“Si tinc una amistat més especial que una altra? Ui! Tothom s’enriu de mi perquè sempre dic: «La meva millor amiga tal, la meva millor amiga qual...». I la gent em pregunta: però quantes en tens? Faig servir molt aquesta expressió”, comenta entre rialles la Núria Graham, una de les veus imprescindibles de folk-pop fet a casa nostra. “Amb una de les meves millors amigues anem juntes des de la guarderia. Una de les coses màgiques de conservar alguns amics de la infància és que som persones que no ens movem en uns mateixos ambients, ni tenim els mateixos interessos. I això és molt bonic”, subratlla. Quan parla de les seves amistats, a la Núria li ve al cap una cançó, Toilet chronicles, un dels temes del seu nou disc, que interpretarà demà al Parc del Fòrum de Barcelona dins del cicle de concerts Nits del Fòrum impulsat pel Primavera Sound. “Si els meus amics són una cançó, sens dubte, són aquesta”. Per la compositora és el senzill més especial de Marjorie, el seu tercer àlbum, ja que va néixer com a resposta als seus amics i membres de la banda vigatana Power Burkas. “Es tracta d’una versió que he fet d’una cançó que es diu Amor de garrafa que va escriure el meu exnòvio, el Marcel Pujols. Parla d’un amor que al final s’ha acabat convertint en una gran amistat. No vaig traduir la seva lletra sinó que vaig escriure una resposta. A banda d’un dels pilars de la meva vida, els meus amics són també una font d’inspiració”.
La vigatana va debutar l’any 2015 amb First tracks quan només era una adolescent, però el segon àlbum, Does it ring a bell?, va suposar un punt d’inflexió en la seva trajectòria. Després d’un tour que la va portar als escenaris dels festivals i sales més rellevants de l’Estat amb incursions a Portugal, Berlín, França i Londres, per a la Núria Marjorie suposa un creixement artístic i creatiu. “Aquest disc està centrat en la família, en les amistats, i està pensat per compartir amb els amics perquè hi ha picades d’ullet que només ells poden entendre”, assegura. “Aquest havia de ser un estiu per presentar-lo, perquè l’estiu és el moment de l’eufòria,amb molts festivals ”, comenta la cantant, que manifesta que una de les coses que més valora de la seva professió és passar l’època estival envoltada de la seva banda. “Entre els viatges i els assajos, a part dels meus companys de feina també s’han convertit en els meus amics. Amb alguns ja ens coneixíem i hem compartit tantes coses especials que ens han acabat unint molt. Aquesta temporada hem fet coses en petit format, amb aforament limitat. El dimarts érem a Oviedo, demà toquem a Barcelona... Han anat sortint diverses coses i, tenint en compte que pintava tot molt negre, ens hem pogut adaptar. Tenim moltes ganes de tocar i hi ha molta gent que té ganes d’anar a concerts”, conclou.
