De Catalunya al món en 5 jardins singulars

Espais verds amb plantes i arbres d’arreu serveixen d’excusa per viatjar sense necessitar d’agafar avions o fer llargs desplaçaments

Redescobrir el paisatge que ens envolta pot ser un dels grans plaers de l’estiu i en moltes ocasions ens pot servir per viatjar sense desplaçar-nos fora de Catalunya. Espais verds, parcs i jardins botànics amb diversitat d’espècies poden servir d’excusa per traslladar-se a indrets llunyans encara que sigui només mentalment.

De Barcelona a Mèxic

Un bon exemple d’això són els Jardins de Mossèn Costa i Llobera. Situats a Montjuïc -en uns terrenys que havien sigut bateries militars- i orientats cap al mar, tenen una situació que els converteix en un mirador privilegiat del litoral de la ciutat. A més de tenir accés a una vista diferent de Barcelona, és la llar d’una de les col·leccions de cactus més importants del món. Ple de plantes crasses i suculentes, aquest espai transporta els visitants a un escenari que fa pensar en Mèxic o els deserts de Califòrnia o Nevada, als Estats Units. En un terreny de 3,16 hectàrees s’hi poden trobar algunes de les espècies més exòtiques del planeta, algunes de les quals pròpies de països tan allunyats de Catalunya com ara Xile, l’Argentina o el Brasil. Al jardí hi ha atzavares i cactus barrils ( Ferocactus glaucescens ) originaris de Mèxic, eufòrbies més pròpies de l’Àfrica i Madagascar que no pas del Mediterrani, i palmeres datileres oriündes d’Aràbia.

Els Jardins Costa i Llobera, que l’any 1987 van aparèixer en el rànquing dels deu millors jardins elaborat pel New York Times, es van inaugurar el 1970 i es van rehabilitar fa relativament poc, entre el 2006 i el 2011.

Lianes amagades a Montjuïc

A mitja hora caminant d’aquest singular espai hi ha un altre indret sovint ignorat pels barcelonins, el Jardí Botànic Històric. “Hi ha visitants molt fidelitzats, que venen pràcticament cada dia, però realment hi ha moltes altres persones que no el coneixen”, assegura Josep M. Montserrat, director de l’espai. Els orígens de l’espai es remunten al 1917, quan es buscava un lloc on fer un jardí botànic associat al Museu de Ciències de la ciutat i es volia colonitzar la muntanya de Montjuïc, en aquell moment degradada per explotacions mineres, com recorda Montserrat. El projecte original volia ocupar tots els sots de la Foixarda, però finalment només en va ocupar dos, els que avui dia es poden visitar. “És un indret excel·lent per als dies de calor perquè hi ha arbres molts grans, que fan molta ombra, i hi ha una mica d’inversió tèrmica”, detalla el director. El microclima del jardí ha fet que hi visquin moltes plantes centreeuropees a pocs metres de plantes mediterrànies. Montserrat destaca que els visitants que s’animin a visitar el jardí descobriran cedres del nord de l’Àfrica i també una liana que ha crescut tant que ara està tombada a terra.

El Botànic Històric també permet fer un viatge al passat: en el segon sot hi ha una masia d’estil noucentista construïda per a l’Exposició Internacional del 1929 per l’Agrupació de Ramaders de Catalunya amb l’objectiu de mostrar una granja model. Actualment és la seu dels Amics del Jardí Botànic, que es dediquen a tenir cura de les “plantes útils” que hi ha al seu voltant.

De Blanes al Japó i Austràlia

Aquest any viatjar als llunyans boscos de bambú del Japó, com ara el d’Arashiyama, no és gens fàcil. Això no vol dir que s’hagi de renunciar a la indescriptible sensació de caminar entre aquestes esveltes plantes. El més a prop que es pot estar d’un d’aquests boscos és al Jardí Botànic Marimurtra de Blanes (entrada individual, 7 euros), un espai on hi ha més de 4.000 espècies de cinc continents. Un dels seus indrets més emblemàtics és el bosc musical de bambús de l’Orient.

Fundat a principis dels anys 20 per l’empresari alemany Carl Faust, un naturalista aficionat, els jardins estan situats en un penya-segat des del qual es té accés a una espectacular vista panoràmica de la costa. El bosc de bambú, la pèrgola selvàtica i les zones àrides que recorden racons d’Austràlia conviuen amb les influències del Romanticisme alemany del segle XIX i el Noucentisme català, exemplificades amb un templet neoclàssic que mira al mar i que és un escenari digne de pel·lícula. Segons va manifestar el mateix Faust en una carta adreçada al botànic Josep Quatrecases, el seu desig era crear “una república hel·lènica de botànics” en què diferents intel·lectuals compartissin idees i coneixements en un entorn idíl·lic. En el passeig pel jardí identificareu algunes de les influències de Faust: les escales més famoses de l’espai porten el nom del filòsof grec Epicur, i la plaça principal va ser batejada com a Goethe, en honor a l’autor alemany.

Records italians a Lloret de Mar

¿És possible sentir-se com si fossis a Florència o a Roma des de Lloret de Mar? La connexió italiana potser no es percep a primer cop d’ull, però es veu més clara quan s’entra als Jardins de Santa Clotilde, un espai que, igual que els Jardins Marimurtra, es troba situat en un penya-segat amb vistes al mar, entre la cala Boadella i la platja de Fenals. L’impulsor d’aquest bucòlic espai, que no desentonaria a la pel·lícula Call me by your name, va ser el marquès de Roviralta. Durant una visita a qui després seria la seva dona, Clotilde Rocamora, que vivia en un internat de monges de Lloret de Mar, el noble va descobrir unes vinyes que eren l’entorn ideal per construir-hi el somni de la seva vida. “El marquès era una persona molt culta, li agradaven molt Itàlia i la cultura clàssica del Renaixement italià”, explica Anna Fuentes, directora de Patrimoni Cultural de Lloret de Mar. El seu italianisme va fer que s’inspirés en el jardins de Boboli, a Florència, i els de Villa d’Este, a Tívoli, a l’hora de posar en marxa el seu projecte, per al qual va contractar l’arquitecte i paisatgista Nicolau Maria Rubió i Tudurí, que després va dissenyar altres espais verds com el Turó Park i els Jardins del Palau de Pedralbes. Rubió i Tudurí també estava influenciat pels jardins italians i sentia devoció per la Villa Lante, famosa per les seves cascades i fonts.

L’arquitecte, urbanista i un dels més destacats impulsors del paisatgisme a Catalunya, el catedràtic Manuel Ribas i Piera, considerava els Jardins de Santa Clotilde com “la millor peça de jardinera catalana” i el paradigma del Mediterrani. Segons ell, el “mediterranisme” es manifesta en cada racó dels jardins, des de l’escalinata central vorejada d’heures fins a les escultures d’influències clàssiques de Maria Llimona.

Romanticisme al Baix Camp

Construït l’any 1881 com a residència d’estiu de la família d’indians Samà, marquesos de Marianao, el Parc Samà està considerat un dels exemples més destacats de la jardineria del Romanticisme. En els últims anys, un dels objectius del parc ha sigut la cura i recuperació d’aus de Centreamèrica amb finalitats educatives. Un dels espais més destacats de la instal·lació és l’aviar Marianao, que va ser creat perquè el visitant es pogués submergir en el món de les aus exòtiques i se sentís en una selva tropical. Els responsables del parc asseguren que aquest indret vol ser una eina de conscienciació social dels problemes mediambientals.

Informació pràctica

Jardins de Mossèn Costa i Llobera

Adreça: ctra. de Miramar, 38, Barcelona

Horari: de dilluns a diumenge, de 10.00 h a 21.00 h

Entrada gratuïta

Jardí Botànic Històric

Adreça: av. dels Montanyans, 26, Barcelona

Horari: de dilluns a diumenge, d’11.00 h a 21.00 h Entrada gratuïta

Jardí Botànic Marimurtra

Adreça: passeig de Carles Faust, 9, Blanes

Horari: de dilluns a diumenge, de 10.00 h a 19.00 h Entrada individual: 7 euros

Jardins de Santa Clotilde

Adreça: passeig dels Jardins s/n, Lloret de Mar

Horari: de dilluns a diumenge, de 10.00 h a 18.00 h Entrada individual: 6 euros

Parc Samà

Adreça: carretera de Vinyols s/n, Cambrils

Horari: de dilluns a diumenge, de 10.00 h a 14.00 h i de 17.00 h a 20.00 h Entrada individual: 10 euros

El + vist

El + comentat