ENTRE AMICS

Gerard Esteva, president de la UFEC: “Hi ha amistats que trobes per casualitat i ja són indestructibles”

L'amistat amb Isona Passola va començar el 2012 i s'ha anat consolidant

Com cada 9 d’agost Gerard Esteva celebrarà el seu aniversari amb un petit grup d’amics on hi serà la cineasta Isona Passola. “Ens vam conèixer cap al 2012 en unes trobades en què persones de diferents àmbits -Bonaventura Clotet, Pilar Rahola, Gemma Recoder...- ens reuníem per impulsar el dret a decidir”. Allà el Gerard i la Isona van iniciar una amistat que s’ha anat consolidant amb el pas del temps. “Teníem el despatx molt a prop i, com que compartim la passió per la música, vam començar a escapar-nos al Palau de la Música o a L’Auditori. A més, tenim un amic comú, el Pitu Saguer, que és lutier i té una lutieria preciosa on organitza petits concerts que ens encanta veure”. De fet, molts dels records que té el Gerard de la seva amistat amb la Isona, “una amistat de converses llargues i pausades”, van lligats a “concerts memorables”. “En recordo tres de molt especials amb ella: Jordi Savall a L’Auditori, amb la Missa de difunts i la Missa de batalla de Cererols, d’on vam sortir flotant; el concert d’homenatge al pare Ireneu Segarra amb l’Escolania de Montserrat, que em va fer molta il·lusió perquè jo vaig ser escolanet, i les Variacions Goldberg del pianista Evgeni Koroliov al Palau de la Música, dels millors concerts que he escoltat mai”.

El Gerard, advocat i també violinista, ha dedicat els últims anys al món de l’esport, primer com a president de la federació de vela i després dirigint la UFEC: “La Isona no és gaire de l’esport, no. Però hi ha un paral·lelisme entre nosaltres dos: jo lluito perquè les entitats del tercer sector esportiu -clubs i federacions, bàsicament- tinguin recursos, reconeixement, visibilitat... i ella fa el mateix pel món de la cultura”. El Gerard considera que ell i la Isona tenen molt en comú a nivell de caràcter -“Som temperamentals, passionals, impulsius”- i també en l’àmbit ideològic, tot i que amb matisos: “Creiem en el mateix model de país, però tenim visions diferents sobre com arribar-hi, sobre la tàctica”. D’aquesta manera dues persones que provenien d’àmbits professionals ben diferents han acabat establint una gran complicitat: “Això passa: hi ha amistats que es troben per casualitat, es forgen i ja són indestructibles”. De fet, una de les coses que més feliç fan el Gerard és fer coincidir amics que ha anat fent en diferents etapes, en el que anomena “trobades improbables”: “Per a mi, els amics són com el coneixement. Durant la vida vas incorporant amics al teu món, i això no vol dir que renunciïs a cap, tot el contrari. Jo conservo amics de quan jugàvem al sorral, de l’Escola Thau, de l’Escolania de Montserrat, que són com germans, els de música, els de la universitat, de la vela... I quan barreges aquestes amistats es generen unes dinàmiques i unes converses meravelloses”.

El + vist

El + comentat