L’art culte i teatral de Giorgio de Chirico s’instal·la al CaixaForum
El centre organitza la primera gran antològica a l’Estat del mestre de la pintura metafísica amb 142 obres de tota la seva trajectòria
BarcelonaTota l’obra de Giorgio de Chirico (Volos, Grècia, 1888 - Roma, 1978) té un cert aire teatral. Per les places buides i els maniquins que protagonitzen les seves llegendàries pintures metafísiques, i més endavant perquè va revisitar les etapes anteriors de la seva obra, com si tornés a ficar-se en la pell d’un personatge del seu passat, i perquè va jugar com va voler amb la seva etapa avantguardista i els referents del Renaixement i el Barroc. També perquè al llarg de la seva trajectòria va representar escenes que recorden una posada en escena teatral. El CaixaForum de Barcelona presenta ara la primera antològica de la seva obra a l’Estat i també s’ha permès una llicència amb el muntatge, que inclou al cor del recorregut una reproducció de les arcades de la plaça d’Itàlia que l’artista va immortalitzar una vegada i una altra.
“L’obra de Chirico no es pot reduir a un sol estil, recorre pràcticament tot el segle XX”, diu la directora general adjunta de la Fundació Bancària La Caixa, Elisa Durán. L’artista va mostrar que “una revisió dels estils del passat és una manera de progressar”. “L’exposició és un resum de tota l’experiència artística de Chirico, que també és la seva experiència vital i el seu pensament, que està basat en el coneixement de la història, el pensament i l’arquitectura”, explica la historiadora de l’art Mariastella Margozzi, comissària de l’exposició juntament amb Katherine Robinson, membre del consell directiu de la Fondazione Giorgio e Isa de Chirico, d’on provenen la majoria de les obres. “Té una capacitat màxima de representació de la història de la humanitat”, diu Margozzi.
La mostra porta per títol El món de Giorgio de Chirico. Somni o realitat i inclou 142 obres, entre pintures, dibuixos, gravats i escultures datades entre l’any 1913 i el 1976, algunes de les quals s’han vist en públic poques vegades. Les peces que no provenen de la fundació de l’artista són préstecs d’una vintena d’institucions. “Vaig conèixer Chirico quan jo era un advocat molt jove, durant una causa civil per un cas de falsificacions, perquè circulen més obres falses seves que autèntiques. Fins i tot pintava l’última vegada que va ser a l’hospital. Va fer el que va voler -recorda Paolo Picozza, president de la fundació de l’artista-. Era una persona irònica, les seves respostes a les entrevistes mai s’han de prendre seriosament, sobretot si les preguntes no eren intel·ligents”.
Rèpliques sense complexos
Rèpliques sense complexos El recorregut està dividit en sis àmbits organitzats de manera cronològica i alhora temàtica. Al primer, on hi ha retrats i autoretrats, ja es pot veure el joc de Chirico amb els estils històrics, perquè es va representar a si mateix caracteritzat com un personatge del segle XVII. En aquest àmbit hi ha l’obra més primerenca, Retrat de la senyora L. Gartzen, de l’any 1913. “Chirico descobreix l’art metafísic l’any 1910. Gartzen apareix absorta en els seus pensaments, no hi tenim accés; és com un retrat espectral, una aparició”, explica Margozzi. A vegades és difícil aconseguir els préstecs de grans obres d’artistes cabdals del segle XX, però en aquest sentit el cas de Chirico és peculiar, perquè no va tenir complexos a l’hora de fer rèpliques d’obres conegudes que es poden veure a continuació com Trobador i Les muses inquietants dècades més tard. A més, les va signar amb dates anteriors al moment en què les va realitzar. “Si les hi encarregaven, feia diferents versions dels seus olis. Deia que qui col·lecciona dates podia col·leccionar segells”, diu Picozza. En aquest sentit, el curs del mercat de l’art l’ha contradit perquè la cronologia s’ha convertit en un factor crucial a l’hora de fixar preus.
En les obres més característiques, Chirico va jugar amb la juxtaposició d’objectes quotidians i va trencar la distinció entre els espais interiors i els exteriors. “Els objectes se senten com una memòria i van a tocar les nostres emocions més profundes”, diu Robinson. “Els mobles es converteixen en paisatges i la natura escolta aquesta nova realitat”, explica Margozzi.
En els àmbits següents apareix el Chirico més curiós, tot i que menys avançat artísticament. A la sèrie dels Banys misteriosos va convertir la visió d’un terra de parquet molt polit en una superfície d’aigua i més endavant va realitzar obres de caràcter historicista amb elements mitològics i gladiadors. “S’identifica amb Ulisses, perquè és el gran especulador per excel·lència, i ell volia anar més enllà de la realitat”, conclou Margozzi. El món de Giorgio de Chirico. Somni o realitat estarà oberta fins al 22 d’octubre i després anirà als CaixaForum de Madrid, Saragossa i Palma.
