ENTRE AMICS

“Això d’anar-te’n a dormir a casa una amiga i parlar tota la nit no crec que canviï mai”

Francina Martí, presidenta de l'Associació de Mestres Rosa Sensat

Hi ha amistats d’infància que duren tota la vida. Neixen a classe i s’allarguen fora de les parets de l’escola amb converses de més de tres hores al telèfon, davant la mirada múrria i impacient del pare, que no entén a què venen tantes explicacions si tot just fa unes hores que us heu vist. “El primer que feia jo quan arribava a casa era trucar a la Marta”, explica la Francina Martí, presidenta de l’Associació de Mestres Rosa Sensat. “El meu pare em renyava, i em deia: «Penja ja, que això costa diners». Sincerament, jo tampoc sé de què devíem xerrar, tantes hores”, riu.

La Francina i la Marta Cascante es van conèixer en una escola del Guinardó, després que la Francina s’hagués traslladat al barri des de la Barceloneta. Això passava a finals dels anys 70: “Jo venia d’una escola molt tradicional, franquista. I aquella escola del Guinardó em va semblar completament diferent. Pintàvem amb pinzells, sortíem d’excursió, anàvem al teatre… Va ser com entrar en un altre món”. La directora de l’escola era la mare de la Marta. “Vaig arribar amb 8 o 9 anys i suposo que la mare de la Marta li va demanar que em fes costat. De seguida ens vam fer molt amigues”. I van començar a quedar també fora de classe. “Ella es quedava a dormir a casa meva i jo a la seva. Ens trucàvem, passàvem juntes les vacances…” A l’institut es van distanciar una mica. “Jo era de lletres i ella de ciències, vam fer diferents grups i vam deixar de veure’ns tan assíduament”. La Marta, a més, estava molt més centrada en els estudis que la Francina. “Ella sempre ha sigut molt intel·ligent, i ja de petita era la que treia més bones notes”. Ara és catedràtica de bioquímica i biologia molecular a la Universitat de Barcelona, on lidera el Grup de Recerca de Biologia de Sistemes Integrativa, Metabolòmica i Càncer. “Una eminència!”

Fa uns anys, les dues amigues es van retrobar. “Van morir els meus pares, i va morir la seva mare. Per a mi ella era una persona molt familiar, que em va ajudar en moltes coses. La mare de la Marta és el referent del que hauria de ser la pedagogia”, reivindica la Francina, que també és professora d’institut, on ensenya literatura catalana. Malgrat que ara els alumnes es comuniquen sobretot per WhatsApp i xarxes socials, i potser no s’estan tres hores al telèfon fix, la Francina està convençuda que l’essència de l’amistat no canvia. “Això d’anar-te’n a dormir a casa d’un amiga i parlar durant tota la nit no crec que canviï mai. Espero que no”.

Més continguts de