Estils 28/10/2018

Vins del Pirineu a 1.200 metres

Tot i la duresa del clima d’alta muntanya, estan proliferant petits projectes vitivinícoles que recuperen el cultiu de la vinya en altura

Jordi Bes
5 min
Vins del Pirineu a 1.200 metres

BarcelonaQuan la verema s’ha acabat a bona part de Catalunya, a alta muntanya encara hi ha viticultors que cullen el raïm o que pensen quin serà el moment idoni per fer-ho. En els últims anys han proliferat les plantacions de vinyes a les comarques del Pirineu, fins i tot en indrets per sobre dels 1.200 metres d’altitud, on la verema se sol fer força més tard del que és habitual en cotes més baixes a l’espera que madurin els gotims. Alguns projectes han nascut per experimentar els possibles efectes del canvi climàtic, però també n’hi ha que ho han fet per donar un nou impuls al territori amb la recuperació d’un cultiu que fa més d’un segle que es va veure truncat per la fil·loxera.

Al Pirineu ja s’hi feia vi a l’Edat Mitjana, i el que ara s’obté és més aromàtic, menys alcohòlic i més delicat del que es podria pensar d’un raïm que creix entre muntanyes. La vinya prospera per damunt dels 1.000 metres, no sense dificultats, perquè es troba en una latitud idònia per a aquest cultiu, per l’aplicació de tècniques agrícoles adaptades al medi i perquè s’opta per varietats que aguanten millor les baixes temperatures, com el sauvignon blanc, el riesling i el pinot noir. Les produccions solen ser reduïdes, i això fa que en molts casos el preu de les ampolles no baixi dels 20 euros i que no sempre es puguin trobar fora de la comarca.

Vins a la Cerdanya

Una de les principals dificultats són les gelades de primavera. “Són l’enemic número u”, afirma Isaac Rigau, de Llivins, que ha arribat a fer foc a peu de vinya per evitar-les. El seu projecte és l’únic de la Cerdanya que no es limita a tenir-hi els ceps, sinó que també hi té el celler. La iniciativa va néixer el 2011 amb la seva dona, Anna Baqués, que és enòloga com ell, i altres veïns de Llívia. Cultiven 0,7 hectàrees de sauvignon blanc a 1.250 metres d’altitud aplicant tècniques ecològiques. Enguany han aconseguit treure al mercat els primers dos vins, un blanc sec i un dolç de gel. Sumen només 2.000 ampolles, i ara com ara no estan sota l’empara de cap denominació d’origen, com cap altre vi de la comarca. La seva motivació ha sigut complir el somni de fer vi a la Cerdanya, si bé no amaguen que allà “la viticultura és molt complexa”. Esperen que apareguin més projectes que hi impulsin el sector. Al celler Torre del Veguer, amb origen al Garraf, fa deu anys que van decidir apostar per la Cerdanya davant les veus que adverteixen del canvi climàtic. Hi tenen més de dues hectàrees de vinyes entre Bolvir i Guils. Al principi els vins sortien “més aigualits”, però amb el temps es van fent “més estables”, remarca Joaquín Gay de Montellà, que defensa que a alta muntanya s’hi fa “viticultura heroica”. Ofereixen un blanc de riesling, i un rosat i un escumós de pinot noir que vinifiquen al Garraf. Ara com ara reconeix que no els resulta rendible, però els ajuda “a potenciar el celler”.

Casa Sala, el projecte personal de Josep Ferrer, que és el president d’honor de Freixenet, ha tret aquest any al mercat 10.000 ampolles del vi blanc Indret, elaborat amb parellada i moscatell de gra petit, raïms cultivats a Riu de Cerdanya i vinificats al Penedès. Els següents passos seran llançar un escumós i un rosat de pinot noir. El responsable del projecte és l’enòleg Josep Buján, que relata que van començar el 2014 amb sis ceps i van veure-hi possibilitats. Ara tenen cinc hectàrees plantades i cinc més de preparades. Reivindica que són els únics que poden garantir amb el certificat CCL que són ecològics i que només empren raïm de la comarca. Han comprovat com d’“aleatori” és el clima: també els preocupen molt les gelades de primavera, però la Setmana Santa del 2017 es van trobar amb temperatures de 30 graus als 1.250 metres d’altitud de la vinya.

A l’Alt Urgell hi ha Solà d’Ares, que du el segell de l’enòleg Antoni Sánchez-Ortiz, que també fa oli. Busca recuperar les vinyes de muntanya per contribuir a valorar “un territori d’un atractiu molt desconegut pel gran públic”, ressalta. Ell és fill d’Organyà, on hi ha més de 60 cellers soterranis a les cases que l’arribada de la fil·loxera va fer oblidar. Considera que encara “queden molts anys per parlar de canvi climàtic i d’on és millor plantar vinya”, però sí que es pot fer referència a la “variabilitat climàtica”. Ho exemplifica amb el fet que la pluja que ha caigut enguany ha fet que es veremi abans a la Xampanya francesa que al Pirineu. Elabora un riesling i un dolç que sumen 650 ampolles, a partir de vinyes d’Organyà i de Gabarra que arriben a estar a 900 metres.

Fermentació en cups de pedra

L’única zona del Pirineu sota el paraigua d’una DO, la de Costers del Segre, és el Pallars. Entre els cellers amb les vinyes més elevades figura Castell d’Encús, a Talarn. L’enòleg Raül Bobet va iniciar el projecte fa més de 15anys. La seva aposta ha sigut per la “diferenciació”, ressalta, com ho demostra el fet que per a la fermentació reutilitzen uns trulls esculpits a la pedra el segle XII pels monjos hospitalers. Un dels vins, el Quest, un cupatge de quatre varietats, ha fermentat només en aquests cups. Bobet, que té la recerca com una de les prioritats i que aposta per treballar en ecològic, anima a impulsar noves experiències vitivinícoles al Pirineu.

El conreu de la vinya hi està documentat “des de fa segles”, explica l’historiador Carles Gascón, que és tècnic de patrimoni cultural del Consell Comarcal de l’Alt Urgell. A l’Edat Mitjana s’havia començat a Andorra esperonat per la necessitat de tenir vi per a la litúrgia cristiana. La climatologia va marcar el futur d’aquest conreu: entre els segles XIV i XIX va disminuir per la baixada de les temperatures, però van tornar a pujar i es va reimpulsar. A partir del 1891 es va produir un final de cicle sobtat a causa de la fil·loxera, cosa que va fer que s’apostés pel bestiar boví.

Limitacions legals

Des de l’Institut Català de la Vinya i el Vi (Incavi) saluden l’aposta vitivinícola a l’alta muntanya, però avisen que per ara és difícil ampliar-la. “Les possibilitats reals venen bastant limitades per la legislació”, adverteix el director, Salvador Puig. Europa ha congelat la superfície d’aquest conreu per fer vi, així que l’única manera d’ampliar-la és aconseguir una autorització de l’Estat per plantar. Si no hi ha canvis, aquest sistema es mantindrà fins al 2030. A més, fora del Pallars els elaboradors s’han de limitar a embotellar vi de taula, ara anomenat vi sense indicació geogràfica protegida, perquè no hi ha cap DO que els empari.

Al celler Emendis, del Penedès, han patit de primera mà aquestes restriccions. Fa uns anys van engegar un projecte experimental d’una hectàrea a la Vall d’Aran, entre Garòs i Arties. No van arribar a embotellar i se’ls va imposar una sanció de 12.000 euros per falta d’autorització, concreta Jordi Ventosa, d’Emendis. “Anàvem parlant amb l’Incavi i ens deien que endavant”, rememora, però no tenien els drets per plantar nous ceps.

Malgrat les dificultats legals i les de cultivar en altura, el mateix Incavi té un camp d’assaig a Sort, al Pallars Sobirà. S’hi recuperen “varietats ancestrals de vinyes abandonades i velles”, indica Puig, amb l’esperança que n’hi hagi que puguin ser interessants per reactivar-ne el cultiu.

stats