La volta al món

ESCRIPTORAQuan llegiu aquestes paraules hauré començat a fer la volta al món. Marxo sola, amb motxilla, sense bitllet de tornada i amb la intenció de ser fora com a mínim un parell d’anys. La idea no és pas la de conèixer els cinc continents –fora una ingenuïtat– sinó la de transitar(-los). La idea no és pas la de trobar un lloc al món –el lloc és el planeta– sinó la del despreniment.

Si tot és impermanent, el pas de la vida no pot ser sinó el del trànsit. Moure’s, permetre que tot sigui només el temps que ha de ser, estar disposat al canvi i acceptar cada instant com el que és: l'única realitat possible, l'única instància a partir de la qual la nostra naturalesa pot manifestar-se en la totalitat de la seva essència. Aquí i ara: la consciència que no hi ha passat que compti, i que no hi ha futur que compti. Entendre’n la teoria pot arribar a ser fàcil. Tenir-ne l’experiència pot ser revelador. Aquesta és la fe que em mou.

De la mateixa manera em plantejo el despreniment: no acumular allò que no és necessari, viure amb el que cal, sense recanvis, sense “per si de cas”, sense anticipar i sense actuar a partir del que ja hem experimentat.

M’aconsellen, algunes persones quan em senten parlar d’aquesta decisió, que visiti aquest lloc a Cuba, aquell altre a l'Índia, el de més enllà a la Polinèsia. Els repeteixo que la meva idea no és el viatge sinó la vida en trànsit. Me’n vaig a escriure, a practicar ioga i meditació i silenci i observació. A deixar-me sentir que la persona més important és la que et cau al costat. Sigui o no sigui res teu: desaprendre la propietat i la identificació, tan supèrflues i superficials.

Que es reveli el que s’hagi de revelar. I que així sigui perquè, si és possible i convé, jo us ho pugui explicar. Gratitud i joia.