Una generació amb síndrome de Peter Pan

Es multipliquen els productes que recorden l’època dels que als anys 80 eren canalla

Si un entra en un gran centre comercial aquest Nadal toparà ràpidament amb alguns llibres, jocs o CD que exploten la nostàlgia i apel·len a les ganes dels consumidors de recordar la seva infància. Un dels exemples més clars és el llibre Yo fui a EGB 3 (Plaza & Janés) que completa una trilogia prou exitosa dedicada a la generació que va fer l’educació general bàsica, és a dir, els nascuts entre els anys 70 i mitjans de la dècada dels 80.

Només cal obrir aquest llibre per qualsevol pàgina per començar un viatge en el temps cap a una època en què a la tele hi regnaven personatges com Espinete i Don Pimpón, sèries com Heidi o El equipo A, els rellotges més desitjats eren els Casio i el caramel més buscat t’explotava a la boca i es deia Peta Zetas. Si el lector forma part d’aquella generació somriurà i alhora sentirà un nus a l’estómac en adonar-se de com ha passat el temps i com han canviat les coses, però és molt probable que s’endugui el llibre, que és tot un èxit de vendes, com els dos volums anteriors.

Segons els autors, una de les claus de l’èxit és la “síndrome de Peter Pan” que pateix aquesta generació. “Nosaltres vam viure el naixement del consumisme, de les grans marques, de l’oci, a diferència de la generació dels pares, i això va crear unes icones que compartim tota la generació”. Ho diu Jorge Díaz, un dels autors del llibre, que reconeix que una característica d’aquesta generació és que han retardat molt algunes decisions que l’anterior va prendre més de pressa. “Als pares els deien que de seguida s’havien de posar a treballar, casar-se, formar una família... En canvi amb nosaltres tot es va retardar. Ens deien que estudiéssim, que ja tindríem temps de tenir responsabilitats i això ha fet que ens sentim joves més temps”, destaca. Aquest llibre és només un exemple d’una gran quantitat de llibres, pel·lícules, gadgets de decoració i CD de música que apel·len a la nostàlgia.

Per a Mònica Casabayó, professora de màrqueting d’Esade, la síndrome de Peter Pan és clau per entendre l’èxit d’aquests productes. Defineix la generació a la qual es dirigeixen aquests productes com a “generació X”, un nom que prové dels noranta i que engloba els que tenen entre 35 i 45 anys. “Era la generació dels JASP, els joves sobradament preparats, que són els primers que han estat més preparats que els seus pares perquè van estudiar molt, tot i que s’han trobat que la seva realitat d’adults no era la que els havien promès. No tenen les mateixes facilitats, han sigut els primers mileuristes i no han rebut el que esperaven després de tants anys d’estudis”, resumeix aquesta experta, que creu que tot això “ha potenciat la seva síndrome de Peter Pan”. “Són una generació a qui els agrada molt recordar la infància, perquè va ser un temps feliç, on tot eren promeses. Gaudeixen molt tornant als símbols que els identifiquen com a generació”, destaca.

A més, segons aquesta experta, les xarxes han multiplicat la capacitat de compartir aquests símbols, una possibilitat que abans no existia, i “per això sembla que només aquesta generació tingui tendència a la nostàlgia”. Casabayó explica que els consumidors, tots, associen productes amb sensacions i en aquest cas, “els estímuls d’aquests llibres, jocs, pel·lícules... són molt positius”. “Ens porten bons records d’una època bonica que ja no tornarà, i per això enganxen”, afegeix.

Un altre llibre que segueix l’esquema és No me toques los 90, de Mike Medianoche (Roca Editorial). En aquest cas l’autor fa un homenatge nostàlgic a la dècada dels 90, fent un repàs als grans moments televisius, musicals i cinematogràfics. És l’època en què van néixer grups com Camela o programes com La ruleta de la fortuna. L’autor feia sis anys que tenia un blog en el qual es dedicava a repassar, amb molt d’èxit a la xarxa, els grans moments d’aquella dècada, i al llibre ofereix un contingut més nou i original.

“He volgut centrar-me només en els anys 90 a l’Estat perquè va ser una època molt rica i està menys mitificada que els 80”, explica l’autor. Per això, el llibre també inclou entrevistes amb algunes icones de l’època com Ángel Garó o Mabel Lozano. L’èxit d’aquests productes arriba perquè “es tracta d’una generació a qui agrada molt recordar la infància”. “Ho tenim molt fàcil, amb internet i les xarxes socials ara és molt senzill accedir als records i compartir-los”, afegeix.

Però la nostàlgia no és territori exclusiu dels llibres. Només cal veure la passió desfermada per la nova entrega de Star Wars que es viu arreu del món, o com els fans de Retorn al futur van celebrar l’arribada del 21 d’octubre del 2015, el dia del futur al qual arribaven els protagonistes de la segona part de la saga. L’ efemèride es va celebrar amb sessions maratonianes de les pel·lícules protagonitzades per Michael J. Fox.

A Barcelona, un exemple d’aquesta nostàlgia és el projecte Phenomena. Aquesta iniciativa, creada pel director de cinema Nacho Cerdà, oferia sessions dobles de pel·lícules mítiques dels 80 i els 90, que han trobat una gran acollida del públic. L’èxit, de fet, ha provocat que el projecte es consolidés i ja s’ha instal·lat de manera definitiva a l’antic cinema Nàpols, on ara es projecten pel·lícules de l’època combinades amb algunes d’actuals, com la nova entrega de Star Wars.

Més continguts de