És culpa nostra

Els enormes costos als quals s’ha de sotmetre qui vol comprar popularitat a la xarxa avui en dia són una evidència que cada cop passa menys inadvertida. Sense anar més lluny, recentment em comentava una font experta que una coneguda influencer rep una suma de 30.000 euros anuals per fer d’ambaixadora d’una marca de begudes alcohòliques que veu com quan la seva remunerada fan penja alguna cosa d’ells al seu Instagram el trànsit se’ls dispara el triple que quan ells es gasten més de 15.000 euros en publicitat. El negoci és claríssim: el clic els surt infinitament més barat si li paguen a ella que si contracten publicitat tradicional a les xarxes socials. Per tant, ells encantats de pagar i ella, que sap que només la utilitzaran mentre els sigui més rendible que les altres opcions, també.

Aquest mateix patró hem observat aquesta setmana que també es pot donar en versió no monetària. És a dir, que hi ha qui compra presència a les xarxes socials d’altri però no paga amb diners sinó amb poder i/o popularitat. El cas: Donald Trump (02) volia ensenyar el seu bell rostre a l’Instagram de Kim Kardashian (01) -a la qual feia temps que rondava a través del seu marit, Kanye West, que és fan declarat del polític republicà- i finalment ha hagut de pagar el preu que ella ha volgut. Concretament, indultar Alice Marie Johnson, una dona afroamericana que estava complint una cadena perpètua des de feia vint anys per haver estat enxampada traficant amb cocaïna com a part d’una xarxa global.

Els beneficis de l’intercanvi Trump-Kardashian són evidents. Ell s’apropa a través de la xarxa de la musa dels realities als 59 milions de persones que la segueixen. Persones que, potser, en veure que la seva ídol manté una relació cordial amb el president dels EUA, canvien la idea que tenien sobre ell. Ella, acusada habitualment de ser la viva imatge de la frivolitat, un elevat exponent de la incultura i el més complet exemple de la manca de compromís, ha aconseguit semblar una activista amb el gest d’anar a advocar per la presidiària a la Casa Blanca. Semblar una persona milionària que no es preocupa només per ser més milionària, sinó que puntualment fa servir la seva influència per a alguna cosa que no sigui que la gent compri cosmètics made in China a preu d’or.

Per tant, era tot un win-win. Trump arribava a una audiència que m’imagino poc mirant cadenes d’informació generalista i que, a sobre, així d’entrada li podria ser reticent -gais i afroamericans que segueixen Kardashian- i ella es converteix en algú amb una certa responsabilitat social. Amb tot, un decorat bonic per a ells però una estafa per a la majoria de persones que passen el temps a les xarxes socials.

Kardashian segueix tenint com a prioritat fer-se rica, no té previst estudiar res i tampoc vol abandonar el seu estil de vida plastificat per dedicar-se als altres i tornar així a la societat el bon tracte que li ha donat al llarg de la seva vida. Trump, per la seva banda, tampoc s’ha sensibilitzat amb la gent que està empresonada a cadena perpètua, cruel puniment que no té cap intenció de revisar. O sigui que mira, ells s’han fet grossos favors l’un a l’altre i pel camí els espectadors no n’hem tret res. Porca misèria. La meitat de tot el que ens passa ens ho guanyem a pols empassant-nos el que es publica a les xarxes com si fos un capítol dels Teletubbies!

Despullar-se per omplir la gira

Tampoc s’ha quedat enrere aquesta setmana en això del màrqueting Beyoncé, una cantant que sempre diu que vol ser coneguda pels seus mèrits professionals i que aquesta setmana ha agafat embranzida a les xarxes amb la publicació d’unes fotos d’ella i el seu marit, el raper Jay-Z, compartint llit i sense roba. Així de primeres si vols que no et coneguin per la teva vida potser millor que no et regalis ensenyant-la públicament, com han fet en aquestes fotos, que a més de poder-les veure a Instagram també estan disponibles al llibre promocional de la gira mundial que està fent el matrimoni: On the run II.

No és eixelebrat pensar que quan ja ets una de les cantants més valorades i importants del planeta, potser això d’haver de recórrer a despullar-se i a ensenyar la vida íntima és només una qüestió d’ambició. Una tècnica -una més...- per fer que aquells que no s’apropen a tu per amor a la teva música et descobreixin en una revista o portal rosa i automàticament entenguin que ets molt important i, tot seguit, es comprin les entrades del teu tour. És a dir, tot i ser la venedora de música i xou més milionària actualment, ella es despulla per ser-ho encara més. Ells pequen d’avariciosos i molta gent, massa, peca d’acrítica.

I sense abandonar el terreny musical no voldria acabar aquest article sense celebrar la sort que el Festival dels Jardins de Pedralbes torni un any més a Barcelona. Aquesta setmana vaig poder veure en aquella esfera tan íntima i tranquil·la la cantant Mariza (03), mig portuguesa i mig moçambiquenya, i un referent mundial en el terreny dels fados que de Barcelona se n’anava a girar pels EUA. Tant de bo tinguin la possibilitat d’anar a algun dels concerts que queden fins al 13 de juliol. Enguany, a més, en algunes actuacions permetran estar drets a la platea. Això, tenint en compte la limitació d’aforament de l’espai, farà que determinats concerts es converteixin gairebé en una festa privada. Jo em moro de ganes de veure-hi Tom Jones (04), que algú que el va veure l’any passat al Festival Internacional de Música de Cambrils assegura que té l’instrument vocal intacte. A ell no li cal fer-se fotos amb el cul a l’aire per omplir. Ni ara ni mai!