Estils 31/01/2019

10 llocs per descobrir amb raquetes de neu

Les millors excursions d’hivern: des de passejades per boscos fins a pics per a experts

Cristina Torra
5 min
L'ascensció al Montardo és dura però val la pena

BARCELONA“Amb les raquetes pots anar pel bosc a passejar, però també pots pujar cims emblemàtics”. Manel Figuera, enamorat de la muntanya i autor de més de trenta guies d’excursions, ho té així de clar quan li preguntem per rutes per fer amb raquetes de neu. “És veritat que les raquetes estan concebudes per terrenys senzills, però també que es poden fer grans excursions”, contesta a la mateixa pregunta Xavi Armengol, guia de muntanya i soci de l’empresa Rutes Pirineus.

Tots dos estan d’acord que amb esquí nòrdic es pot arribar a més llocs i fer descensos més ràpids, però Figuera lloa els avantatges de les raquetes: “No requereixen aprenentatges tècnics, les pots calçar amb botes normals, són més lleugeres, més polivalents, més barates i allarguen la temporada hivernal, ja que encara que la cota de neu sigui elevada les pots penjar a la motxilla i treure-les quan les necessitis”. I encara una altra coincidència entre els dos muntanyencs: que els excursionistes que només surten entre maig i octubre donin una oportunitat a les rutes hivernals, perquè el paisatge canvia radicalment quan hi ha neu i val la pena experimentar aquesta metamorfosi.

És cert que a l’hora de tirar recorregut caldrà tenir en compte el temps que ha fet i la neu que s’acumula en cada punt. Un cop comprovat, aquests són 12 llocs ideals per descobrir:

Passejades per a principiants

Recorreguts curts (d’entre 4 i 5 hores), però que poden allargar-se tot el dia. No impliquen fer cap cim i, principalment, recorren boscos, planes i zones de llacs.

El bosc de Virós

Ubicat a la Vall Ferrera, és una excursió ideal per començar, però està a poca altura (entre els 1.200 i els 1.400 metres) i, per tant, cal comprovar que hi hagi neu abans d’anar-hi. “És una descoberta d’una de les masses forestals més impressionants en un indret poc conegut del parc de l’Alt Pirineu”, explica Armengol.

Aigüestortes i Estany de Sant Maurici

Les opcions són infinites i hi ha pics complicats, però també podeu trobar recorreguts assequibles per fer passejades fàcils que us portaran a indrets com els estanys de Ratera, Amitges o Llong. “Tothom, almenys un cop a la vida, hauria de visitar aquest parc nacional pels dos costats: des de la vessant del Pallars i des de la de la Vall de Boí. És un imprescindible dels Pirineus”, considera Armengol.

L'estany de Sant Maurici al Parc Nacional d'Aigüestortes

Els estanys de Baciver des de Beret

Són estanys d’origen glacial i us portaran per una zona d’alta muntanya a tocar de l’estació d’esquí de Baqueira-Beret. “El millor d’aquesta ruta són les vistes a l’Aneto i les fantàstiques postes de sol que s’hi poden observar”, destaca Armengol.

Excursions fàcils per fer un cim

En principi, no necessitareu ni grampons ni piolet. Són excursions sense dificultat tècnica, però que us permetran fer un cim en un total 5 o 6 hores.

La Tossa Plana de Lles

Les vistes del Pirineu des de 2.900 metres són espectaculars. Aquest és un dels cims més coneguts de la Cerdanya. Figuera, que entre els seus llibres ha publicat 'Les 50 millors excursions amb raquetes de neu', de Cossetània Edicions, recomana fer-la des de Cap del Rec i pujant pel pas de les Someres. “És molt fàcil tècnicament i les vistes són impressionants”, afirma.

La Tossa Plana de Lles, a  la Cerdanya, des de Cap de Rec

El Balandrau

Aquesta ruta fins a aquest cim del Ripollès és un pèl més llarga que l’altra, “però fet per Tregurà és assequible”, considera Figuera. “Assolir el Balandrau pel contrafort entre la coma de Fontlletera i la coma de Granollers és segur amb raquetes”, afegeix.

Excursions de dificultat mitjana

Per fer aquestes rutes, l’ús de grampons i piolet serà mínim, però us caldrà estar en bona forma física per a excursions més llargues, de tot un dia.

El pic de l’Orri

Si sou esquiadors, segurament el coneixereu de l'estació de Port Ainé, però hi ha una altra manera per arribar-hi amb raquetes, des del poble de Rubió. No és una excursió difícil, però és llarga: pujar i baixar són 18 quilòmetres. Passareu pel refugi de Comes de Rubió (obert tot l’any) i quan arribeu al pic tindreu les que alguns consideren les millors vistes del Pirineu: una panoràmica de 360 graus.

El Bastiments

Situat al Ripollès, és un cim emblemàtic que es pot complementar i complicar amb altres pics de l’Olla d’Ulldeter. “Al coll de la Marrana i a la part final, depèn de com estigui la neu, potser requereix l’ús de grampons, però si la neu és estable s’hi pot pujar molt bé”, considera Figuera.

El pic de Bastiments, sense neu

La serra d'Ensija

La proximitat amb el Pedraforca li resta visitants, sobretot a l’hivern, però és un mirador increïble. “De vegades no hi ha gaire neu, però és una zona espectacular força desconeguda”, detalla Armengol. “És una excursió una mica més tècnica, sobretot si es fa el pic de la Gallina Pelada, però assumible per excursionistes amb certa experiència”, afegeix Figuera.

La Serra d'Ensija des de la placeta dels Rasos

Excursions per a experts

Indicades per excursionistes mitjanament entrenats, amb coneixements de muntanya i que sàpiguen fer servir els grampons i el piolet.

El Carlit

Sostre de la Cerdanya i del Pirineu Oriental, és un cim molt concorregut. “És típic, però preciós, una excursió llarga i dura, però que no decep”, considera Figuera. Per fer el cim, tant si s’agafa l’aresta est com la canal central, caldrà gairebé segur l’ús del piolet i els grampons. “Però té molt bones vistes i és el punt culminant d’aquesta zona de les Bulloses on hi ha una de les concentracions més altes d’estanys del Pirineu”, afegeix Armengol.

El Carlit, nevat, al a primavera

El Montardo

És un cim emblemàtic del Parc Nacional d’Aigüestortes. “És un pic molt estètic que es pot pujar des del sud per l’embassament de Cavallers o des del nord pel refugi de Restanca”, apunta Armengol. Durant l’aproximació pel sud es ressegueix la Noguera de Tor i es passa per un enramat d’estanys amb un paisatge molt alpí. “Sempre al tram final es necessitaran grampons i piolet perquè hi ha una pala de 50 metres molt dreta”, afegeix Figuera.

Consells per a principiants

  • No necessitareu cap aprenentatge tècnic
  • Es recomana portar botes impermeables i força rígides perquè les raquetes no saltin
  • Quan es camina amb raquetes no es pot saltar i sempre han d’anar lliures pel darrere
  • De baixada, si hi ha molt pendent, és recomanable anar de costat
  • Portar dos bastons ajuda a guanyar estabilitat
  • Vestir-se adequadament pel fred seguint la norma de les tres capes: tèrmica, polar i impermeable
  • No us oblideu del gorro, els guants i les ulleres de sol en dies de bon temps. El sol es reflecteix a la neu i pot provocar lesions a l’ull. També porteu protecció solar per als llavis i la cara
  • La primera vegada és aconsellable contractar una excursió guiada o que aneu amb algú que ja en sàpiga. Us ajudarà a conèixer millor les raquetes i a agafar confiança
  • Consulteu la ruta i la previsió del temps i de les allaus abans de sortir

El principal risc: les allaus

“Saber llegir el relleu de la muntanya i mirar on hi ha acumulacions de neu és gairebé més important que portar el material en cas d’allau”, considera l’autor de guies d’excursions Manel Figuera, ja que és un dels riscos més grans quan es fan excursions hivernals. “Si la muntanya que volem pujar té un contrafort que permet fer l’ascensió des del fons de la vall, anem per allà perquè segur que no hi ha allaus, ni que hi hagi un risc de grau 5. En canvi, si vas pel fons d’una vall i només hi ha grau 2, pot baixar una allau de fusió i quedar-t’hi”, exemplifica. En aquest sentit, Xavi Armengol, guia de muntanya i soci de Rutes Pirineus, recomana anar molt ben equipat sobretot si es va per lliure i es fan rutes amb més dificultat. “En cas de risc d’allaus, recomanaria portar la tripleta: el DVA (Detector de Víctimes d’Allaus), la pala i la sonda”, explica. “En el moment que sortim d’estacions controlades cal conèixer bé la neu i, a més del material d’allaus, portar també eines més específiques com els grampons i el piolet”, apunta. Tots dos recorden que el Pirineu Oriental tendeix a tenir menys risc d’allaus que el Pirineu Occidental perquè hi acostuma nevar menys i perquè el terreny és més suau i menys alpí.

stats