Petits grans canvis

Els verdaders canvis venen després d’una comprensió assimilada o digerida per tot el cos

Comença un nou curs, una nova estació després de l’intens estiu. Aquest traspàs és un moment propici per a la reflexió, per observar aquelles coses que tenim ganes de canviar. Sobre els canvis escrivia fa poc Simone Jiko Wolf, abadessa del temple zen de La Gendronnière: “Els canvis veritables no són mai espectaculars. Ens impregnen com la rosada o la boira baixa impregnen el nostre vestit”. Efectivament, els canvis importants solen expressar-se exteriorment de manera subtil: un canvi en el to de veu quan ens dirigim a una persona amb qui la relació ha sigut complicada, un canvi en el gest en arribar a casa o a la feina, un canvi en la posició corporal mentre estem en una reunió, etc.

Petits grans canvis que esdevenen profunds si l’arrel d’on sorgeixen prové del nostre interior. Podem recordar-nos mentalment que hem de canviar, per exemple, una actitud que ens molesta de nosaltres mateixos, però difícilment serà possible només amb la ment, malgrat que hi posem tota la nostra força de voluntat. En el budisme zen solem recordar que hem de comprendre a través del cervell però sobretot a través dels intestins, que, de fet, tenen una forma similar. Els verdaders canvis venen després d’una comprensió assimilada o digerida per tot el cos, per cada cèl·lula del nostre organisme.

Per fer-ho, hem de portar la mirada cap a l’interior i, al mateix temps, posar l’atenció en la paraula, en el gest i en l’acció. Aquesta atenció no és sinònim de control mental, no es tracta d’afegir més tensió, sinó d’observar, de prendre consciència, de ser plena presència, de donar importància al que és petit. De mica en mica apareixen subtils modificacions que perfumen suaument la nostra manera d’estar al món, amb nosaltres mateixos i amb altres. És l’aroma de la pràctica d’estar presents en cada petit acte.

Etiquetes

Més continguts de