Estils 16/07/2018

"No vull viatjar com un turista"

Recórrer ciutats, pobles, zones de platja o muntanya amb transport públic, com ho fan els locals, és la manera més autèntica de conèixer un país

Selena Soro
6 min
“No vull   viatjar    com un   turista”

Quan imaginem Phileas Fogg en la seva volta al món en 80 dies, molts el visualitzem a bord d’un gran globus aerostàtic. La culpa és de l’adaptació cinematogràfica, perquè el cert és que l’escriptor Jules Verne el va fer viatjar amb vehicles d’allò més quotidians: en ferrocarrils i vaixells, essencialment. A excepció de l’exòtic elefant amb què es va moure per l’Índia i el trineu als Estats Units, el mític aventurer britànic va fer la volta al món com ho fan avui dia els viatgers que no volen ser turistes: en transport públic.

La Carme Corretgé i el Xavi Molins (02) han fet tres voltes al món, i totes tres les han fetes amb els mitjans de transport que trobaven disponibles a cada país: autobusos, autocars, trens, vaixells, mototaxis, ferries.... Viatjar en transport públic, diuen, és l’opció més econòmica i flexible, i alhora obliga a prendre’s el viatge amb un altre ritme. “Si viatges en transport públic, no pots tenir pressa”, reivindica la Carme. Aquestes són algunes de les coses que us passaran si mai decidiu deixar-ho tot i fer la volta al món en transport públic.

Coneixereu la gent local

La Mireia Puntí (01) també va triar l’opció de viatjar en transport públic quan va agafar-se un any sabàtic per fer la volta al món, fent parada a l’Índia, Hong Kong, Vietnam, Nova Zelanda, Austràlia, Xile, el Perú, l’Argentina, el Brasil i els Estats Units. “La idea del meu viatge era conèixer altres maneres de viure, altres persones i altres cultures. Vaig pensar que moure’m com la gent local era la millor manera de conèixer-los a ells i al seu país”, reflexiona.

La Carme hi està absolutament d’acord: “En transport públic vius situacions que no viuries si viatgessis amb vehicle propi. De vegades els trajectes són molt llargs, amb parades només per dinar, i irremeiablement acabes compartint experiències amb la resta de viatgers”. A la Patagònia, per exemple, el viatge més llarg que van fer en autobús va ser de 30 hores, així que van acabar interaccionant amb tot tipus de gent. A la Mireia li va passar el mateix a l’Índia, cada vegada que agafava un autobús local: “Hi havia senyores que et demanaven que agafessis el seu nen, o homes que pujaven amb les seves gallines. Veus una vida i un moviment que en un autobús turístic et perdries”, detalla. “És l’avantatge de viatjar amb poc pressupost: acabes tenint una visió molt més propera de la gent i del país”, assegura la Carme.

Percebreu el temps Infiltrats entre la gent local, fent servir els mateixos transports, els matisos culturals són més visibles per als viatgers estrangers. “Te n’adones, per exemple, que la percepció del temps i de les distàncies és molt diferent arreu del món”, assenyala la Carme. “Hem tingut alguns problemes amb això”, confessa riallera. “Quan vas a l’Àfrica profunda, per exemple, la gent no compta les hores com ho fem nosaltres. No estan pendents del rellotge. Tu els preguntes quan trigaràs a arribar i no ho saben. Per intentar ajudar-te et diuen que unes dues hores, però en realitat són sis. Ells surten de casa i arriben quan arriben”, reflexiona. També els ha passat el mateix amb les distàncies a peu. “Preguntes si està a prop caminant i et diuen que sí, que esclar. Però resulta que el destí està a tres hores o més”, assenyala la Carme.

Estareu ben a prop de tothom

Les diferències en “la percepció de l’espai vital” també es fan molt evidents quan et mous en transport públic per països que no són gaire diferents del teu, comenta la Carme. “Hi ha cultures on la distància personal bàsicament no existeix. Pots trobar-te que el vagó està completament buit i algú se t’assegui al costat, i a més acosti el cap per veure què estàs llegint”. La Mireia ho ratifica: “A l’Índia l’espai vital és de la pell cap endins. De la pell cap enfora, l’espai es pot ocupar perfectament”, assegura. Pot semblar un detall insignificant, però és important fins i tot a l’hora de fer cues: “En alguns llocs no entenen per què deixes tant d’espai, quan fas cua, així que si veuen un forat entenen que està lliure i es colen”. En alguns països, a més, l’espai del transport públic es comparteix amb els animals. “En zones rurals de Colòmbia és habitual viatjar en camionetes amb galls i cabres”, expliquen l’Ainara i la Sonia, dues amigues que han viatjat sempre en transport públic, especialment per Amèrica, l’Àsia i l’Àfrica.

La seguretat serà relativa

En països com Nova Zelanda, Austràlia i els Estats Units, els transports públics funcionen igual que a Catalunya. “Alguns fins i tot molt millor”, diu la Mireia. En països amb unes infraestructures menys desenvolupades, però, la seguretat dels viatgers no acostuma a ser la prioritat del conductor. “De vegades hem pujat en algun vehicle i al cap de cinc minuts hem arribat a la conclusió que potser no ho hauríem d’haver fet”, fa broma la Carme. Els va passar amb un autobús a les Filipines. El vehicle estava tan ple que els van oferir fer el mateix que la resta de locals: pujar al sostre. “Ho vam fer, i em pensava que sortiríem volant”, recorda la Carme. També hi ha el tema de la conducció. Al Perú, explica, van viatjar en unes furgonetes que fan el servei d’autobús, i els mateixos locals les han batejat com “les combis assassines”. “Els conductors anaven molt ràpid per agafar com més gent millor”, detalla. Ara que viatgen amb la seva filla s’hi miren molt més, assegura. L’Ainara i la Sonia afegeixen que no tots els vehicles són incòmodes. “Viatjar en vaixell públic per l’Amazones del Perú i el Brasil és diferent, viatges dins d’una hamaca”, assenyalen. Sí que han experimentat, però, les mototaxis del Vietnam, de vegades conduïdes per menors, en el que sembla una cursa frenètica amb la resta de conductors.

Viatjareu lleugers

A l’hora de viatjar en transport públic, un aspecte bàsic és anar lleuger d’equipatge. “La primera setmana d’estar de viatge ja t’adones que has agafat coses que no necessites”, diu la Mireia, que als tres dies va regalar l’assecador de cabells. “No el necessitava gens. Tampoc necessites cinc pantalons, en necessites dos, el que portes posat i un de recanvi. Amb una dessuadora n’hi ha prou, i amb quatre calces n’hi ha suficient, ja les aniràs rentant pel camí”, il·lustra la viatgera.

La Carme és de la mateixa opinió. “Si portes molt equipatge seràs una molèstia. En alguns llocs potser no et deixen pujar, perquè una motxilla molt grossa ocupa dues places, i són diners que perden”. Pel que fa a la seguretat dels objectes personals, la Carme assegura que enlloc correràs tant perill com al metro de Barcelona. “Has de vigilar, però igual que vigilaries a Barcelona. Nosaltres hi estem acostumats, però he vist holandesos que deixen la bossa de mà a l’autobús i se’n van a fer una cigarreta al lavabo. Tampoc és això”, comenta.

Mai voldreu deixar de viatjar

L’autenticitat de veure el món com un viatger, i no com un turista, enganxa. Des de la primera volta al món que van fer, ni la Mireia, ni la Carme ni el Xavi han deixat de viatjar. Tampoc l’Ainara i la Sonia, que ara són a les Rocalloses del Canadà, i expliquen les seves vivències a Nomad-as.com. “La primera volta la vam fer amb estalvis. Les altres dues ens hem endut la feina amb nosaltres”, explica la Carme. El pressupost per a una volta al món en transport públic, expliquen, és d’entre 600 i 1.000 euros al mes per persona depenent del país. “A l’Índia amb 300 te’n sobren”, diu la Mireia.

“Després del viatge, la nostra percepció de la vida va canviar i vam dir que havíem d’intentar aconseguir viure viatjant”, diu la Carme. Ara, ella i el Xavi són els impulsors de la web Lavueltalamundo.net, i fan una mica de tot, des d’organitzar viatges, fins a escriure llibres o oferir cursos. La Mireia, per la seva banda, va recollir la seva experiència al llibre El viatge dels rodamons i organitza viatges de fotografia arreu del món. Aviat marxarà cap a Malàisia.

Ja ho deia el títol que Jules Verne va triar per acomiadar el seu personatge a l’últim capítol de La volta al món en 80 dies : “Amb la volta al món Phileas Fogg ha guanyat la felicitat”.

stats