‘Döstädning’, endreça casa teva com si t’haguessis de morir

MalmöSovint se’ns recorda que l’única cosa que podem afirmar sense por d’equivocar-nos sobre la nostra vida és que algun dia, tard o d’hora, s’acabarà. I què passarà llavors amb la quantitat ingent d’objectes que hem anat acumulant al llarg dels anys? Qui més qui menys s’ha trobat en la situació d’haver de buidar armaris i calaixos de familiars difunts. Com podem evitar aquest tràngol a aquells que ens sobreviuran o discussions entre els nostres hereus per les nostres pertinences? I, no menys important, com podem assegurar-nos que els nostres secrets en vida segueixen sent secrets després de la mort?

A partir d’aquest problema, l’artista sueca Margareta Magnusson va escriure Döstädning (Columna) un llibre on exposa el mètode d’organització que defineix com l’endreça final de les pròpies pertinences abans de morir. Döstädning és una paraula que sorgeix de la unió del verb dö (morir) i el nom städning (endreça, neteja). “En suec és una paraula que significa que et desfàs de totes les coses que no són necessàries i aconsegueixes que casa teva sigui bonica i estigui endreçada quan creus que s’acosta l’hora d’abandonar aquesta vida”. Així ho resumeix aquesta sueca octogenària o nonagenària (ella mateixa diu que té entre 80 i 100 anys) a les pàgines inicials del llibre, ara disponible en català i que ja s’ha traduït a 29 idiomes.

Una nova Marie Kondo?

Avui dia és difícil parlar d’organització de la llar i no pensar en la guru d’aquest tema: la japonesa Marie Kondo. En una entrevista a l’ARA, Margareta Magnusson assegura que no s’ha llegit el seu famosíssim llibre, La màgia de l’ordre, però per les referències que en té s’atreveix a concloure que promou un concepte d’endreça diferent del döstädning. “Pel que sembla, ella pretén ensenyar-nos a plegar la roba de manera que aconseguim guanyar espai per poder guardar-ne més. Aquesta no és la meva idea. Jo el que faig és desfer-me de tota la roba que no necessito. En tinc prou amb dues o tres samarretes i, per tant, no necessito aprendre a plegar-les millor per poder-ne guardar més”, argumenta.

Es mostra sorpresa pel nou boom de la japonesa, impulsat per l’estrena de la seva sèrie a Netflix -“últimament em tornen a aparèixer moltes alertes a Facebook”, diu-, i admet que la difusió del seu llibre s’ha vist beneficiada per l’auge d’aquest tipus de manuals i també per l’interès que desperten les tendències procedents d’Escandinàvia, com el concepte hygge que ve de Dinamarca.

Pensa en els altres

Després de la mort de la seva mare, Magnusson va apreciar el valor que el döstädning té per als altres. La seva mare havia deixat missatges enganxats a la roba i a altres objectes amb instruccions sobre què s’havia de fer amb tot plegat. “Alguns paquets anaven destinats a la caritat, alguns llibres s’havien de tornar als seus propietaris originals. Un antic vestit de muntar anava destinat al Museu d’Història, deia una nota clavada amb una agulla en una de les solapes de la jaqueta, i també hi havia el nom de la persona amb la qual havia de contactar al museu. Ella ja havia fet part del döstädning ”, explica al llibre.

Magnusson considera que tothom ho hauria de fer i que s’hi hauria de posar, com a mínim, a partir dels 65 anys, als primers compassos de la jubilació i mentre encara es tenen prou forces. Remarca, però, que el concepte döstädning no només es refereix a l’endreça final abans de morir, sinó que és una “forma permanent d’organització” que pretén facilitar la vida a qui segueix aquest mètode. El seu consell bàsic és el següent: cada vegada que et trobis alguna cosa que no t’agrada o que no fas servir, llença-la. O més ben dit, desfés-te’n, ja que un dels principis bàsics és que intentis que els teus objectes acabin en mans d’algú que els vulgui o que els necessiti. “Per a mi significa valorar totes les meves pertinences i decidir com desfer-me de les coses que ja no vull”, resumeix.

Defensa que no cal ser a les portes de la mort per seguir aquesta recomanació, sinó que també ho hauria de fer la gent jove. I posa un exemple: “Algunes vegades t’adones que amb prou feines pots tancar els calaixos o la porta de l’armari. Si això passa, és que definitivament ha arribat l’hora de fer alguna cosa, encara que siguis només a la trentena”.

‘Döstädning’ com a forma de vida

Aquest és el cas de l’Eric. Viu al sud de Suècia, té 37 anys i assegura que ha tingut clar el concepte de preparar-se per a la seva mort des que era adolescent, “molt abans de conèixer aquesta definició recent”. Considera que fer döstädning es resumeix en “no deixar porqueria als teus familiars”, que ja en tindran prou amb el seu dol per haver de fer-se càrrec de desfer-se de les coses que tu hauries d’haver llençat. Explica que un amic seu sol comprar objectes que familiars de difunts posen a la venda -en suec també existeix una paraula per definir les propietats de persones mortes: dödsbon -, i això l’ha fet adonar-se de la quantitat de pertinences innecessàries que s’arriben a acumular en una vida. Defensa, però, que el concepte de dö-städning no fa referència només a desfer-se dels objectes innecessaris, sinó a deixar-ho tot a punt. “Per a mi, vol dir més aviat no deixar càrregues administratives o emocionals als meus familiars”. Considera que no haurien de perdre el temps buscant contrasenyes o preocupant-se per si tenia algun desig incomplert. “M’asseguro que els explico els meus valors, els meus somnis i esperances i, quan em mori, espero haver deixat clar què cal fer amb les meves coses i les meves emocions”, diu. I afegeix que ell ha posat per escrit la majoria de coses imprescindibles com “les meves contrasenyes, els meus desitjos i la meva visió de la vida”.

Començar per la roba i els llibres

Magnusson recomana no començar mai a fer döstädning per les fotografies, les cartes o els documents personals, perquè són objectes amb molta càrrega emocional i això farà difícil continuar amb la neteja. Una opció, doncs, és començar per la roba, que és més fàcil. “Només has de conservar les peces de roba que realment creus que et posaràs o aquelles amb les quals tens una connexió sentimental molt forta”, diu. Es pot continuar amb els llibres. “Queda’t només els que encara no has llegit o els que has de tornar als seus propietaris. La resta, dóna’ls a amics i familiars a qui els faci il·lusió tenir-los. Una manera fàcil de reduir objectes a casa és anar-los regalant. “Si et conviden a dinar, no compris flors o un altre regal a la teva amfitriona, porta-li una de les teves coses”, diu i afegeix: “No té cap sentit conservar coses que sorprendran o decebran la teva família després que hagis desaparegut”, afirma Magnusson. L’autora apunta que “si creus que el secret farà mal als teus éssers estimats o els faràs infeliços, assegura’t de destruir-lo”. Hi ha coses, però, que tenen massa càrrega sentimental per llençar-les. Per això, recomana tenir una capsa per guardar allò que té molt valor per a un mateix però gens per als altres (com ara antigues cartes d’amor i records de viatge) i que estigui marcada clarament amb la consigna Per llençar. “Quan jo hagi marxat, la capsa serà destruïda”. En definitiva, per Magnusson, fer döstädning es pot resumir en una frase: “Revisa els teus objectes, recorda’ls i després, dona’ls”.