Òscar Bosch: “Som els millors com a escola, però ens hem de vendre millor a l’exterior”

São PauloUn any i mig després d’obrir el Tanit, el seu propi restaurant, li arriba aquest reconeixement. Tot plegat molt ràpid, no?

És fruit del sacrifici i de l’esforç, de cuidar els detalls, d’intentar tenir una primera matèria de màxima qualitat. Soc al Brasil des del 2010 i quan m’ha arribat l’oportunitat, no l’he deixat escapar.

L’auge de la cuina catalana li ha anat a favor?

Sens dubte. L’interès dels brasilers per descobrir Catalunya i Barcelona ens ha ajudat a promocionar-nos: tant dels brasilers que ja hi han anat com a turistes, com dels que volen fer-ho. Que et diguin que han tastat a São Paulo el millor arròs negre és molt emocionant.

Se sent un ambaixador de la cuina catalana?

No hi ha cap cuina al món que tingui la nostra base, la picada, el sofregit... Som els millors com a escola, però ens hem de vendre millor a l’exterior. Tenim pocs cuiners catalans fora del país. Ara visc al Brasil, i tot apunta que m’hi quedaré. M’agradaria estendre el projecte a Rio de Janeiro, a Buenos Aires... Sense voler semblar presumptuós, m’agradaria ser un referent a l’Amèrica Llatina.

Vol fer escola, doncs?

Sí, és l’objectiu. Tothom, per exemple, és capaç de cuinar una fideuà. Per què no la podem popularitzar al Brasil? Al meu equip hi ha gent que anirà a Catalunya a fer-hi un stage de mig any. M’agrada molt pensar que algú que ha començat aquí després pugui establir-se pel seu compte.

Hi ha hagut una evolució del seu estil?

Sí. Si el 2010, quan vaig arribar al Brasil, hagués obert un restaurant, m’hauria enganxat els dits. M’havia format a la cuina de casa, a Can Bosch, a El Bulli i a El Celler de Can Roca. Em pensava que era arribar i moldre. Ara entenc el paladar dels brasilers. Aquí no es porta la cuina molecular. Hi ha una tendència, els últims anys, de fer un format que remet a la cuina de l’àvia, amb gust.

Com s’han d’entendre les relectures que fa de la cuina tradicional?

Sense modificar els plats originals, els hem adequat al gust dels brasilers. Intento fer una cuina contemporània en què hi hagi molt de la meva personalitat. En tots els plats, com a mínim, hi ha d’haver un ingredient del Mediterrani.