Ingrid Melero: “A pagès coneixes tothom, però no fas amistat amb tothom“

Al camp hi ha tanta feina que fins i tot és difícil quedar amb les amigues. “A totes hores hi ha alguna cosa a fer”, explica l’Ingrid Melero, que conrea cereals i cria porcs al Solsonès. Des de la seva masia, Cal Teixidó, es pot veure Marcús, la casa rural de la seva amiga Montse Cardona. “En línia recta ens separen uns vuit quilòmetres. Casa meva està a Clariana de Cardener i ella viu a Olius. Depenent d’on em posi, la puc veure des d’aquí. Ella té terres, animals i també es dedica al turisme rural”. L’Ingrid i la Montse es coneixien de temps enrere, però van enfortir la seva amistat quan van crear xarxa amb altres pageses i ramaderes per tirar endavant l’Associació de Dones del Món Rural de Catalunya. “Va ser a partir de la trobada de dones rurals al Solsonès del 2015 que vam començar a tenir una relació més estreta fins a fer-nos molt bones amigues”, recorda l’Ingrid.

Tot i que la seva complicitat no ha deixat de créixer, tenen trajectòries molt diferents. “La Montse va decidir quedar-se a casa i continuar amb l’explotació familiar. Jo no soc de pagès, estic casada amb un pagès, però fa temps que també vaig decidir quedar-me a casa i dedicar-me al camp -explica l’Ingrid-. “Soc de Cardona i vaig estudiar un mòdul d’administració i finances. Vaig estar treballant en diversos llocs, en l’empresa que més, 10 anys. Quan vaig tenir el primer fill vaig tornar a treballar a fora però amb el segon es va doblar la feina i ja era impossible. Llavors vaig decidir que em quedava a casa a treballar”, afegeix.

L’Ingrid està ara molt enfeinada perquè és l’època de la collita -“Aquest any ha anat molt tard per les pluges”, lamenta-, però quan pot fa alguna sortida amb la Montse o va a banyar-se amb la família a la seva piscina a Marcús. Sovint fan també videotrucades i trobades telemàtiques amb altres dones del món rural d’arreu de Catalunya per tractar temes de l’associació. I no sempre és fàcil: “A vegades costa trobar un moment per fer les trobades col·lectives perquè sempre n’hi ha alguna que ha de munyir les vaques o fer altres feines”.

El que més valora l’Ingrid de la seva amistat amb la Montse són, precisament, les converses. “L’amistat és molt important. Primer, de dones pageses n’hi ha, però poques. Per això sempre s’agraeix la companyia d’algú que entén la teva realitat i amb qui pots parlar de coses de les quals segons amb qui no pots parlar, perquè no en té coneixements. Jo amb una altra dona pagesa puc parlar de si els porcs tenen tos o de com va creixent l’ordi sense que em prenguin per boja. Som gent que volem mantenir una manera de viure, que en el meu cas no m’ha imposat ningú”, explica l’Ingrid, i conclou: “A pagès al final coneixes tots els de la comarca, però una cosa són els coneguts i l’altra els amics. Coneixes tothom, però no fas amistat amb tothom i la Montse sí que és una bona amiga”.