Reivindicant els cossos naturals

Estries, acné, corbes i pèls s’utilitzen a les xarxes per reclamar una imatge de les dones més real i allunyada d’estereotips

Sí a la cel·lulitis, als pits caiguts i als pèls a l’aixella. O més ben dit, no a amagar-ho. Com un pas més dins la revolució feminista que s’està produint a Espanya i en altres països, cada vegada més dones -algunes, models conegudes, influencers i actrius- estan apostant per mostrar el seu cos de manera real a les xarxes. Amb etiquetes com ara #bodypositive (que fa referència a mirar-se positivament), les usuàries rebutgen la dictadura estètica actual. Un exemple que ha aixecat molta polèmica a les xarxes socials és la fotografia que ha penjat a Instagram la cantant d’ Operación Triunfo Amaia  aquesta setmana en què se li podien veure pèls a les aixelles. Si bé és cert que la majoria de comentaris són a favor que Amaia faci el que vulgui amb el seu cos, hi ha molts usuaris que li critiquen que ensenyi els pèls. Amaia ja havia reivindicat durant el seu pas pel concurs la decisió de no depilar-se o no portar talons, entre d’altres.

Com la concursant d’ OT, hi ha altres celebrities, com Madonna i la seva filla Lourdes Leon, la model Gigi Hadid, la cantant Miley Cirus i l’actriu Greta Fernandez , que han apostat per ensenyar els pèls públicament.

Més enllà de la depilació, un altre exemple de la reivindicació feminista a les xarxes socials és el moviment #SaggyBoobsMatter (literalment, “els pits caiguts importen”). Una de les seves impulsores és la bloguera i escriptora de Londres Chidera Eggerue, que va ser qui va crear el hashtag a favor dels pits caiguts. “La falta de representació d’aquest tipus de pits als mitjans fa que se’ns mostri que només hi ha una manera de ser bonica, i això inclou tenir uns pits turgents”, denuncia Eggerue al seu blog, que recorda que la majoria de les campanyes publicitàries estan dirigides per homes.

La bloguera considera que ella no hauria desenvolupat un complex durant la seva adolescència si hagués vist que es veneraven per la seva bellesa dones amb els pits caiguts. “La representació és important: com més es vegi algú en un lloc d’èxit, més es normalitza la seva imatge”, insisteix a la seva pàgina. Els fets li donen la raó. Gràcies al seu exemple, moltes noies han apostat per reivindicar els seus pits caiguts a les xarxes socials, superant el tabú establert. Una prova són alguns dels missatges que es poden trobar al hashtag #saggyboobsmatter, com “Avui estic orgullosa perquè puc acceptar les meves inseguretats”, “Chidera Eggerue m’està ajudant a acceptar una part del meu cos que sempre havia odiat” i “Ara tinc més confiança per posar-me aquest vestit de flors escotat”, entre d’altres.

Campanyes valentes

Per a la professora de comunicació de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) Ana Isabel Bernal-Triviño, “les companyes que planten cara a la dominació hetereopatriarcal del cos” amb accions com reivindicar els pits caiguts, treure’s els talons o denunciar l’aplicació del Photoshop, entre d’altres, “són molt valentes”. “Accions així són un cop de puny sobre la taula”, destaca la professora de la UOC, que denuncia que les vides que intenten projectar a Instagram “no tenen res a veure amb les dinàmiques que la majoria de dones tenim”. Per això els cossos imposats pel cànon patriarcal que apareixen a les xarxes socials fan que moltes dones s’acomplexin. “Si a dones adultes i feministes els genera frustració segons el dia que tinguin, encara és més exagerat en les adolescents”, apunta Bernal-Triviño, que recorda que és necessari que les joves tinguin diferents tipus de referents.

Per tot plegat, les consumidores cada vegada reclamen més diversitat de models a les marques de roba. Consegüentment, tot i que a poc a poc, les firmes han començat a incloure models de diferents tipus de cos, de pell i de raça. “Això és gràcies a les consumidores, que reclamen un altre model”, recorda la professora de la UOC, tot i que denuncia que “a les marques hi ha molt postureig” i explica que “quan vas a una botiga al·lucines amb el tallatge, i això afecta l’autoestima”. En la mateixa línia es posiciona l’antropòloga de la Universitat de Barcelona (UB) Mercedes Fernández-Fernández, que considera que hi ha marques que estan utilitzant aquesta reivindicació “com un producte”. “No s’està anant al fons del problema: és una superficialitat i ens converteix en un producte”, denuncia l’antropòloga, que insisteix que el que realment importa és modificar la vida “diària de la dona”. Per aquest motiu, denuncia: “La nostra llibertat passa per deixar de tenir un cos esclau, i que no serveixi ni al capitalisme, ni als homes”.

Sigui per vendre o no, el que és cert és que cada vegada més marques agafen cànons diferents del de la model blanca heterosexual de mides 90-60-90. A banda de Benetton, ja fa mesos que Asos i H&M, entre d’altres, han començat a incorporar diferents tipus de models. La novetat és que ja no es tracta només d’incorporar models amb talles superiors a la 34, sinó de mostrar “imperfeccions” que la indústria de la moda sempre ha esborrat amb Photoshop. És a dir, les pigues, les taques, les estries, les pells amb textura i fins i tot, les cicatrius.

Un exemple és el catàleg d’estiu d’aquesta temporada de H&M, en què s’ha publicat una imatge d’una model amb una cicatriu d’apendicitis .

També són un exemple les fotos de la campanya d’estiu de l’any passat d’Asos, en què les models apareixien en bikini sense amagar les estries, o la campanya de Desigual, que mostrava models amb una lleugera cel·lulitis.

Aquesta normalització és la que celebren els usuaris de les xarxes socials, que aplaudeixen que les marques incorporin nous models de dones. “Quan un consumidor està comprant té el poder d’escollir”, apunta la coordinadora general del grau Fashion Marketing and Communication de l’IED Barcelona, Gabriela Pedranti, que aplaudeix que cada vegada es produeixi un consum més conscient.

Per a Pedranti, el consumidor cada cop tendeix més a comprar marques que el representin. “Es tracta de preguntar-se: ¿estic comprant segons el que em marca el patriarcat?, ¿o quan compro tinc l’oportunitat de mostrar qui soc i com soc?”, reivindica l’experta en comunicació de moda i semiòtica, que considera que si les marques volen seguir venent hauran de sumar-se a la nova manera de fer. Segons apunta, “a la indústria de la moda li costa molt canviar perquè està molt basada en la tradició”. Per aquest motiu, celebra que estiguin començant a incorporar la diversitat.

De fet, l’experta ressalta que a la portada de la revista Vogue del Regne Unit del mes d’abril hi va aparèixer, per primera vegada a la història, una dona amb vel. A més, també hi van sortir dones de diferents races, religions, orígens i tipus de cossos. “Aquest canvi no ha passat d’un dia per l’altre, sinó que ha sigut un procés”, apunta l’experta en comunicació de moda, que recorda que en els últims 10 o 15 anys s’ha produït l’emergència de bloguers i d’ influencers. Per a Pedranti, això ha donat veu a una part silenciada dels consumidors de moda. “Hem passat d’una indústria que tenia un monòleg unilateral, en què les grans marques i desfilades ens deien com havíem de mostrar-nos, a tenir altres veus que diuen que no hi ha una sola forma de bellesa”, explica. En aquest sentit, recorda que, com a marca, es pot pagar una editorial de moda i una desfilada, però que, en canvi, el format de les xarxes socials és igual per a tothom.

Per això cada vegada hi ha més comptes a Instagram que reivindiquen el #bodypositive. Un exemple és la model brasilera que va perdre una cama en un accident de trànsit, Paola Antonini , que té actualment 2,2 milions de seguidors. Altres comptes en aquesta línia són Weloversize (un compte espanyol amb 177.000 seguidors) o Kate Wasley i Georgia Gibbs (261.000 seguidors), que són dues amigues australianes que ensenyen el seu cos de talla 36 i de talla 46 amb la intenció de mostrar un missatge pro diversitat.

Sigui com sigui, el que és evident és que la diversitat de la dona ha començat a agafar protagonisme en el món de la moda i de les xarxes socials. Ara caldrà veure si es tracta d’una moda passatgera o si la societat farà impossible que es pugui tornar enrere.

Més continguts de