Josep Pallàs: "Quan passes 24 hores amb una persona hi comparteixes projectes i hi intimes"

BarcelonaLes amistats en un cos de bombers són intenses, per les experiències compartides al llarg dels anys i les situacions extremes viscudes que fan que, a vegades, alguns companys marxin tràgicament i prematurament. Josep Pallàs va ser l’únic supervivent del GRAF Lleida en l’incendi d’Horta de Sant Joan, i en lloc de parlar d’un amic concret, parla de la pinya que formen els bombers, i també vol homenatjar el Ferran i el Julio, dos bombers que van morir en una allau a Geòrgia al març durant un viatge personal. L’un treballava al parc de Sort i l’altre al de Pont de Suert. “Els noms d’aquests companys encapçalen una llista amb molts més”, lamenta Josep Pallàs. "A vegades, més que la tristor, et queda el bon gust de boca d'haver conegut persones com ells", subratlla.

Les amistats als Bombers de la Generalitat es van fent a poc a poc. “Vaig començar a estudiar amb alguns amics de tota la vida i vam fer les oposicions junts. Uns altres companys no els coneixes massa, però et lliga molt que quan entres a la professió fas jornades de 24 hores”, explica Pallàs. Els bombers acostumen a tenir bona relació, i el temps que passen a les zones comunes és cabdal per anar forjant els vincles: “Esmorzem, dinem i sopem junts, i normalment fem àpats comunitaris”, explica. També comparteixen temps a les hores de pràctiques i de fer esport. “Quan passes 24 hores amb una persona, comparteixes projectes i intimes, i això fa que moltes persones amb qui comences tenint un vincle professional acabin sent amics íntims”.

La trajectòria de Josep Pallàs va començar fa uns 30 anys: als 18 anys ja participava en campanyes forestals i també va ser bomber voluntari. Després va treballar al parc de la Pobla de Segur i va continuar a Sort. Aleshores es va voler especialitzar per “créixer” en un altre vessant de la professió i va entrar al Grup de Recolzament d’Actuacions Forestals (GRAF). “Això em va fer conèixer molta més gent, perquè la meva base va començar a ser tot Catalunya. I no només vaig conèixer gent de diferents regions de Catalunya, sinó també d'altres llocs del món”, afirma. Al GRAF, Pallàs va ampliar el nombre de comandaments que veu com a “referents” de qui va aprenent com “un pluja fina”. Van ser clau, juntament amb altres companys, per recuperar-se de l’accident d’Horta de Sant Joan. Malgrat tot, és reticent a donar noms concrets perquè el seu relat de l’amistat dins el cos de bombers mantingui el caràcter col·lectiu. “Vaig estar molt més temps amb ells parlant per sortir-me’n, per entendre què ens va passar. Vaig anar a casa seva, i l’amistat va acabar passant per damunt de la professió”.