Núria Moliner: “Quan parlem tot és més fàcil i els dubtes es fan més evidents“
Per a qui no les conegui gaire, la cantant Núria Moliner i la seva germana, l’actriu Anna Moliner, són com dues gotes d’aigua. “Milions de vegades ens pregunten si som bessones, però ens portem vuit anys”, explica divertida Núria Moliner, que confessa que aquesta situació a totes dues els fa molta gràcia. “Nosaltres no ens veiem tan iguals, però ens confonen sovint. A la gala dels premis Gaudí em van felicitar a mi per haver presentat la gala, quan ho havia fet l’Anna. I a ella l’altre dia li van dir que l’havien vist fent un concert amb Sopa de Cabra a TV3, quan era jo”, diu Moliner.
Les germanes Moliner tenen en comú la passió per l’art, tot i que l’Anna s’ha decantat més pel teatre i el cinema i la Núria ha triat la música. I malgrat que a la seva família ningú s’havia dedicat abans professionalment a cantar o actuar, la cultura sempre ha format part de les seves vides. “A les reunions familiars cantàvem com la família Trapp. Suposo que totes dues ho teníem dins i ens ha acabat sortint amb llenguatges diferents”, diu la cantant d’Intana.
També comparteixen una relació molt especial, que va més enllà del vincle fraternal. “Estem molt unides, ens ho expliquem tot. Per a mi, la meva germana és la meva roca, algú que ho sap tot de mi i un referent tant per a la vida professional com personal”, afirma Núria Moliner. Les feines respectives no sempre els permeten passar juntes tot el temps que voldrien, però ho compensen parlant sovint. “Ens truquem i estem al telèfon fins a les tantes de la nit explicant-nos coses. Quan parlem tot és més fàcil i els dubtes es fan més evidents”, assenyala Moliner. Aquesta entesa també beu d’una altra sort, en paraules de la cantant. “Totes dues tenim una feina que ens apassiona i que es basa en comunicar sentiments. Però alhora implica mostrar-te vulnerable, haver-te d’exposar i saber-te valorar. El fet de compartir-ho ens ha fet més fortes i ens ha ajudat a agafar confiança”, apunta la cantant d’Intana.
Encara que fora de casa la gent les confongui, tenen caràcters diferents. “L’Anna és la reina de la festa allà on va, mentre que jo tinc més el meu món interior i soc introvertida”, subratlla. De la seva germana gran n’ha après diverses coses, entre les quals destaca el fet d’apostar per allò que creus. “Les dues vam estudiar carreres però ens hem dedicat a altres professions. L’Anna m’ha ensenyat que no s’ha d’entendre la formació com una etiqueta inamovible. El més important és tenir confiança en tu mateixa i apostar pel que realment t’agrada sense por”, afirma Moliner, que afegeix: “Ara totes dues baixem dels escenaris i som felices. Em sento molt afortunada de tenir al costat algú com ella”.
