"Jo de gran vull ser youtuber"

Analitzem com són els nens i nenes de la generació alfa, nadius digitals nascuts en ple segle XXI

Van a l’escola primària, passegen amunt i avall en patinet i encara no tenen mòbil (la majoria, tot i que aquesta majoria va empetitint-se a poc a poc). Tot i això són hipertecnològics: coneixen totes les aplicacions dels 'smartphones' dels seus pares, tenen consoles i molts jocs a les 'tablets' i es mouen amb comoditat pels canals de Netflix. Són la generació alfa, nascuts a partir del 2010, nadius digitals al 100%. A diferència dels seus predecessors, l’anomenada generació Z –que engloba els nascuts a finals del segle XX i fins al 2009–, han nascut en una època de domini de les xarxes socials i hi han estat hiperexposats des del seu naixement. Parlem amb quatre experts per analitzar com són els membres d’aquesta nova generació.

Per a la investigadora d’Esade Liliana Arroyo, estem parlant d’una generació “que neix i creix amb l’iPad a la mà”, i aquesta doble digitalització en què viuen –la seva i la dels seus pares– els fa experimentar el que ella anomena “hiperdigitalització”. "Això els fa entendre la seva identitat de manera molt oberta i s'emmirallen en les grans estrelles de les xarxes, de manera que aquests nens diuen que de grans volen ser 'youtubers' o 'instagramers' perquè han nascut amb aquestes figures al seu voltant”, diu Arroyo.

Per a Francesc Núñez, professor dels estudis d'humanitats de la UOC, “aquests nens donen per descomptat certs comportaments socials i tecnològics que han normalitzat completament”. “No és només internet, és tota la tecnologia i les seves possibilitats, coses que per a ells són tan naturals com que surti el sol”, assegura. Això és el que demostra el canvi generacional, diu Núñez: “Als que no hem nascut en aquest context tot això ens atrapa, ens violenta i ens fa sentir estranys, a vegades”.

Per a alguns potser és exagerat parlar de tres generacions digitals en menys de 40 anys: els mil·lennials –nascuts des de mitjans dels 80 fins a mitjans dels 90–, la generació Z –de finals dels 90 al 2010– i ara la generació alfa. L'antropòleg de la UPF Carles Feixa apunta que aquesta divisió és perquè les indústries de tecnològiques hi estan molt interessades. “Les generacions clàssiques del segle XX estaven vinculades a esdeveniments històrics”, però ara això ha canviat. “Les indústries tecnològiques tenen un gran poder per construir aquestes generacions, però no ho hem de confondre amb la verdadera etiqueta de generació”, puntualitza.

Consum a la carta

Una de les característiques que marquen els nens i nenes d’aquesta generació és la individualització del consum, tal com apunta Feixa. Per posar-ne un exemple, les generacions anteriors havien d’esperar a veure què feien les diferents cadenes de televisió en horari infantil per triar el que volien veure. Els nens d'ara tenen plataformes digitals amb infinitat de continguts infantils al seu abast, no han d’esperar mai, amb un clic tenen el que volen, en el moment que ho volen i durant el temps que volen. "Cadascú adapta el consum a la seva pròpia personalitat, perquè tauletes, mòbils i ordinadors ho permeten", explica Feixa. "Abans el consum que es feia de la televisió era sempre compartit, no hi havia una decisió del que jo vull per després imposar-ho als altres. Ara sí que existeix", continua. Això el que pot provocar és que es tornin "més tirans, menys consensuadors i més individualistes", alerta Arroyo.

Aquest consum, que és molt precoç, també s'imposa en altres aspectes. La professora de màrqueting de la UOC Neus Soler explica que "aquestes criatures influeixen en les decisions de compra dels adults, i no només pel que fa als productes que són per a ells, sinó en els que són per a tota la família o fins i tot per als mateixos adults". Aquest consum imposat i individualista és alhora fugaç, perquè el que volen ho volen al moment, i quan ho tenen se n'avorreixen ràpidament, afegeix Soler. I és que tot el que volen ho poden obtenir al moment i sense sortir de casa, o de l'habitació. Viuen en una immediatesa que “els permet adequar les coses als seus desitjos i emocions”, resumeix Francesc Núñez. I és precisament l’habitació la que es converteix en un dels centres més importants de la vida d’aquests nens, i gran part del seu oci passa entre aquestes quatre parets en lloc de passar a l’aire lliure, com les generacions anteriors. “L’habitació personal és un refugi, des d’allà es pot fer tot. Gràcies a la tecnologia l’habitació dels nens es converteix en un lloc on es pot fer de tot, i per tant els espais d’oci es redueixen, hi ha menys espai públic d’oci, i els nens estan més a casa”, explica Feixa.

El món als seus peus

Aquest consum individualista i molt actiu que es fa sobretot a través d’aparells tecnològics marcarà el seu consum del futur. "Optaran per productes multiculturals i sense un gènere establert, és a dir, productes unisex, i voldran viure experiències interactives, com ara a través de la realitat augmentada", ens diu Soler. Alhora, és una generació que valora molt el contacte emocional dels productes, "la seva sensibilitat, i coses com que els parlin d'una manera molt personalitzada", sosté Soler. Per a les marques pot semblar un repte però no ho és, i de fet ja existeix Photon el primer robot del mercat pensat per créixer al costat dels nens, com a amic i company tecnològic, un producte pensat específicament per a aquesta generació.

Però aquestes exigències no van només destinades al consum de marques, sinó que definiran la manera com els membre d'aquesta generació miraran el món quan siguin grans. "Entendran el món d'una manera molt personalitzada: no se sentiran atrets pel tipus de política que tenim ara, no creuen en superestructures, ONGs o institucions generals, ja que són massa grans, llunyanes i jeràrquiques i estan desconnectades de la gent", diu Arroyo. Tot i que l'experta explica que això ja va començar a passar amb els mil·lennials i passa també amb la generació Z, destaca que amb “la generació alfa es reforçarà aquest sentiment perquè ho tenen tot a la seva mida": "Entenen el món de forma personalitzada i atenta als seus desitjos”, diu.

Cansats de la tecnologia

Aquest entorn hipertecnològic en què han nascut i crescut aquests joves pot tenir conseqüències inesperades. Alguns experts apunten que podria ser una generació que comenci a mostrar símptomes d’esgotament digital. Liliana Arroyo diu que “davant de tanta digitalització una possibilitat és que s'atipin d'estar connectats i es tornin analògics”, però reconeix que estem en terreny especulatiu. "És només una possibilitat, perquè pot passar tot el contrari, poden reafirmar la seva relació com a col·lectiu amb les xarxes socials i la tecnologia", conclou.

Carles Feixa també creu que la hiperdigitalització d’aquest nens té un inconvenient, que és “la seva falta de sentit crític” i per tant “la seva dificultat per escapar-se d’aquest entorn tan digital”. Feixa creu que aquests nens necessitaran una xarxa d’espais no tecnològics i que “tindran la necessitat d’alliberar-se d’aquesta dependència”, i apunta que potser també patiran un cert “retrocés en la hiperdigitalització”.

Encara caldrà esperar un temps per veure si això acaba passant.

Més continguts de