Estiuejants o depredadors?

En algunes platges del nord de Menorca, els banyistes no en tenen prou d’ajeure’s damunt d’una tovallola a la sorra i ficar-se a l’aigua, clara i diàfana. No. Agafen argila vermella dels tolls propers als penya-segats i s’embetumen el cos. Cara inclosa. S’ha estès la brama que els banys d’argila van bé per a la pell, que actua com si fos una crema hidratant natural. Potser tot va començar amb la pel·lícula de Julio Medem Lucía y el sexo, en la qual els protagonistes s’enfangaven a l’illa de s’Espalmador de Formentera. O potser la pel·lícula simplement va recollir una pràctica ja molt habitual entre els turistes i va ajudar a divulgar-la. “També cal afegir que algunes guies turístiques ho han difós com una activitat idíl·lica per animar a visitar les cales de les illes”, diu Xisco Roig Munar, doctor en geografia i geologia. “Banyar-se amb argila no té cap benefici terapèutic, sinó tot el contrari. Allà on els turistes posen les mans per agafar l’argila és un niu de microbis, ja que al cap d’un dia les hi han posat centenars de persones”, assegura Roig.

L’expert està en contra que es dugui a terme aquesta pràctica, ja que, segons explica, provoca que s’erosionin els penya-segats. “Actualment a les cales de Binigaus i Cala del Pilar, a Menorca, ja s’observa l’impacte dels banys d’argila”, sosté el geògraf. Per la seva banda, el coordinador de política territorial de l’associació ecologista GOB, Miquel Camps, explica que aquesta pràctica “pot causar despreniments i pot provocar l’extinció de l’argila, que és un recurs no renovable”. Encara hi ha una conseqüència més, tot i que una mica menys greu: l’argila fa malbé el banyador. “Queda tacat i ja no es pot utilitzar més”, comenta Roig. Tot i això, però, riuades de turistes s’embetumen d’argila cada estiu.

A les illes Balears hi ha una altra pràctica de moda, i que cada vegada té més presència a les xarxes socials: fer piles de pedres imitant les fites que en senderisme indiquen el camí correcte. “Les fites tenen un sentit i un significat en els camins però les piles de pedres que aquest estiu s’han vist a les cales Pregonda i Binimel·là, de Menorca, no serveixen per a res -diu Roig-. La principal conseqüència és la destrucció del paisatge. Quan els turistes no troben pedres, les agafen de les parets”. En aquest sentit, una de les accions impulsades pel Consell Insular de Menorca és desmuntar aquestes fites una per una, per no motivar els turistes a construir-ne de noves. Malgrat això, aquesta última setmana d’agost encara se’n poden veure en algunes cales. A Formentera també fa temps que s’eliminen quan se’n troben de fetes. “A la costa nord de Menorca, qualsevol pedra pot ser un refugi per a les plantes evolutivament adaptades a condicions adverses o a la microfauna que hi habita”. Per tant, agafar una pedra vol dir perjudicar la fauna i la flora. “Per a molta gent de Menorca, els munts de pedra s’interpreten com una mostra de falta de respecte cap a l’illa”, subratlla Camps.

Espoli del patrimoni

En la llista de pràctiques conscients dels turistes també cal esmentar la recol·lecció de sorra, pedres, fòssils i petxines. “És un espoli de patrimoni per després lluir-lo a la vitrina de casa”, sosté Roig, que fa evident la incongruència del fet. Com que és un impacte continuat i constant, també passa factura al paisatge. L’ecologista Miquel Camps afegeix que tant la sorra com les pedres i les petxines són un patrimoni públic, per tant propietat de tothom i no d’una sola persona. Curiosament, les petxines tenen un paper important a la sorra. “Les petxines de la platja es van fragmentant en trossos petits i es converteixen en aliment de les escopinyetes”. Per tant, agafar-ne suposa trencar la xarxa tròfica. De fet, la llei de costes de l’estat espanyol obliga tots els aeroports a requisar la sorra i les pedres que es volen endur els visitants. Després, tot el que es requisa es dona als serveis de platges perquè s’encarreguin de retornar-ho a la natura.

Per intentar aturar aquestes pràctiques, a les illes Balears ja s’estan duent a terme mesures. “Conscienciar els turistes perquè deixin de fer-ho és difícil, però sí que ens funciona l’ordenació dels espais, amb aparcaments indicats, cartells en llocs estratègics, vigilància i sancions”, comenta Camps. Per exemple, ancorar els vaixells sobre la posidònia està sancionat. Els cartells també indiquen que no es poden fer piles de pedres i estan col·locats en els llocs on se n’han trobat en els últims anys. Cal dir, però, que les pràctiques descrites d’intervenció al paisatge, encara que tenen un gran efecte negatiu en espais de nidificació, no són massives. “És el que anomenem pressió difusa, pràctiques que van en augment perquè es posen de moda a través de les xarxes socials”. Hi ha un altre tipus de turisme que potser no fa cap de les pràctiques erosionadores però que causa un impacte ambiental encara més greu a la costa litoral i a les illes: “El que incideix de manera important en el consum d’aigua, en la producció de residus sòlids, en la producció d’aigües que cal depurar, en l’abastiment energètic o en el col·lapse dels aparcaments”, afegeix Camps.

D’altra banda, als parcs naturals de Catalunya, un dels problemes més greus són les deixalles que deixen els turistes o visitants. I també altres pràctiques que d’alguna manera alteren el medi natural. “Aquest estiu vam trobar el cim del Pedraforca pintat amb un cor gegant de color verd i el nom d’una noia, Gemma”, explica Jordi Garcia-Petit, el director del parc natural del Cadí-Moixeró. Per denunciar-ho, es va penjar la fotografia al perfil del Facebook del parc natural i de seguida van rebre mostres de suport que rebutjaven l’acció. “Una brigada del parc va pujar al cim per picar la pedra i aconseguir eliminar la pintada”, explica Garcia-Petit. “Però tot i la feinada de repicar la pedra, encara queda rastre del color verd”. El director del parc natural també parla de les conseqüències que provoquen els senderistes que caminen amb bastons. “Com que els bastons acaben en puntes metàl·liques, fan malbé el sòl i la vegetació, i a poc a poc van eixamplant els camins”.