Tres dones, les meves alegries
A l’entorn de la informació rosa sempre solen ser notícia les ridiculeses que els famosos fan -o s’inventen- per embutxacar-se uns quants calerons sense haver de treballar. Aquesta setmana, però, ha succeït el contrari. Ha sigut notícia el que una celebrity ha fet per renunciar a molts diners.
Es tracta d’ Adele, la cantant que es va convertir en un fenomen musical que encara dura gràcies al MySpace el 2006. L’anglesa ha ocupat titulars aquests dies perquè va rebutjar un milió de lliures per fer un concert privat davant d’un milionari àrab. Així ho ha explicat Guy Sebastian, jurat de la versió australiana de X Factor, que ha reproduït al Daily Star la meravellosa frase que segurament mai abans ningú li havia dit al totpoderós senyor: “No, no ho farà. Estarà ocupada treballant al jardí de casa seva aquella setmana”.
Aquí els famosos fan veure que es barallen per aconseguir 600 euros per alguna entrevista en què els vexen públicament -acusant-los precisament d’estar-s’ho inventant tot-, i ella prefereix regar les peònies que cantar una hora i mitja per un milió dels seus. El luxe més gran no és Chanel ni Dior: és poder dir que no. I ella, filla d’una mare soltera que la va criar amb molt d’esforç, crec que coneix molt bé el valor real de poder dir que no sense haver-li de negar el pa al seu fill -que es diu Angelo Adkins i té cinc anys-, cosa que no va poder fer mai la seva mare.
També és jove i poderosa Selena Gomez, que aquesta setmana ha estat proclamada Dona de l’Any per la revista Billboard, una distinció que han rebut anteriorment figures de la talla de Madonna i Beyoncé. Amb només 25 anys, la texana té una de les carreres més pròsperes del show business, tant pel que fa a la música com a la interpretació. Des que va actuar professionalment per primer cop als set anys, no ha deixat mai de treballar, a pesar de totes les adversitats. Malalta de lupus, Gomez ha hagut de deixar l’escena en diverses ocasions per curar-se. L’estiu del 2016 ho va fer per acabar amb la depressió que li generava col·lateralment la malaltia. I també aquest estiu, per fer teràpia equina i allunyar-se del mòbil “durant 90 dies”.
L’artista, que és la persona més seguida del planeta a Instagram, no aprofita aquest èxit 2.0 només per fer calaix amb publicitat encoberta, com la majoria d’ influencers. També intenta generar debats entre els seus seguidors que els puguin conscienciar contra les adversitats de la vida. Gomez és la productora de la serie de Netflix 13 reasons why, una sèrie que parla del suïcidi d’una adolescent. Una temàtica que sol ser tabú als mitjans i gràcies a la qual la ficció es va convertir aquest abril en la més comentada de l’any. És ben cert que també deu haver fet diners, amb tot plegat, però això no elimina el fet que també n’hauria pogut guanyar dedicant els seus recursos i el seu temps a produir qualsevol altra sèrie que no generés la polèmica que va aixecar aquesta, que no li va sortir gratis precisament per com és de controvertit el suïcidi als mass media en general.
La seva mare -italoamericana criada a Texas des que la van adoptar- la va tenir amb només 16 anys, i al cap de poc es va separar. Han fet el camí juntes i també juntes han combatut contra tota mena d’adversitats. Deia la crítica de televisió Leah Greenblatt a Entertainment Weekly que la sèrie és “un retrat honest i genuïnament commovedor sobre què se sent quan s’està perdut sent jove i és massa fràgil per al món”. Estic segur que hi ha una dosi d’emoció personal per part de Gomez en aquesta ficció. En aquests temps convulsos a casa nostra, pot ser una bona sèrie perquè les famílies vegin plegades. No tinc cap dubte que molts joves plens d’esperances se senten frustrats quan veuen com les seves reclamacions democràtiques van directes a Estremera i Alcalá-Meco. Potser els ajudarà a relativitzar-ho tot una mica.
També ha sigut una setmana en què ha tingut protagonisme una altra dona: la reina Sofia. En un pla molt secundari des que és emèrita -sí, encara més secundari que quan era reina-, molts mitjans han aprofitat que dijous feia 79 anys per repassar la seva trajectòria. Famosa per ser filla, germana, esposa, neboda, neta i mare de reis, dels perfils escrits en diversos mitjans el que destaca realment d’ella és que gairebé ningú la coneix de debò. Només se n’expliquen coses, com que és amant de la vida familiar, que adora els animals i que és una “reina vocacional”, perquè és l’única vida que ha conegut.
Amb aquestes dades a la mà, podem concloure que de la reina grega que ha fet de consort a Espanya durant 39 anys, l’únic que en sabem és que és exactament el contrari que el seu marit. Per a mi això és una cosa positiva. Mentre ella visita protectores i apadrina animals el seu marit mata elefants. Tot un matís. Una altra cosa és que la seva discreció -a la vora de la submissió- no hagi ajudat la resta de dones en èpoques en què feia molta falta. Almenys del regnat d’ella se’n pot salvar una part. Hem de ser justos a l’hora de valorar.
Com l’actualitat política espanyola segueixi aquest ritme de destrucció massiva, ens acabarà semblant pura poesia fins i tot una entrevista a Leticia. Sabater.
