Els bistrots de París lluiten per sobreviure

Volen que la Unesco els reconegui com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat

Els bistrots parisencs, un dels símbols de la gastronomia de la capital francesa, amb quasi dos segles d'història, volen convertir-se en Patrimoni Immaterial de la Humanitat per garantir la seva supervivència.

Una associació professional s'ha mobilitzat i ha presentat la candidatura a la Unesco i ja té el suport de personalitats de la cultura francesa com la cantant Marianne James i el còmic Pierre Arditi, que asseguren que els bistrots reflecteixen valors universals com els d'una societat oberta al món. I és que aquests establiments, on es pot menjar i beure per preus assequibles, són llocs de trobada i de reunió, de festa i de celebració, i són tot un símbol de la manera de viure francesa. Tot i això, la dura competència que suposen els restaurants de menjar ràpid i els atemptats que ha patit la ciutat en els últims anys estan amenaçant la seva supervivència. I és que fa 30 anys la meitat dels locals de restauració de París eren bistrots, mentre que avui la xifra només arriba al 14%.

La competència del 'fast food'

Alain Fontaine, propietari del bistrot Mesturet i president de l'associació impulsora de la candidatura, apunta que "els atemptats no són la primera de les causes per les quals s'impulsa aquesta iniciativa, sinó la gent que torna a casa i menja 'fast food' davant de l'ordinador". "No són només els bistrots els que desapareixeran, sinó una forma de vida, la de viure junts", ha dit, apuntant que "els restaurants de menjar porqueria no permeten compartir, cosa que sí que es pot fer als bistrots i les terrasses de París".

Alguns dels bistrots més representatius de París han tingut a les seves terrasses i passadissos els intel·lectuals més destacats del segle XX, com el Les Deux Magots, el Café de Flore o el Deux Molins.

Més continguts de