Satish Kumar: “El do de la simplicitat és el do de l’abundància”

BARCELONASovint pensem que per definir un concepte cal trobar primer el seu contrari. Per exemple, quan parlem de simplicitat com el contrari de complexitat i, per tant, la simplicitat seria tot allò que ens protegeixi de la complexitat. Però, i si el món no funcionés en eternes guerres de contraris, sinó en simples complementarietats d'oposats? Un món simple i complex alhora, sense por de la paradoxa, sense excloure, sense enfrontaments ni eleccions parcials. Englobador. “L'existència és complexa sense deixar de ser simple”, assegura Satish Kumar, fervent defensor d'un retorn a aquesta simplicitat essencial que no defuig la complexitat de viure, però sí que se situa com un antídot contra les innecessàries complicacions que anem assolint com a fets normals i que, en definitiva, no fan més que entorpir un caminar que, com tota acció bàsica i primordial, és simple i complex alhora, i no per això complicat.

Kumar assegura que el mer fet de viure és ja un pelegrinatge, un caminar continuat que podem fer de manera íntegra i plena. En estat permanent de simplicitat conscient, o el que ell denomina “simplicitat elegant” (que alhora és el títol del seu últim llibre, publicat a casa nostra recentment per Icaria). Viure i moure's simplement, sense renunciar a la complexitat, és l'essència d'una existència profitosa, sense que això signifiqui que el que Kumar comparteix sigui un llistat de propostes tancades en la línia de la literatura d'autoajuda. “La simplicitat –explica– no té una fórmula o una tècnica. Cada un de nosaltres ha de trobar el seu propi camí a la simplicitat. No hi ha una regla que tots hagin d'acatar. És un procés al llarg de tota la vida. Sense destinació final. Tampoc necessitem preocupar-nos sobre quan assolirem l'estat perfecte de simplicitat. Estem en un viatge, en un pelegrinatge. Dia rere dia, centrem-nos en la simplicitat d'esperit, de pensament, en el llenguatge, l'acció, l'alimentació, vestir, habitar, en la intenció i les relacions... Amb l'atenció constant, accedim a un estat de simplicitat natural i no premeditat”.

Vida intensa

Escoltar i llegir Kumar és indissociable de compartir fragments de la seva vida, una vida en aparença gens simple, i que no titllarem de complicada però sí de complexa. Nascut a Rajasthan (Índia) l'any 1936, provinent d'una família jainista, ja de ben petit va mostrar curiositat per aquesta religió, fins a esdevenir monjo de ben jove. Més endavant, va abandonar el sacerdoci per començar a militar en el moviment polític i no violent de Gandhi, sota la guia de Vinoba Bhave, fet que el va portar, l'any 1962, a iniciar una peregrinació a peu, de dos anys, per algunes capitals del món amb la intenció de protestar contra l'armament nuclear. Temps després, i ja convertit en un reconegut militant pacifista i ecologista, es va establir a Devon, al Regne Unit, on, casat i amb fills, va fundar una escola centrada en el desenvolupament integral de l'infant, The Small School –encara en funcionament– i, més tard, la universitat alternativa Schumacher College, també amb una perspectiva holística que connecta l'economia i l'ecologia, l'espiritualitat i la política. Des del 1973 és, a més, el director de la carismàtica revista 'Resurgence', un espai de trobada per a totes aquelles persones interessades en les qüestions de sostenibilitat, no-violència, espiritualitat i art.

Més de vuitanta anys, doncs, d'una vida intensa, compromesa, plena, que l'ha portat a posar en pràctica, sempre, allò que predica. “La simplicitat –diu Kumar– no es refereix només a l'extern, també a l'intern. Sempre estem enfeinats, fent, fabricant, pensant i sentint. En totes aquestes activitats hem de cultivar la simplicitat, implícita i explícita. Com ser senzills quan cuinem, treballem a l'hort, ens dutxem o fem el llit? Des de la més petita a la més gran, cada acció que fem ha de ser subtil, amb una lleugera empremta. En el moment que deixem que les coses ens turmentin, la vida es torna més complicada”.

Aquesta complicació autoimposada, segons ell, es deu en primer lloc a la por que tenim per allò que no controlem, l'imprevist, l'imprevisible, el caos... “No hauríem de tenir por al caos a les nostres vides. Per culpa de la por al caos hem desenvolupat sistemes complicats. Hi podem trobar una paradoxa: allò que podem percebre com a desordre té un ordre implícit, i el que ens sembla ordenat és en realitat complicat”. Per això, continua aquest ancià encisador, la pràctica de la simplicitat requereix espontaneïtat i improvisació: “Quan una cosa s'esdevé, donem-li la benvinguda”. Utilitzant l'etimologia del llenguatge, en què la paraula 'present' designa alhora l'ara i un regal, ens proposa dedicar el gruix del nostre pensament al present, “amb només un deu per cent dedicat al passat i un quinze per cent al futur”.

Menys planificació, més visió

“No es tracta –afegeix– de no preocupar-nos pel futur, però no hem d'anticipar els problemes. Potser sorgiran, potser no. Tenim la capacitat per abordar el futur, tenim imaginació, habilitats. Convé recordar que sigui el que sigui el que planegem, tant pot funcionar com no. Llavors, per què tanta planificació? És millor tenir només una idea vaga del futur. En lloc de tanta planificació, intentem tenir visió. És més fàcil practicar la simplicitat quan escollim el camí de la planificació mínima”.

“Pot semblar paradoxal –continua Kumar–, però el do de la simplicitat és el do de l'abundància. Quan sabem què és suficient, en tenim més que suficient. La simplicitat prioritza la suficiència sobre l'extravagància, la comoditat sobre la facilitat, la satisfacció sobre les apetències, la reconciliació sobre el ressentiment. Implica contenció en alguns aspectes per assolir una abundància més gran de vida en altres aspectes”.

Fàcil d'entendre, ¿fàcil també de portar-ho a la pràctica? Sense grans expectatives ni il·lusions, en un decreixement subtil i natural, més confiats, la simplicitat elegant vesteix d'essència i consciència les nostres vides. Tan simple i complex alhora...