Publicitat
Publicitat

CABARET POP

La tita Windsor

Justa Elisabet II d’Anglaterra va declarar-se neutral abans del referèndum escocès

Aquesta setmana el rei Felip VI ha viscut el seu 23-F particular i en comptes de capitalitzar-lo com va saber fer el seu pare, pobre, ho va fer prou malament per acabar d’enfonsar la Corona espanyola i, de passada, reduir encara més la seva popularitat, l’únic argument al qual es poden agafar els monarques per justificar els molts diners públics que els seus estats els donen cada any perquè tinguin unes condicions de vida infinitament superiors a les dels seus súbdits i a les que tindrien ells mateixos si s’haguessin de buscar la vida sense padrins dins del seu propi regne. En prime time, Felip VI va decidir exercir de rei només d’una de les dues parts en conflicte i va oblidar -que cruel!- justament la més feble. Va renyar els polítics catalans que “hacen cosas ” i va pronunciar sense galls un discurs d’inspiració monclovita que deixava vist per a sentència que el poder monàrquic que tenia Joan Carles quan va arribar al tron en la Transició ha desaparegut per complet actualment, quan el rei sembla un obedient funcionari més de Madrid.

No se si a vostès els passava el que em passava a mi mentre anava escoltant com el monarca m’esbroncava en el castellà de Fortunata y Jacinta per no voler sotmetre’m als dictats del govern espanyol per més que em semblin absolutament injustos. Mentre escoltava el seu discurs pensava: “Ta tia la monja”, que diem al meu poble quan estem disconformes amb alguna cosa. Passats els dies, però, mentre recordo el nou rei espanyol fent-se el militar granític que no és a la tele, penso més aviat en sa tia la Windsor que no pas en la seva hipotètica tieta monja.

I és que la reina Elisabet II, el setembre del 2014, va ser notícia perquè va recordar als britànics que la Corona seria neutral en el referèndum d’Escòcia, i no -com ha passat aquí- perquè donés suport actiu a una de les parts enfrontades. De fet, tan escrupolós va ser el seu respecte per la democràcia que garanteix la feina als Windsor des de fa cent anys que a Buckingham sempre es van referir a la votació com “un assumpte dels escocesos”. Que lògic, oi?

Potser per aquest precedent tan recent, resulta especialment erràtic el que ha fet el marit de Letícia I, que no ha pensat gens en la seva tieta, a la qual el rei Joan Carles sempre s’ha referit com “ la prima Lilibeth ”. Felip li deu dir la tita Lilibeth, no? Tan família que són -la reina Elisabet II va recordar fa anys sobre el parentesc: “Tots quatre [ella mateixa, el seu marit el duc Felip d’Edimburg, el rei Joan Carles de Borbó i la reina Sofia de Grècia ] som rebesnets de la reina Victòria d’Anglaterra ”- i tanta diferència de resultats en la gestió de les poques coses en què podrien ser útils. Per a una parenta que li surt bona al pobre Felip, va i no s’hi fixa...

Però ja és massa tard. Ja no es pot arreglar que ens hagin dit a la cara que som súbdits de segona. Com si ser súbdit no fos prou denigrant... A sobre, de segona categoria. Si ens marquessin com els ous, els súbdits que volíem votar el dia 1 d’octubre com es vota als països on regnen els parents del rei Felip VI començaríem pel 3, el número de les gallines losers. Quina pena! Ara entenc per què Marta Pascal va cantar viva voce la Gallineta al Tarraco Arena.

Però no és Felip l’únic que ha sigut -mala- notícia aquest dies. Els mitjans zarzueliebers ja estan assenyalant que s’està intentant protegir Letícia del fangar polític i que, per això, no té actes a l’agenda oficial. No sé si perquè no volen que es gravi com se’n va sense contestar o perquè tenen por que contesti... En qualsevol cas, els primers perjudicats han sigut els de la Creu Roja, que per primer cop en 40 anys s’han quedat sense visita reial durant el Día de la Banderita.

Al llarg de quatre dècades, o la reina Sofia, o Letícia, o la infanta Elena o la infanta Cristina -quan la invitaven als llocs de gent bondadosa...- sempre havien participat a la paradeta de la plaça de Las Cortes, on demanaven diners a gent més pobra que elles per ajudar l’entitat. Però es veu que entre les prioritats d’ara no hi ha lloc per a la bondat. Quins temps els nostres! Vist amb perspectiva, sembla que la voluntat de protegir Letícia de la polseguera política ja ve de lluny: no va anar ni a la presa de possessió de Rajoy. Al final, si el clima polític segueix així d’emmalaltit, no la deixaran anar ni a ioga, pobra. I no vull ser ocell de mal averany, però això sí que seria una crisi d’estat.

I, per acabar, dos apunts sobre la casa reial dels Windsor. El primer: la reina i el duc d’Edimburg -que, per cert, és tito de Felip VI per la part grega- compliran 70 anys de casats aquest novembre i al seu país han decidit celebrar-ho dedicant-los unes monedes que la gent podrà comprar a diferents preus: des de 15 euros la més barata fins a 55.000 la més cara, feta d’or. Tothom sap que aquell matrimoni es va acabar de facto fa dècades, però els britànics valoren l’esforç d’haver mantingut les formes. Que odioses que són les comparacions...

El segon apunt és que el medallista Usain Bolt ha explicat a The Sun que vol que el príncep Enric i la seva nòvia Meghan Markle vagin a Jamaica per comprometre-s’hi, que ell els ho arreglarà tot perquè sigui de pel·lícula. Diu que si convé els tanca una platja. Que guai que un príncep es comprometi en una platja jamaicana amb una actriu plebea, californiana, divorciada i d’ascendència afroamericana. Que obert, que cosmopolita, que il·lusionant, quina olor de nou! Quants dies sense sentir cap d’aquestes sensacions...

Etiquetes

Més continguts de