Un 155 emocional

Es veu que Khloé Kardashian també s’ha quedat embarassada. La pròxima temporada del reality del clan K tenia com a reclams l’embaràs subrogat de la Kim, que la convertirà en mare per tercer cop amb el seu marit, Kanye West, i el de la Kylie, la més petita, que s’estrena en això de la maternitat. Doncs bé, aquesta setmana hem sabut que la Khloé no ha pogut ser menys i també ha pujat al carro de procrear per generar nous continguts. Diuen les revistes que està de cinc mesos, que serà mare d’un nen i, el més important de tot, que quan es lleva al matí no te nàusees. Quina sort, penso quan me n’assabento. Jo no estic embarassat i la majoria de dies quan em llevo al matí, després de posar la tele, me n’agafen. No de fàstic, eh, que això ja ho tinc superat. És més aviat perquè em marejo. Perquè, segons el canal que trio -sí, soc una mica promiscu, ho sento...-, diuen unes coses que quan faig zàping resulta que són les contràries... I no ho puc evitar: em marejo. Fins que no em menjo el meu pa de fajol -vaig decidir menjar aquest pa en comptes de tenir un xalet als Hamptons- per fer base no se’m calmen les ànsies.

Espero que l’embarassada per contagi familiar, la Khloé, no posi la TDT espanyola mentre roda algun capítol de Keeping up with the Kardashians, que ja porta deu anys en antena. Potser tindria de cop tot el mareig que no ha tingut fins ara. Seria una pena que les Kardashian haguessin decidit embarassar-se plegades per facturar una mica més -s’ha publicat que cobraran 100 milions de dòlars per les tres temporades que acaben de firmar- i que al final acabessin sortint al seu programa ulleroses de tant de vomitar. Senyores embarassades de Catalunya, per gestar millor, desatenguin el Procés i mirin les Kardashian. A veure si se’ls contagia la impassibilitat davant la vida d’aquesta família. El bòtox, el nou estoïcisme.

Potser es marejarien, les germanes aquestes, si coneguessin alguna estrella del cor espanyola. Potser es pensarien que és una càmera oculta, si algú els digués que tal famós o tal altre és una persona reconeguda i atentament seguida a Espanya pel seu estil de vida. Perquè les Kardashian poden ser unes bàsiques, però almenys les inviten als Oscars o a la Gala del MET. Però és que els d’aquí presumeixen de no ser bàsics tot i ser-ho més que Torrente i, a sobre, el lloc més important que han trepitjat són els premis Telva. Tan preocupant és la vida d’alta societat dels nostres famosos que els mitjans han d’informar de coses tan nefastes com que Isabel Preysler tindrà una figura al Museu de Cera de Madrid. I el pitjor de tot: n’informen com a cosa positiva! Una persona sense cap mena de mèrit professional ni cap aportació col·lectiva coneguda ocuparà lloc allà on tradicionalment se situaven rèpliques de persones rellevants... La notorietat, la nova importància.

Per cert, una anècdota trista. Les notícies sobre la museïtzació de la filipina estaven il·lustrades amb imatges d’ella prenent-se les mides perquè li fessin la figura. Però aquest redactor, quan va mirar la foto, va pensar: “Doncs no els ha quedat tan malament com d’altres, aquesta rèplica...” Sort que el peu de foto em va advertir que els ulls m’estaven jugant una mala passada... Bé, qui m’estava traint era la realitat, els ulls em funcionen bé: el que estava veient era de facto una figura de cera.

I d’aquest mateix museu és d’on es van emportar -davant les càmeres, per cert- Jaime de Marichalar quan va decidir divorciar-se definitivament de la filla gran del rei emèrit. El senyor que va donar uns hereus al tron borbònic reposa en un magatzem després que el guardessin uns anys -entre el “ cese temporal de la convivencia ” i el divorci legal- darrere d’un burladero, a tocar de Jesulín de Ubrique. Com més ferma era la decisió d’apartar-se de la primogènita del rei Joan Carles, més el vexaven al museu. Una ruptura complicada, la seva, que potser li ha servit ara per instruir el seu fill, Froilà, que ja ha patit el seu primer desengany amorós, com han anunciat algunes capçaleres. Espanya es descompon. Ni els Borbons mantenen el poder de seducció. La república, el nou sex-appeal.

Es veu que en el cas de Froilà i la rica hereva Mar Torres-Fontes ha pogut més la pressió mediàtica que l’amor. El mateix que passa entre els enfrontats Arévalo i Bertín Osborne : un altre símptoma de l’agonia hispana. Els Pimpinela de l’unionisme segueixen omplint desenes de notícies els darrers dies perquè el Danny De Vito de Catarroja va tuitejar una foto de família del dia que li va cuinar una paella al rei emèrit, en què el monarca sortia amb tots els invitats. Això a Osborne no li hauria semblat bé de cara a Joan Carles, que tradicionalment havia procurat ser discret en la seva faceta personal i això era deixar-lo al descobert. Per a Arévalo auguro que devia ser una manera d’aplaudir-lo públicament. Com fer-li la pilota a l’antic rei, la nova pluralitat de la dreta espanyola.

Amb tot plegat, estem servits. Determinades polèmiques em semblen tan representatives del panorama que tenim al davant, que em deixen com si m’haguessin aplicat un 155 emocional.