Les sopes són els nous sucs?

BarcelonaAls sucs detox els han sortit unes dures competidores com a opció nutritiva lleugera i saludable: les sopes i les cremes, que últimament s’han començat a comercialitzar amb fórmules diferents i imaginatives.

El New York Times ja ho anticipava el febrer d’enguany en un article titulat Souping is the new juicing [Les sopes són els nous sucs] que diagnosticava que les sopes i les cremes han vingut a substituir els sucs en l’univers de les tendències healthy. Adduïa que molts consumidors amb voluntat de fer net troben els sucs depuratius massa extrems perquè no resulten prou saciants i, per tant, poden deixar la sensació que no s’ha menjat durant dies. A més, segons alguns nutricionistes, els sucs aporten una quantitat de sucres que no els ajuden en la seva missió detox.

En aquest escenari, les sopes s’han revelat com una opció més atractiva que els sucs. Els seus partidaris s’han aferrat des de bon començament als nous llançaments del mercat, com ara les sopes de les marques Jarmino, Soupelina i Soupure. La demanda d’aquests productes va en augment i, de retruc, té ressò també en el mercat editorial, que ha promocionat nous títols destinats a ensenyar pas a pas com elaborar sopes amb productes de temporada. Alguns exemples? Els llibres Super sopas (Lunwerg), d’Anne-Catherine Bley i David Japy, o Sopas detox (Planeta), d’Angela Blatteis i Vivienne Vella, amb 50 receptes de dietes depuratives i que veurà la llum al gener al nostre país.

Més enllà dels llibres, l’entronització de les sopes com a nou Sant Grial de la dieta detox també ha desembarcat als restaurants de casa nostra i a les xarxes socials, altaveu dels hàbits de consum de molts ciutadans i on el souping demostra la seva creixent popularitat. Però, ¿què hi ha realment de saludable darrere aquesta nova moda que, sense dubte, irritaria la Mafalda, el popular personatge de Quino que detestava la sopa?

Les sopes, menys calòriques

Mireia Porta, nutricionista clínica i esportiva i professora de la Universitat Autònoma de Barcelona, constata que, en els últims dos anys, han aparegut algunes empreses especialitzades en sopes i cremes saludables. La tendència ha sorgit després que celebrities com les models Gisele Bündchen i Miranda Kerr o l’actriu Gwyneth Paltrow, entre d’altres, fessin bandera a les xarxes socials de l’hàbit de menjar sopes. “Menjar sopa s’ha posat de moda com a tendència gurmet i saludable, especialment als Estats Units, on s’han convertit en una alternativa als liquats i els smoothies ”, diu.

Malgrat que les sopes i les cremes hagin agafat embranzida, Porta assegura que això no vol dir que els liquats o els batuts no resultin saludables. Puntualitza, però, que els smoothies o liquats verds solen aportar més hidrats de carboni simples que les sopes, que, generalment, són menys calòriques i, a més, contenen aliments sencers, i fins i tot proteics, que sovint obliguen a mastegar i incrementen, així, la sensació de sacietat.

Però no totes les cremes són aliades de les dietes detox. Els millors ingredients per elaborar una crema saludable són les verdures de temporada, que fan que “continguin una millor aportació nutritiva”, i deriven en plats plens de minerals i vitamines hidrosolubles.

Seguint una línia saludable, Porta assenyala que les sopes i les cremes admeten molt bé cereals i pseudocereals com l’avena, els fideus d’arròs, la quinoa o l’amarant, a més de tubercles com la tapioca, la iuca i la patata, i també llegums, com les llenties, els cigrons, els pèsols i la soja germinada. No en queden fora els aliments d’origen animal: ou, pollastre, gambes i trossets de peix, que també poden complementar-les molt.

“I per als atrevits, ingredients més especials com algues, col kale, gingebre, cúrcuma, bolets orientals, llavors, germinats i espècies”, afegeix la nutricionista. Aquest mosaic de nutrients constitueix “una molt bona manera d’hidratar”, i també aporta molta riquesa de minerals (com potassi), vitamines (com carotens) i vitamines hidrosolubles (en especial la vitamina B9). Cal saber que el brou d’ossos, una sopa molt de moda, destaca pel seu contingut en col·lagen i resulta ideal per a les patologies intestinals.

Bandera asiàtica

En l’àmbit internacional, una cultura referent en matèria de sopes és l’asiàtica. “Segurament tothom ha pres una sopa miso, que simbolitza la filosofia souping, o les sopes de fideus tipus udon, ramen o les poh del Vietnam”, explica Porta.

Segons el xef i propietari del restaurant Nobook de Barcelona, Iker Erauzkin, les sopes asiàtiques són tendència. Posa com a exemple les de coco i miso, que s’inclouen cada cop més en les cartes dels restaurants pel seu caràcter aromàtic i fresc i perquè “són saludables”, i aquest és “un factor clau de la gastronomia actual”, assenyala. Malgrat això, no cal que viatgem fins al continent asiàtic, perquè a la dieta mediterrània també hi trobem moltes receptes tradicionals de sopes, com ara la boníssima sopa de ceba amb ou, o la sopa de pa amb farigola, o els brous de llegums amb verdures, o el gaspatxo.

Malgrat que és un plat indicat per a qualsevol moment del dia, les sopes resulten especialment una bona opció per dinar i per sopar. “Si contenen aliments proteics, com llegums, tofu o algun aliment d’origen animal (ou, peix, marisc o carn), poden ser un perfecte plat únic, idoni per a un sopar lleuger”, recomana Porta.

La clau és la varietat

Per contra, la nutricionista desaconsella convertir les sopes en un plat únic per a tota la jornada, ja que per molt sa que sigui, acaben resultant pesades i avorrides. “Per sort, tenim molta varietat gastronòmica, aprofitem-la. En la variació i el sentit comú hi ha el gust i la diversitat nutricional”, avisa Porta. La nutricionista Rita Almeida afegeix que, si bé menjar sopa és un excel·lent hàbit, si volem que substitueixin els àpats i puguin considerar-se en si mateixes com un àpat complet hauran d’incloure proteïnes i hidrats de carboni.

Per la seva banda, Porta assegura que no hi ha cap aliment que, aïllat, resulti perfecte i aporti de tot. “Alimentar-se també ha de ser un plaer gastronòmic: la clau és la varietat”. En aquesta línia, val a dir que, amb la baixada de les temperatures sí que ve de gust una bona sopeta, i si de passada és detox, millor que millor.

Una sopa bullabessa

Si volem tastar una sopa amb molt caràcter, Jordi Gotor, xef del restaurant Casa Paloma, suggereix la bullabessa, un brou d’origen francès, molt present a la cuina marsellesa -el seu nom prové del mot occità bullir -. La bullabessa no és el brou més detox de tots, però sí una saborosa opció per degustar una gran sopa en un moment de plaer. Per preparar la bullabessa, Gotor recomana fer un fumet vermell -bullint peix retirant-ne l’escuma- a base de peix de roca, galeres i crancs, i després colar-lo i afegir-hi nyores, pa fregit i avellanes torrades. Aquesta barreja s’ha de deixar bullir uns 30 minuts i després s’ha de triturar i colar novament. A l’hora de servir, el xef aconsella afegir-hi un raig de licor Pernod, uns daus de peix fresc, musclos, escopinyes, gotesd’olid’escal·lònia i tapar amb una regañá, una torrada de pa típica d’Andalusia. Tot un plaer oceànic.