Tu em cuides la mascota i jo et deixo la casa

BarcelonaDormir gratis en un apartament a la Cinquena Avinguda de Nova York és possible. I no només en un lloc tan emblemàtic com aquest. També es pot fer en un pis amb vistes a la Torre Eiffel de París, al costat del Big Ben a Londres, a tocar de la Fontana di Trevi a Roma o al centre de Tòquio. Com? Fent house sitting i pet sitting, és a dir, cuidant cases i animals. Un sistema de turisme col·laboratiu que consisteix a poder disposar d’allotjament gratuït a canvi d’ocupar-se d’una casa o d’un animal de companyia mentre els seus propietaris són fora.

Poques ofertes a Barcelona

Es tracta d’un sistema molt implantat en països com els Estats Units, Austràlia, Nova Zelanda, França i el Regne Unit, però que encara no s’ha instal·lat amb força a casa nostra. Entre les plataformes més conegudes hi ha Trusted Housesitters, Mind my House i Nomador, però cap té més de dues o tres ofertes per venir a cuidar animals de companyia a Barcelona o a Catalunya. En canvi, si busquem ciutats com Nova York o Sydney sempre apareixen entre 10 i 20 ofertes disponibles. “És una qüestió cultural. En països com Nova Zelanda, Austràlia i els Estats Units estan molt acostumats al turisme intern i a la gent que hi arriba amb visats de treball temporals. I allà tenen la mentalitat de no deixar les cases soles. A més, si una persona té el visat ja és un motiu per confiar-hi”. És l’opinió d’Alicia Rami, que entre el 2012 i el 2013 va cuidar un parell de cases als Estats Units.

Jairo Gausachs, de Mochila Nómada, un blog de viatges, aviat farà quatre anys que està vivint dels seus viatges amb la seva parella i coneix moltes plataformes de turisme col·laboratiu. Considera que aquí no s’utilitzen aquest tipus de plataformes per falta d’informació i per falta de confiança. “D’una banda, hi ha poca gent que ho coneix. Quan ho compartim a Instagram molta gent no sap de què parlem. De l’altra, aquí hi ha falta de confiança. Quan parles amb gent d’altres països veuen més normal que tu deixis casa teva i el teu animal de companyia a càrrec d’un desconegut, però quan en parles aquí els comentaris més típics són els de «Jo no posaria ningú a casa» o «No et fa por que et robin?»”. Carles Pérez, que va cuidar un gos a Melbourne durant dotze dies al març, pensa que aquí hi ha poques ofertes perquè “als països mediterranis som més sociables i sempre tenim un familiar, un amic, un conegut o, fins i tot, un veí disposat a venir a posar menjar al gat o a passejar el gos mentre no som a casa”.

Tots tres casos han trobat en aquest sistema de viatjar una manera d’estalviar diners. A la primavera, el Jairo va passar-se un mes a Tòquio cuidant la Macarena, una gosseta. “Un mes en un apartament d’aquelles característiques m’hauria costat dos mil euros, i me’n va costar zero”. L’Alicia va tenir l’oportunitat de viure durant un mes i mig davant del Central Park de Nova York mentre feia un curs de veterinària: “Mai m’hauria pogut permetre allotjar-me en un lloc així, i encara menys quan encara estava estudiant”.

El Jairo també considera que és una fórmula que encaixa molt amb el seu estil de vida. “Les persones com nosaltres, que viatgem tot l’any i treballem sobre la marxa, sempre necessitem parar en algun lloc una temporada, i no és el mateix parar en un hotel que en una casa”. A Tòquio es van prendre un temps per descansar, treballar i viure la ciutat. “També et permet conèixer l’estil de vida de cada lloc”. L’Alicia afegeix que “és una manera de posar-se en la pell de la població del país on es viatja”. “Jo em sentia americana perquè feia la seva rutina”, explica.

Procés de selecció

Però optar a un allotjament no és tan fàcil com triar un lloc i anar-hi. El sistema es basa en la confiança, i la persona que deixarà els seus animals de companyia a càrrec d’un desconegut vol garanties. Melissa Huteheson i Rick Weldon són dos americans que fa quatre mesos que s’han instal·lat a Badalona amb els seus tres gats, el Jack, l’Stantley i el Bruce. Tenen un negoci online i es poden permetre el luxe de viatjar molt, però quan ho fan necessiten algú que cuidi els seus gats. Ja han utilitzat la plataforma un parell de cops en els últims mesos. Abans, però, van assegurar-se que les persones que venien a casa seva eren les adequades. “Primer llegim el seu perfil i les opinions de la gent que ja ha utilitzat els seus serveis”, explica la Melissa. “Després fem una trucada de Skype”, segueix el Rick, que acaba explicant que sempre intenten coincidir a casa abans de marxar. “Així els expliquem les normes bàsiques de funcionament de la casa i l’atenció que necessiten els gats”.

El Jairo recorda que en la seva primera experiència cuidant un gos a Miami van estar una hora i mitja a Skype explicant qui eren i què feien. “És una qüestió de confiança mútua. Els nostres animals de companyia són com els nostres fills i volem que estiguin ben atesos”, apunta el Rick.

Shadya Karawi, una colombiana que fa dos anys que viu a Barcelona, on ha adoptat quatre gossos, considera que “és com una entrevista de feina”. El 9 de desembre marxarà un mes a Colòmbia per passar les festes de Nadal amb la família i és el primer cop que utilitza aquest sistema de turisme col·laboratiu. Després que l’hagin contactat més de deu persones i d’haver fet tres entrevistes per Skype, finalment ha triat una parella de Bielorússia resident a Amèrica, que vindrà a fer-se càrrec del seus gossos. La Shadya s’ha deixat guiar molt per les sensacions que va transmetre-li la parella per Skype. “Vam sentir una connexió molt forta. Ella és vegana com jo i això ja d’entrada em diu que és una persona que estima profundament els animals”. La Shadya, que és molt optimista, està convençuda que la seva intuïció no la fallarà i que quan torni a casa semblarà que no hagi marxat.

El funcionament

A diferència d’altres webs de turisme col·laboratiu, en les de house sitting i pet sitting és habitual pagar una quota anual per poder-ne fer ús. L’import de la quota és d’entre 20 i 100 euros i et dona dret a anunciar-te, tant per oferir-te com a cuidador com per demanar els serveis d’algú, i a contactar amb els altres usuaris.

Quan et dones d’alta has d’omplir un perfil amb les teves dades. “És molt important què hi poses, perquè és la teva carta de presentació”, explica el Jairo. El Rick comparteix aquesta opinió i confessa que va triar els cuidadors que han sigut a casa seva, en part, per la informació que va trobar al seu perfil. Un cop has utilitzat la plataforma una vegada, les dues parts poden valorar l’experiència deixant una opinió, que servirà per a futures experiències.