Publicitat
Publicitat

Saint Laurent ja és peça de museu

París i Marràqueix inauguren aquest octubre dos centres dedicats al mític dissenyador

La moda passa, l’estil és etern. Aquesta frase del costurer francès Yves Saint Laurent guarneix els primers 450 m 2 del museu que porta el seu nom, que dimarts passat va obrir les portes a l’històric hotel particular de l’avinguda Marceau de París. És en aquest edifici d’estil Napoleó III que el juliol del 1974 Yves Saint Laurent va instal·lar la seva casa de costura. I s’hi va quedar fins al 2002, quan va retirar-se. Des de llavors, l’edifici acollia la seu de la Fundació que el modista compartia amb Pierre Bergé, parella durant anys d’Yves Saint Laurent. Precisament Bergé havia sigut l’alma materdel projecte, que, malgrat això, no podrà veure culminat. L’empresari i mecenes francès va morir el mes passat amb 86 anys a causa d’una llarga malaltia.

El millor exemple d’aquesta divisa de Saint Laurent són els quatre pilars bàsics de l’imperi de moda que, sense saber-ho, va fundar el 1962: l’esmòquing, la sahariana, la gavardina i la granota, tots ells concebuts per primera vegada entre el 1966 i el 1976, i que durant els 40 anys de carrera reinterpretaria repetidament. Els quatre prototips -el model tal com va ser dibuixat pel modista, realitzat pels tallers i exhibit a la desfilada- estan exposats al museu. Els acompanyen fotografies llegendàries, com la de la model Veruschka lluint el 1968 la sahariana en una imatge del fotògraf italià Franco Rubartelli.

En total, hi ha exposats una cinquantena de prototips juntament amb accessoris, croquis, fotografies i vídeos distribuïts en 13 sales, inclòs el saló on antigament es rebien les clientes i on, fins a l’any 1976, es van celebrar les desfilades de la casa de costura abans que es traslladessin a l’Hotel Intercontinental de París. Però la Fundació Pierre Bergé - Yves Saint Laurent posseeix un patrimoni molt més vast: fins a 5.000 vestits d’alta costura amb els corresponents accessoris, dels quals la fundació en té 15.000 (“Els accessoris transformen un vestit”, acostumava a dir el dissenyador), i desenes de milers de dibuixos i fotografies. Això és gràcies a la decisió d’Yves Saint Laurent d’arxivar sistemàticament la seva obra seleccionant alguns dels seus prototips. “A partir dels anys 60, Yves Saint Laurent va decidir guardar models que es presentaven en cada col·lecció”, assegura Aurélie Samuel, directora de col·leccions de la Fundació: el costurer francès ja va anticipar-ne el destí classificant-los “amb la menció museu al llibre de vendes”.

Reproducció exacta

“És precisament damunt de la taula de l’estudi d’Yves Saint Laurent -reconstruït minuciosament al museu de París- que es pot veure aquesta menció de museu, amb la lletra M, en les fitxes per als tallers”, diu Samuel. Aquest és el plat fort del recorregut, perquè la reconstrucció s’ha fet exactament al mateix lloc on el dissenyador passava hores aprovant o desaprovant -a través d’un gran mirall- les seves creacions que les models s’emprovaven. Al seu escriptori, molts llapis, esbossos i estatuetes. Una és una imitació en miniatura del Moujik, el seu buldog francès, que Andy Warhol va pintar el 1986.

A l’estudi també s’hi pot veure, intacta, la paret plena d’inspiracions i records personals. Com ara el retrat que un altre pintor, el francès Bernard Buffet, va fer-li el 1958 o bé fotografies d’una de les seves muses, Catherine Deneuve, a qui va vestir per a la pel·lícula Belle de jour, de Luis Buñuel. El Llibre blanc de Jean Cocteau, El món de Proust vist per Paul Nadar, d’Anne-Marie Bernard, i Nomade, j’étais, d’Edmonde Charles-Roux, són algunes de les obres que formen part de la petita biblioteca personal que tenia a l’estudi, i que el museu també ha reproduït. “Els millors viatges els he fet a través dels llibres, al meu sofà del menjador”, assegurava. Però el viatge que va marcar la vida del modista va ser el que va fer a Marràqueix amb Bergé a finals dels anys 60. És per això que, juntament amb el museu de París, la Fundació també obrirà les portes, el 19 d’octubre, d’un altre museu en aquesta ciutat del Marroc. “Cap dels dos museus no s’hauria pogut realitzar si la parella no hi hagués anat el 1966”, va recordar el director del museu de Marràqueix, Björn Dahlström, en la presentació del projecte davant la premsa el juny passat, en presància encara de Bergé. “Tant Yves Saint Laurent com Pierre Bergé es van enamorar a primera vista d’aquesta ciutat”, va dir Dahlström. L’amor va ser tan intens que fins i tot van comprar-s’hi una casa quinze dies després de la descoberta. El jardí Majorelle, que la parella també va acabar adquirint als anys 80 per evitar que caigués en mans d’un promotor immobiliari, també va tenir un rol determinant en la seva aventura amorosa amb Marràqueix. És en aquesta ciutat -on van passar-hi “els dies més feliços de la seva vida”, segons Bergé- que Yves Saint Laurent troba una font d’inspiració inesgotable a partir dels seus colors. La capa brodada amb buguenvíl·lea, que evoca directament els jardins exuberants d’aquesta cuitat, n’és un clar exemple que els visitants podran veure al museu de París. “El que és fascinant de l’obra d’Yves Saint Laurent -va explicar Olivier Flaviano, director del museu-és que va revolucionar la història de la moda al mateix temps que va canviar-ne el seu estatus, i també el del modista”. El seu treball “es barreja amb el dels pintors i escultors”, i això “obre el camí a les exposicions de moda que coneixem avui en dia”. De fet, el Metropolitan Museum of Art de Nova York, “un museu que no és només tèxtil”, li va dedicar una retrospectiva el 1983. “És la primera vegada que un costurer encara viu entra al museu”, va sentenciar Flaviano.

Vestir les dones

La trajectòria d’aquest modista nascut a Orà, a Algèria, està també marcada per l’audàcia. Saint Laurent va utilitzar els codis de la indumentària masculina per donar a la dona el mateix poder que llavors tenia l’home. També va ser el primer a fer desfilar models africanes i asiàtiques. Ell volia vestir totes les dones, no només les clientes de l’alta costura. És per això que el 1966 va obrir la seva primera botiga, Rive Gauche, a París. Va inventar així el prêt-à-porter, un èxit comercial i una nova fita en el seu admirable historial que ha marcat la història de la moda.

Més continguts de