon mòbil La Nit de les Religions, una eina útil per a tothom que vulgui navegar pels barris de la ciutat i poder gaudir d’una sessió de meditació zen, un concert de música sufí o de mantres hindús, una xerrada en una església o un àpat vegetarià sikh. També hi ha noves entitats que s'han afegit a la iniciativa i que oferiran visites especials i comentades per complementar les activitats de les entitats religioses, com la revista 'Dialogal', amb una proposta per a infants de 6 a 12 anys i que ocuparà tot el matí, el Grup Interreligiós del Raval, que farà un recorregut per diversos centres de culte del seu barri, l’Associació Mozaika, amb una visita guiada pel Call, i l’Associació Antropologies, que aprofundirà en alguns dels espais participants de la jornada.

Un bon calçat (per recórrer la ciutat i alhora fàcil de treure per entrar a segons quins espais), roba còmoda (sobretot per participar en les activitats de meditació) i, especialment, una mirada oberta i una ment receptiva són els ingredients bàsics per endinsar-se en aquesta iniciativa, que en cap cas vol ser proselitista ni excloent, com assenyalen els seus organitzadors.

Entrar, escoltar, dialogar, experimentar, conèixer... En definitiva, una oportunitat per deixar-nos acollir per aquells que sovint veiem com els “altres”. I, al mateix temps, els llocs de culte i els seus membres posen en pràctica una de les màximes fonamentals de qualsevol tradició religiosa, malauradament no sempre respectada o primordial: l’acollida.