El plaer d’embrutar-se les mans

Crear, imprimir i estampar està a l’abast de més gent gràcies a col·lectius privats, petits tallers i comerços que aposten per processos alternatius

Embrutar-se les mans i implicar-se en el procés és una de les motivacions principals per les quals en els últims anys han sorgit col·lectius, comerços i iniciatives artístiques a Barcelona dedicats als processos alternatius d’estampació i impressió. Des del ja estès DIY ( do it yourself ) fins a la necessitat d’explorar terrenys desconeguts, els artistes i creatius busquen noves vies per editar els seus treballs, fins i tot en temps de crisi. “Estem vivint un back to basics i la gent vol embrutar-se les mans”, assegura Àlex Costa, responsable de Print Workers, un espai del barri de Gràcia que combina taller, botiga i coworking dedicats principalment a la serigrafia. Aquesta tècnica la va popularitzar mundialment Andy Warhol i està considerada un sistema d’impressió mil·lenari, però avui dia es torna a utilitzar com a tècnica alternativa en projectes artístics.

Els il·lustradors i dissenyadors residents a Print Workers creen, produeixen i venen la seva obra en un mateix espai, i fan del procés una experiència completa. “S’està produint un petit boom en què la gent posa la mirada en el petit fabricant i el productor local, i a nosaltres la serigrafia ens dóna l’oportunitat d’ajudar aquests dissenyadors o creatius que volen produir obra per vendre-la després”, comenta Costa.

Print Workers n’és una, però la ciutat és plena de ments inquietes que volen fer dels seus dissenys alguna cosa més que un somni en un calaix. L’Automàtica, Barba, Granja Gràfica, La Trasteria, l’Anacrònica... entre unes quantes més.

Al barri de Gràcia hi ha Do the Print, el segell editorial independent i estudi de risografia dirigit per Patricia Martín i Edgar Prieto. Do the Print va néixer, segons els seus creadors, per “centrar-se en la investigació de diverses tècniques i sistemes reprogràfics”. És a dir, experimentar, reinventar-se i descobrir noves maneres d’expressar-se, en el seu cas, a través de la risografia. Una tècnica que a simple vista sembla un híbrid entre la serigrafia, pel seu acabat, i la fotocòpia, per l’aspecte de la màquina amb la qual es treballa. A diferència d’altres tècniques, la risografia és altament sostenible i rendible, perquè funciona amb tintes amb base de soja, sense fixadors químics, i consumeix poca energia gràcies al seu procés en fred. Més enllà dels avantatges i especificacions tècniques de la risografia, els responsables de Do the Print creuen que el millor d’utilitzar la risografia és poder participar de tot el projecte, des del disseny fins a l’acabat final.

Editorial independent

En la mateixa línia apunten les Lentejas Press, un trio de creadores que treballen en un antic edifici del Poblenou enamorades de la seva màquina Riso. Aquesta editorial independent, formada per Elena Ortiz, Elena López i Francesca Danesi, s’encarrega des de la creació fins a la distribució de dissenys i publicacions, tant d’artistes professionals com d’amateurs. A més, aposten per la risografia perquè creuen que és una tècnica poc estesa a casa nostra, i hi veuen potencial per “dotar d’un valor afegit l’estampació artesanal, manual”.

Responsables de la publicació COR, les Lentejas Press donen l’oportunitat a artistes i dissenyadors de publicar conjuntament en un mateix espai, sense importar tant el currículum o l’experiència que els avali sinó “la creativitat i les ganes de publicar” que tinguin. A COR hi conviuen dissenys materialitzats en risografia d’artistes de tot el món i cada número s’edita en un color. “La Riso és una màquina molt antiga, però ara s’utilitza amb finalitats molt diferents per a les quals va ser concebuda”, expliquen. I és que originàriament aquesta tècnica s’utilitzava per publicar pamflets, fanzins o octavilles pel seu baix cost i fàcil producció, però amb l’arribada de les impressores domèstiques les màquines riso van quedar en desús. “Ara les hem recuperat amb una finalitat artística i d’autoedició, perquè creiem que és interessant agafar elements industrials com les màquines i que cadascú els doni l’ús que consideri més apropiat”. No són les úniques. Els Do the Print també experimenten i creuen en la idea de descontextualitzar les màquines per trobar nous usos en el camp de l’art.

Resposta social

Aquesta revolució dels processos creatius es podria entendre com la resposta natural als canvis socials i les experiències dels artistes davant la repetida impossibilitat de donar sortida als seus dissenys en el mercat tradicional. La solució passa, per a molts artistes, per autoeditar-se. Una solució que a priori pot semblar utòpica i reservada per als més manetes, però que col·lectius com Print Workers, Do the Print i Lentejas Press s’esforcen a apropar a un públic heterogeni a través de tallers i publicacions. També des de la Vostok Printing Shop, una botiga especialitzada en sistemes d’estampació i impressió situada al Born. A la Vostok, com carinyosament l’anomenen els seus clients, s’hi poden trobar materials per fer estampació i impressió manual i, a més, tenen un taller on els seus responsables fan proves, graven tutorials i imparteixen master class per a la gent curiosa. “L’interès per aquestes tècniques respon a un moment social que estem vivint en què la gent vol autogestionar-se fins i tot en l’àmbit de l’art i la creació. La gent prefereix controlar tot el procés ells mateixos que no pas enviar-ho perquè ho facin tercers”, assegura Carlos Alguacil, un dels quatre membres de la Vostok.

Probablement aquest esperit creatiu no és nou, però en els últims anys a Barcelona s’han visibilitat els col·lectius dedicats a recuperar tècniques i processos antics per adaptar-los als nous temps. “Potser ara aquest moviment és més visible gràcies a les xarxes socials i l’accés que tenim tots a la informació”, apunta Alguacil. ¿Estem vivint, doncs, una febre creativa? Les Lentejas Press creuen que sí, i asseguren que “només cal veure la gran quantitat de festivals que han sorgit a Barcelona al voltant d’aquestes tècniques”. Es refereixen, entre d’altres, a la Fira d’Autoedició i de Microedició de Barcelona (coneguda com a Gutter Fest), la Fira del Llibre Independent Autoeditat (FLIA) i el Give Print a Chance, el mercat de serigrafia de Barcelona. Festivals dedicats a la feina feta amb cura, paciència i de manera totalment artesanal.

Sembla, doncs, que els artistes i creadors han trobat noves maneres de publicar i distribuir les seves obres, lluny dels camins tradicionals. “Hi ha molta gent que vol publicar sense passar per l’adreçador de les grans editorials”, expliquen les Lentejas. Estan convençudes que amb la risografia poden arribar a un públic ampli i que la gent trobarà en aquesta tècnica la solució que busquen per publicar. Els Do the Print són del mateix parer i asseguren que estan creant infraestructures més petites i assequibles per fer arribar l’art a qualsevol persona. “Es tracta de fer l’art més democràtic i acostar-lo a tothom”, diu Àlex Costa, de Print Workers. I és que potser tot es redueix a la voluntat de donar-se a conèixer i experimentar, a les inquietuds artístiques més enllà de la capacitat econòmica de cadascú. Com propugnen les Lentejas, “si vols publicar, publica!”

Festivals i mercats per crear sinergies al sector

Estem davant de plataformes per promocionar autors i crear sinergies entre ells, col·lectius i professionals del sector. Un fenomen gens desconegut per als amants de l’art a Barcelona, però que ha agafat embranzida en els últims anys.

Parlem del Gutter Fest, la Fira d’Autoedició i de Microedició de Barcelona, i la FLIA, la Fira del Llibre Independent Autoeditat. Exemples d’artistes organitzats i moguts per mostrar al gran públic que l’art de l’estampació, la impressió i l’autoedició són accessibles per a tothom.

El Gutter Fest defensa la figura de l’autoeditor lliure, el que “no ha renunciat a la llibertat de convertir-se en explorador de les seves capacitats”. La FLIA aposta per la producció, la distribució i promoció de la cultura per no delegar-la “als grans grups empresarials”. Els dos festivals van celebrar la seva tercera edició el 2015 i, tot i moure’s en disciplines diferents, cerquen la creació d’espais d’intercanvi que donin peu a forces transformadores dins d’un sector sovint considerat elitista.

Més continguts de