La jardineria és terapèutica

Tancarem aquesta secció d’estiu amb un article que, perfectament, podria haver sigut el primer de la sèrie. “Si vols ser feliç tota la vida, fes-te jardiner”, diu un proverbi xinès. I sembla que no va gens desencaminat, ja que està demostrat que la jardineria és terapèutica! De fet, la coneguda com a jardineria terapèutica és un procés que utilitza plantes i activitats de jardineria per millorar l’estat social, educacional, psicològic i físic de persones: per millorar els seus cossos, ments i esperits.

Treballar en un jardí demana accions, actituds i emocions molt diferents i just per això pot ser una activitat molt interessant per combatre l’estrès, per motivar persones amb depressió, per facilitar les relacions socials o per estimular persones amb algun tipus de deteriorament cognitiu. A més, els jardins sensorials poden dissenyar-se amb plantes de diferents colors, olors i textures per estimular no només els sentits, sinó també la memòria. D’altra banda, l’horticultura ocupacional ajuda els qui la practiquen a millorar la seva sociabilització i a crear llaços, interactuar, parlar i comunicar-se amb les persones del seu entorn.

Tenir cura d’un jardí també pot ser molt beneficiós per a persones amb mobilitat reduïda. Només caldran algunes adaptacions ergonòmiques i fer un disseny adequat del jardí perquè sigui un espai on es pugui treballar la motivació.

Diverses investigacions han constatat que cuidar les plantes millora l’estat d’ànim del pacient, augmenta la seva autoestima, afavoreix la relaxació i la satisfacció personal, al mateix temps que l’ajuda a recuperar moltes destreses intel·lectuals, com la concentració i la motivació. També en l’àmbit de les relacions socials és especialment beneficiós en malalts amb discapacitats psíquiques i problemes de comunicació, ja que a través de les plantes expressen els seus sentiments i aprenen a relacionar-se amb més facilitat.