Treballadors tòxics, empreses poc saludables

BarcelonaQuan el Joan -que prefereix mantenir l’anonimat i no revelar el seu nom verdader- va començar a treballar en una assessoria, es va adonar que hi havia una treballadora que no veia amb bons ulls la seva incorporació. “Des del primer dia em feia males cares i em tractava amb molta indiferència -explica-. Era una dona amb molt geni, que escampava totes les xafarderies dels treballadors i, el pitjor de tot, era la nineta dels ulls del cap de l’empresa”. “El més curiós és que quan vaig decidir plegar ella es va comportar exactament igual amb la persona que em va substituir”, diu.

Una companya envejosa és el que també es va trobar la Nina quan va treballar una temporada com a cambrera. “Es quedava de mala manera tots els clients que sabia que donaven propines més bones i es posava molt gelosa si veia que el nostre cap em tractava millor que a ella”, explica la Nina, que reconeix que més d’una vegada va plorar per l’actitud d’aquesta companya.

Molts de nosaltres hem hagut de suportar en algun moment de la nostra carrera professional un company de feina complicat. Actituds com la intimidació, la dominància o fins i tot la negativitat cap a l’empresa no han fet sinó enfosquir l’ambient de treball i l’ànim de la resta de treballadors. De fet, segons una enquesta feta per Mitchell Kusy i Elizabeth Holloway, autors del llibre Gestión de personalidades tóxicas y sus sistemas de poder, el 64% dels empleats estan treballant amb algú que consideren tòxic i el 94% asseguren que en algun moment de la seva carrera han treballat amb algú d’aquestes característiques. Com a conseqüència, els enquestats manifestaven que això els havia provocat problemes de salut, baixa productivitat i més absentisme laboral.

D’altra banda, nombrosos estudis també han demostrat que aquesta actitud d’alguns treballadors pot acabar costant una quantitat gens menyspreable de diners a l’empresa. Concretament, un informe del 2015 fet per l’escola de negocis de Harvard va calcular que un treballador tòxic pot arribar a costar una mitjana de 12.000 dòlars a l’any, uns 10.300 euros.

Buscar l’origen del conflicte

¿Però fins a quin punt el treballador és l’únic responsable de desenvolupar una actitud tòxica? “Les persones no són tòxiques, sinó que se’n fan”, assegura Mar Sabadell, professora d’estudis d’economia i empresa de la UOC. “S’ha de buscar el rerefons d’aquesta actitud, que sol ser provocat per la mateixa organització”, explica Sabadell, que creu que aquest tipus de comportament és un mecanisme del treballador per marcar distància amb la companyia, on no està a gust.

Així doncs, el capital psicològic positiu amb què un empleat entra en una empresa, com seria l’optimisme, la resiliència i el compromís, pot ser eliminat si va a parar en una companyia mal organitzada i amb un lideratge erroni. En definitiva, una empresa tòxica. “Hi ha personalitats més vulnerables, que davant d’un entorn de treball d’aquestes característiques són susceptibles de desenvolupar aquests tipus de comportaments negatius”, afegeix l’experta.

És en aquest punt on hem de diferenciar entre les anomenades organitzacions saludables i les que són considerades tòxiques. “En les empreses tòxiques no es fomenten pràctiques sanes, sinó que la seva organització contribueix a generar més estrès i burnout [síndrome d’estar cremat]”, explica Eulàlia Ros, coordinadora del màster en psicologia del treball, organitzacions i recursos humans de la Facultat de Psicologia, Ciències de l’Educació i Esport Blanquerna-URL. Aquestes males pràctiques, a les quals també se sumen la mala comunicació interna, una organització confusa entre els rols dels treballadors i la falta d’informació sobre els objectius que es volen assolir, provoquen, segons l’experta, “baixa productivitat, absentisme i pèrdua de talent i de compromís amb l’organització”.

Més organitzacions saludables

Es podria dir que, al contrari de les empreses tòxiques, les organitzacions saludables generen espirals emocionals positives. “Són aquelles que fan una aposta clara per la salut i el benestar dels seus membres, cosa que fa que hi hagi més optimisme, vinculació amb el lloc de treball, resiliència, autoeficàcia i confiança en la pròpia capacitat d’afrontar una tasca”, diu Ros. En definitiva, una organització sana, productiva i competitiva. Unes característiques que propicien el que la doctora en psicologia social Marisa Salanova anomena “l’ engagement a la feina”, és a dir, el compromís. Segons Salanova, quan un treballador converteix la seva feina en una passió desenvolupa un fort sentiment de pertinença a l’organització, és proactiu i busca i rep una retroalimentació positiva amb la resta de companys i superiors.

¿Però com es pot aconseguir convertir una empresa en un lloc saludable on treballar? Segons Eulàlia Ros, s’ha de vetllar per mantenir una comunicació fluida i una visió compartida de l’organització, fomentar estils de lideratge saludables, estructurar els processos de treball de manera eficient i dissenyar els llocs de treball de manera atractiva, és a dir, amb claredat, varietat i autonomia. Altres estratègies són posar en marxa polítiques de conciliació i gestió del talent, oferir oportunitats de desenvolupament i promoció i incloure programes de formació en intel·ligència emocional i comunicació assertiva, entre moltes altres. “El que mai s’ha de fer, però, és implantar pràctiques i comportaments que busquin despertar por, ràbia, confusió, ressentiment o baixa autoestima als empleats”, remarca l’experta.

El grup DKV Seguros va guanyar el 2016 el premi Empresa Saludable que atorga anualment l’Observatori RH, en què es reconeixen les iniciatives de les organitzacions per millorar la salut i el benestar al lloc de treball. Segons els directius de l’empresa, la seva acció se centra en un pla integral de prevenció de la salut, en el qual s’ofereix als empleats tota una gran varietat de recursos per vetllar pel benestar, tant físic com emocional. Dos factors que ajuden els treballadors a sentir-se còmodes i respectats al lloc on, al final, es passen més hores al dia.

Com detectar-los i sobreviure

La psicologia reconeix una àmplia varietat de personalitats considerades tòxiques. Un exemple són les persones victimistes, o les que senten enveja pels èxits dels altres, les que sempre mostren mal humor davant de qualsevol fet, les desmotivades per la feina, les manipuladores, les que sempre critiquen tot el que es fa a l’empresa o les que escampen xafarderies. Davant d’actituds com aquestes els experts recomanen allunyar-se’n emocionalment i limitar-se a abordar els problemes concrets. Si la situació es complica, es pot optar per la intervenció d’un mediador laboral.