Platges desconegudes a 12 illes mediterrànies

Un passeig pel mar Mediterrani a la recerca de cales poc turístiques

Trobar una platja amb poca gent a ple estiu és una missió cada vegada més impossible. La globalització del turisme ha fet que, a poc a poc, els llocs on abans només arribaven uns pocs ara es massifiquin. La rapidesa de les xarxes socials i dels blogs fa que la informació s’escampi com l’escuma i que tots vulguem anar a aquella platja que hem vist a Instagram o a aquella cala tan espectacular que ha descrit el nostre bloguer de viatges de referència. “El problema és que vivim en una societat que més aviat sembla un ramat i tendeix a creure’s la publicitat i tot allò que ens venen i ens ofereixen com si fos el paradís”, considera Joan Tort, professor de geografia de la Universitat de Barcelona.

Tot i això, no és d’estranyar que la costa mediterrània i, concretament, les seves illes segueixin atraient cada any milions de turistes. “És una costa de contrastos: per una banda, hi predomina un litoral on hi ha una successió de platges petites i cales, i, per l’altra, penya-segats”, explica Miquel Canals, catedràtic de geociències marines de la Universitat de Barcelona. Una altra divisió d’extrems és entre les platges de roca calcària, de sorra blanca, i les d’origen volcànic, de sorra negra o més fosca. És precisament la bellesa d’aquests contrastos la que ha fet que en els últims 70 anys, “el sector turístic s’hagi desenvolupat i hagi pres una envergadura econòmica colossal, i això ha tingut un cost territorial. El problema és que els grans grups turístics han fet un plantejament agressiu i depredador”, considera Tort.

Però la bona notícia és que encara queden cales i platges (de més difícil accés, això sí) on és possible respirar tranquil·litat i tenir la tovallola del costat a més de 5 metres de distància.

Menorca

És probablement la balear més salvatge. Les platges de sorra blanca més conegudes del sud, com Macarella o Turqueta, no són urbanes, però a l’estiu s’omplen a vessar. Per què no t’animes amb cala Pilar o cala Pregonda i la sorra vermellosa del nord? O què tal una excursió fins a cala Presili i cala Tortuga al Parc Natural de s’Albufera? Amb el far de Favàritx de teló de fons i una sorra blanquíssima, aquest any probablement estaran menys massificades, ja que només es pot accedir a la zona amb un autobús llançadora des de Maó.

Formentera

Les Illetes és la platja que tothom visualitza quan imagina Formentera, però la petita de les Balears té altres platges paradisíaques. Ses Platgetes des Caló són un seguit de cales de roca on pots buscar un racó sense gaire gent. La panoràmica que hi ha de la zona de la Mola des de qualsevol d’aquests espais és preciosa.

Còrsega

Antigament, fa uns quants milions d’anys, Còrsega estava enganxada als Pirineus, com la seva veïna Sardenya. Per això destaca per ser una illa accidentada, amb muntanyes que en tocar el mar es converteixen en penya-segats. Al sud-oest, a la costa de Sartène, un dels pobles cors més autèntics i menys turístics, hi trobaràs un conjunt de cales de sorra daurada i aigües transparents que encara no han sigut conquistades pel turisme. Des del port de Tizzano pots arribar caminant a cala Longa i cala Tivella en menys d’una hora i mitja.

Sardenya

Diuen que les platges de Sardenya són unes de les més espectaculars del Mediterrani, amb sorra blanquíssima i aigües cristal·lines. Les regions més conegudes són la costa Esmeralda i l’arxipèlag de la Magdalena, totes dues al nord. Però a l’est de l’illa, al golf d’Orosei, t’hi espera una costa rocosa i escarpada amb platges aïllades on només es pot arribar per mar. Cala Marilou és una de les platges que més apareix als mapes i, per tant, que s’omple a ple estiu. Et recomanem deixar-te portar per la improvisació i mirar de descobrir-ne altres de la zona.

Illes Àgates

Molt a prop de la costa occidental de Sicília hi ha Favignana, Marettimo i Levanzo, les principals illes Àgates. Famoses per les seves cales d’aigües turqueses que enamoren fins i tot als que no són grans fans de la platja, encara són força desconegudes pels turistes europeus, així que no trobaràs grans massificacions. A Favignana, la més gran de totes, no et perdis la cala Rossa, amb pedreres que arriben al mar, ni la cala Bue Marino, també de roca.

Illes Eòlies

D’origen volcànic, com la seva germana gran, Sicília, aquestes illes són molt apreciades pels mateixos italians. A diferència de les grans veïnes del nord, aquí hi trobaràs platges de sorra negra. Destaquen les de l’illa de Stromboli, l’única que encara té un volcà actiu on, sovint, a la nit, pot veure’s la lava baixar fins el mar. Entre la platja de Ficogrande, la més pròxima al poble on s’acumulen barques de pescadors, i la de Piscita, més al nord, trobaràs petites cales, algunes de còdols i d’altres de sorra fina, molt menys concorregudes i amb la sorra totalment negra. A Vulcano no et perdis la platja de l’Asino, a la qual només s’accedeix per mar i on, després d’un bon bany, podràs menjar una pizza al restaurant que la presideix.

Malta

A Malta no hi ha gaires platges de sorra i les que hi ha estan preses pels para-sols i les hamaques. La majoria són cales de roques des d’on tirar-se a l’aigua i gran part tenen escales a l’aigua per facilitar-ne la sortida. Ideal per a aquells als que no els agrada embrutar-se de sorra, molest per als que els encanta passar-se hores tombats al sol. Sigui com sigui, si aquest estiu vas a Malta has d’apuntar Il-Kalanka a la llista d’imprescindibles, una cala de pedra i d’aigua turquesa amb plataformes a diversos nivells, molt a prop de la famosa Saint Peter’s Pool, però molt menys massificada.

Gozo

La veïna petita de Malta és més salvatge i menys massificada que la seva germana gran. L’orografia és semblant, amb cales majoritàriament de pedra i poca vegetació. Allunya’t de la turística platja de sorra daurada Ramla i atreveix-te a baixar les escales de Wied il-Ghasri, una cala allargada de còdols que gairebé sembla un fiord. Si vols tenir-la per a tu sol, et recomanem matinar.

Hvar

D’entre les més de 1.200 illes i illots que banyen la costa Dàlmata, Hvar és una de les més conegudes i parada dels iots més luxosos que a l’estiu naveguen pel Mediterrani. La majoria del turisme es concentra a la part occidental de l’illa, on hi ha el port principal. Et recomanem que agafis la carretera que la travessa en direcció est i et desviïs cap a Zavala, on, després de creuar un túnel d’un únic sentit excavat a la roca, una carretera de corbes et portarà fins a caletes de còdols poc freqüentades. La platja Eva i la platja Octopus et poden servir de referència per descobrir la costa càrstica típica de Croàcia.

Naxos

És la més gran de les Cíclades gregues i, com totes elles, té el seu origen en l’erupció del volcà extingit que avui és la famosa Santorí. És una illa força concorreguda i punt d’intercanvi dels ferris que recorren tot l’arxipèlag. Per tant, com imaginaràs, no és fàcil trobar-hi un racó tranquil. Pots provar sort a la platja d’Aliko, al costat d’una àrea protegida i sense serveis.

Creta

És la més gran de les illes gregues. Allargada i abrupta, té unes platges entre penya-segats espectaculars. Matala és una de les més famoses, que van popularitzar els 'hippies' als anys 60 i 70, però que ara ja ha perdut tota la virginitat. No gaire lluny hi ha la platja d’Agiofarago, a la qual només es pot accedir per mar o caminant mitja horeta per un congost. Clavada entre els penya-senyats i amb aigües cristal·lines i calmades, quan hi arribis, la seva bellesa et traurà l’alè.

Xipre

La península d’Akamas, a l’oest de Xipre, amaga un petit tresor: la platja de Lara, una àrea protegida on encara arriben tortugues marines a pondre els ous. És una de les poques zones salvatges que queden a l’illa i per arribar-hi és millor fer-ho amb un 4 x 4. Si tens dubtes sobre on plantar la tovallola per no molestar cap niu de tortuga, no et preocupis, tots estan perfectament senyalitzats i protegits.

Més continguts de