Pares, estarem tots junts de vacances?

Les famílies enllaçades han de fer malabarismes per quadrar les agendes de tots els seus membres i passar uns dies plegats a l’estiu

“Cadascú arriba a la família amb les seves vetes, els seus fils, les seves cintes i els seus cordons, i aprèn a lligar-los i nuar-los amb els dels altres, amb molta paciència i amb molt amor”. Aquestes són les paraules de l’editora Berta Rubio quan se li pregunta per les famílies enllaçades. Aquest terme, que va idear ella, dona nom a totes aquelles estructures familiars formades per una parella en què almenys un dels dos adults aporta un o més fills de relacions anteriors. Abans de l’estiu, aquestes famílies -com tantes altres- es troben amb un obstacle a superar: les agendes vacacionals. Si els horaris de les guarderies dels més menuts de la casa i els descansos laborals ja suposaven un tetris logístic prou enrevessat, les famílies enllaçades també han de coordinar les seves vacances amb les agendes de les seves exparelles. Tot un embolic per ordenar.

La història de la Míriam, de 40 anys, i el Goyo, de 50, s’escriu a través de l’amor i els llaços familiars, que no són de sang, però que són unions, al cap i a la fi. La parella es va conèixer fa sis anys a prop d’un camp esportiu. Els seus fills, de la mateixa edat i de relacions diferents, jugaven a l’equip de futbol de Cervelló, al Baix Llobregat. “Vam anar a viure plegats després d’estar un mes sortint junts, els nois ens hi animaven, ja que eren amics”, recorda la Míriam.

També venien d’un matrimoni previ l’Adri, de 36 anys, i el Carles, de 41. Tots dos treballaven a la mateixa empresa i van començar una relació sentimental ara fa 11 anys. En aquells moments el Carles estava separat però compartia pis a Barcelona amb la Mònica, la seva exparella i mare de les seves bessones, la Judit i la Mariona. L’Adri, en canvi, vivia amb el seu fill, el Nil. En total van passar dos mesos després que les famílies s’enllacessin i anessin a viure plegades a Sant Cugat. D’ençà que han engendrat el Lluís, un nadó de només 8 mesos.

Pel que fa a la integració de la llar, la cocoordinadora de l’Associació d’Atenció a la Diversitat Familiar, Berta Rubio, assegura: “Primer de tot, cal anar sense presses. Els adults de vegades ens volem precipitar, i hem de tenir clar que l’enllaç funciona millor si es fa a poc a poc, respectant molt les emocions dels altres membres”. A la mateixa línia se situa Natàlia Cantó, sociòloga i professora de la Universitat Oberta de Catalunya, que afegeix que “la fórmula d’integració hauria d’intentar que les ferides de guerra dels adults no es portin en el camp de batalla dels nens”. Així, les acollides haurien de ser graduals i amb actitud d’acceptació.

D’aquesta manera, quan una família s’enllaça, petites coses del dia a dia canvien. “Vam passar de 3 a 7 membres, havíem de canviar el cotxe, en el meu no hi cabíem i el Goyo es desplaçava en moto”, relata la Míriam. A la seva llar, a part del matrimoni hi viuen el Pol i el Martí, de 17 i 15 anys, que són els fills del Goyo; i el Víctor i el Mario, de 15 i 10 anys, que són els fills de la Míriam. A més, la parella va tenir una filla en comú ara fa 3 anys, la Míriam. Tot i que no sempre estan junts, ja que la custòdia dels fills del Goyo recau en la seva mare, aquest estiu podran gaudir de 15 dies de vacances plegats.

Quan li preguntem per l’agenda estiuenca, la Míriam somriu i assegura que l’estiu “sempre és caòtic”. Al juliol, ella i el seu exmarit es reparteixen les visites dels seus fills per quinzenes, mentre que la seva parella actual, el Goyo, veu el Pol i el Martí un parell de dies al mes. Per tal de gaudir de les vacances en família, el matrimoni fa coincidir els seus descansos laborals amb “les visites dels nens”. Concretament, la sociòloga Cantó assegura que quan es coordinen les agendes “s’haurien de posar els interessos dels infants per damunt de tot i els plans establerts haurien de presentar menys obligatorietat”.

En la mateixa situació es troben l’Adri i el Carles quan parlen de la gestió estiuenca. “Aquest any es presenta com un dels més complicats, perquè hi ha el Lluís, que ja va a l’escola bressol”, relata la barcelonina. Segons la parella, les seves vacances s’estipulen en relació amb les visites de les nenes del Carles, ja que el nadó i el fill de l’Adri sempre estan amb ells. D’aquesta manera, i a través de molts malabarismes logístics, enguany el matrimoni ha aconseguit reunir els sis integrants de la família durant la primera setmana d’agost. “Cal conciliar millor la vida familiar i laboral”, expliquen com a recomanació.

I si trobar uns quants dies per reunir tots els membres de la família és una feina costosa, encara és més complicat gestionar les agendes quan hi ha adolescents pel mig. “Els infants fan una mica el que diem els grans, en canvi els joves ja tenen gustos diferenciats dels nostres i els hem de respectar”, explica Rubio. Així, com més opinions hi hagi sobre la taula, més complicada serà la logística. “Com que tenim fills de diverses edats de vegades hi ha petits conflictes, perquè cadascú vol fer una cosa diferent”, relata la Míriam. Concretament, el seu fill de 17 anys, el gran, també vol passar part de les vacances amb els seus amics. La cervellonenca assegura que quan programen alguna sortida “sempre hi ha algun nen a qui no li ve de gust”. “No recordo cap estiu sense desavinences”, afegeix. Tanmateix, la família està molt unida i cada any fa un viatge estiuenc d’una setmana.

Paral·lelament, l’Adri recorda somrient les vacances al País Basc com un dels millors estius en família. Encara que programen sovint activitats, tenen tres fills adolescents que de vegades prefereixen “anar a la piscina comunitària i sortir amb els amics”. Així doncs, l’editora Berta Rubio assegura que “s’han de trobar moments en el dia a dia per anar treballant els vincles amb els fills i la parella”. D’aquesta manera, les vacances són un bon moment per enfortir les relacions, ja sigui a través d’un cap de setmana amb la teva parella o una tarda amb tots els fills. Al cap i a la fi, després del treball logístic arriba la recompensa: unes bones vacances d’estiu per enfortir i cuidar els llaços familiars.

Rebaixar les expectatives. És cert que hem dit que podem aprofitar les vacances per enfortir els vincles, però de vegades posem tantes expectatives en una sola setmana que ens frustrem si no aconseguim tot el que havíem desitjat.

Si no hem treballat les unions familiars durant la resta de l’any, serà molt difícil coordinar-se plegats a l’estiu. Ja sabeu, no es pot recuperar tota la feina que s’ha de fer durant l’any en només dues setmanes de vacances!

Dedicar temps a escoltar els altres membres de la família. Sense retrets i evitant tenir massa exigències cap als altres. Hem de marxar de vacances amb ganes d’estar bé plegats i per això cal fer pinya!

TRES CONSELLS DE LES EXPERTES, Berta Rubio i Natàlia Cantó