La moda també pot ser vegana

Proliferen les marques de roba, sabates i complements que promouen l’ús de teixits no animals

El veganisme es defineix com un plantejament de vida que rebutja qualsevol pràctica o consum que impliqui l’explotació animal. I, malgrat que la primera imatge que ve al cap en sentir aquesta paraula és només una dieta lliure de carn, peix, ous i làctics, el veganisme és molt més que això. De fet, l’alimentació és només una de les moltes branques d’aquesta opció de vida. A diferència del vegetarianisme, el veganisme no concep tampoc l’ús de roba o calçat d’origen animal, els productes d’higiene i neteja testats en animals, o les activitats d’oci que n’impliquin el patiment. Pel que fa a la vestimenta, els vegans rebutgen l’ús de la pell, la llana i les plomes, per exemple, i busquen moda feta amb materials alternatius clàssics com el cotó, el cànem i el niló, o de més nous com les microfibres i els teixits sintètics. Malgrat que trobar roba i calçat és una de les grans preocupacions dels vegans, cada cop apareixen més marques afins i sembla que la indústria tèxtil es va sensibilitzant per adaptar-se a nous públics.

Ètica i qualitat

“No som conscients de la gran quantitat de productes que contenen algun ingredient o element d’origen animal”, assegura la propietària d’Amapola Vegan Shop, Raquel Passola. Ella és vegana i, davant del repte que li suposava trobar roba i calçat, va decidir obrir un comerç vegà al barri de Gràcia de Barcelona fa cinc anys.

“Actualment hi ha prou tecnologia per fabricar roba de qualitat sense fer servir materials provinents d’animals”, explica Passola. I és que a Amapola Vegan Shop s’hi poden trobar des de sabates i motxilles de cotó fins a botes o bosses que ben bé podrien ser de cuir... però no ho són. “Tot i que les sabates o la roba fetes de pell siguin de més qualitat, a nivell ètic crec que no té cap sentit consumir-ne”, comenta. I no és l’única. Moltes persones estan disposades a sacrificar certa qualitat en el producte final si compleix els requisits vegans. Però vegà no vol dir ni que tingui menys qualitat ni que resulti més car. En tot cas, la seva qualitat i preu dependran, en gran part, del procés de fabricació i de les primeres matèries que es facin servir.

Passola explica que a l’Amapola sempre intenta oferir productes a preus raonables “sense inflar-los”, i adverteix que “cal evitar arribar a l’extrem que algunes marques ho converteixin en una moda i en treguin profit amb preus extremadament elevats”.

Moda sostenible i coherent

A la botiga tèxtil de Màlaga Veganized s’hi pot trobar moda vegana sostenible, de comerç just i ecològica. Són conceptes que no sempre van de bracet, malgrat que la coherència indicaria el contrari. “La botiga va néixer per la pròpia necessitat de trobar roba fabricada amb poc impacte mediambiental, sota condicions laborals dignes i sense explotació animal”, comenten els seus propietaris.

De la mateixa manera, la sabateria JustoAkí, present a Madrid i a Bilbao, es mostra com una alternativa als comerços tradicionals oferint productes vegans que no han implicat el patiment ni l’explotació animal ni humana. Sergio Alday, el seu propietari, admet que tenir un negoci tan específic és un risc, però assegura que val la pena. “Si no la vida seria molt avorrida!”, diu fent broma.

“Les sabates veganes es podrien entendre com una opció política del consumidor a l’hora de triar calçat”. Ho diu Sara González de Ubieta, creadora i dissenyadora de la marca barcelonina de sabates veganes De Ubieta. La Sara assegura que duent calçat cruelty-free el consumidor pot aplicar la seva ètica en un gest quotidià. De Ubieta aposta per un calçat vegà de producció de proximitat -Espanya i Portugal- fet amb materials resistents, sense renunciar al disseny i l’estil característics de la marca. I reflexiona sobre la necessitat de consumir constantment que imposa la indústria actual. “Els petits dissenyadors hauríem de produir quan tinguéssim una col·lecció, no quan ens ho marqui el mercat. Jo no puc fer quatre col·leccions a l’any, i tampoc no crec que sigui sostenible fer-ho”, apunta.

El poder dels consumidors

“Hem de ser conscients de les repercussions de les nostres accions i del poder que tenim com a consumidors”, comenta la Núria Saladié. Vegetariana des del 2012, fa dos anys que va deixar de comprar sabates de pell i ara busca marques que ofereixin alternatives veganes i de proximitat.

En canvi, el Nicholas Bridges, que també és vegetarià, creu que fer servir pell, llana o altres derivats animals no és un problema: “Si han de matar animals per a la indústria alimentària, més val fer-ho servir tot i no malgastar aquesta vida perduda”.

La Neus S. és vegana i procura tenir una actitud sostenible quan compra roba: “El veganisme no segueix les modes; intenta tenir el mínim impacte i gastar com menys recursos millor, així que la roba que tinc la faré servir fins que es faci malbé”.

La Laura González és graduada en patronatge i moda i, tot i que encara porta jerseis de llana i botes de pell, assegura que no en tornarà a comprar i que es replanteja els seus futurs dissenys. “Em fa vergonya dur aquestes peces de roba, perquè la meva dieta és vegetariana i això que faig és una mica incoherent”, reflexiona.

Què passa amb els cosmètics?

Els productes de cosmètica vegana encara són poc visibles -i accessibles- per al gran públic, però cada vegada hi ha més marques que es decideixen a apostar per maquillatges, cremes o tractaments fets amb productes que no estan testats en animals o sense ingredients d’origen animal, com la mel i el caviar. Poden ser marques 100% veganes o tenir alguna línia de productes específica. Noms com Lush, Urban Decay, The Body Shop, Hidrogenesse i, fins i tot, algunes marques blanques de supermercats entrarien a la llista de marques cosmètiques animal-free disponibles al mercat.

Més continguts de