La ciència rere l'ASMR: per què s'han popularitzat els vídeos de gent xiuxiuejant?

Parlem amb una 'youtuber', una psicòloga i una aficionada per esbrinar el perquè de l'èxit d'aquests vídeos relaxants

Vídeos de gent tallant sabó, xiuxiuejant a un micròfon o menjant a galtes plenes. Per estrany que sembli, algunes persones asseguren que senten un "orgasme cerebral" quan se'ls miren, un formigueig que els recorre des del cap fins a l'espina dorsal. És el que es coneix com a resposta sensorial meridiana autònoma, o ASMR. A YouTube hi ha més d'onze milions de vídeos d'aquest tipus i la seva popularitat s'ha disparat l'últim any.

"Són com unes pessigolles al clatell, però no les sento sempre ni amb tots els vídeos", explica la María Ibañez, una jove de 22 anys que en fa tres que va descobrir l'ASMR. Cada nit reserva mitja hora del dia per veure'n, fins que s'adorm. "Els que més m'agraden són els de xiuxiuejos o quan es posen crema a les mans i fan sorollets. Aquests sons em relaxen moltíssim", detalla. "És com si em prengués una pastilla per dormir".

Abans que l'ASMR existís, Ibañez ja recorda haver sentit aquest formigueig al clatell amb sons de la vida real. Ho experimentava amb el so de les onades o quan el seu metge llegia amb veu suau la recepta que li escrivia. Celia Belloso, que amb el seu compte ' Susurros del sur' va ser una de les primeres a introduir aquest fenomen a Espanya, també recorda experiències ASMR en la seva infància. Per exemple, quan una companya de classe passava els fulls d'un llibre.

Belloso, que té publicat un llibre sobre el tema, defensa que l'ASMR va ajudar-la amb el seu problema de bruxisme –l'hàbit inconscient de fregar les dents– i insomni. Ella es defineix com a "artista ASMR" i reconeix que de vegades és difícil explicar al seu entorn què és el que fa. Nega que hi hagi cap connotació sexual en els seus vídeos –al contrari, les artistes ASMR sovint tenen un esperit maternal– però reconeix que hi ha altres 'youtubers' que es mostren més sexualitzades: "Ho fan només per créixer ràpidament, però estan corrompent el concepte de l'ASMR".

La ciència que hi ha al darrere de l'ASMR

Un estudi amb ressonància magnètica funcional va revelar que amb els vídeos ASMR s'activen àrees relacionades amb l'experimentació del plaer, com el nucli accumbens. S'activa, per tant, el mateix sistema que amb altres activitats plaents, com menjar o practicar sexe. A la vegada, també s'activen àrees relacionades amb les emocions o els vincles socials i empàtics, les anomenades neurones mirall.

Però, per què un vídeo d'una persona fregant una brotxa de maquillatge en un micròfon pot generar plaer? Patri Tezanos, psicòloga especialitzada en neurociència i divulgadora a YouTube, apunta que alguns investigadors han conclòs que l'activitat cerebral que desperta l'ASMR és similar a la que es pot observar en els animals quan fan 'grooming', és a dir, quan es desparasiten, es llepen o es graten entre ells. En el cas dels humans, el nostre 'grooming' seria que ens xiuxiuegin a cau d'orella "bona nit" o que fingeixin que ens tallen el cabell perquè, al cap i a la fi, tot plegat ens recorda "un contacte real i proper amb els altres, i això desperta un plaer al nostre cervell".

Per què no tothom gaudeix de l'ASMR?

Un altre estudi va intentar esbrinar quin patró seguien les persones que eren capaces de gaudir de l'ASMR. Les persones que sentien plaer amb aquests vídeos puntuaven més alt en trets com el neurotisme o el desig d'experimentar, i en canvi puntuaven més baix en extraversió. "Ser introvertit o obrir-se a [noves] experiències s'associa a una sensibilitat més gran, mentre que el neurotisme s'associa a nivells d'ansietat superior i a una capacitat més alta d'autoconsciència", detalla Tezanos.

"És com si aquestes persones tinguessin el llindar de sentir més baix i, per tant, aquests vídeos fossin suficients per causar aquestes sensacions plaents en ells", indica la divulgadora. En tot cas, a la comunitat científica no hi ha cap consens sobre els possibles efectes positius per a la salut de l'ASMR, i és que el fenomen no s'ha estudiat encara en profunditat.

A PubMed, un dels repositoris de literatura de ciències biològiques i de la salut més destacats, només hi ha set estudis que tractin el fenomen. "És comprensible, ja que l'ASMR continua sent bastant un sector nínxol i és normal que els investigadors no s'assabentin de què va tot això o que no s'ho prenguin seriosament. Al cap i a la fi, a la comunitat ASMR hi ha gent menjant cogombres davant d'un micròfon. No hi ha gaires investigadors disposats a jugar-se la seva reputació ni a gastar diners per esbrinar què hi ha al darrere d'això", conclou Tezanos.

Més continguts de