ENTRE AMICS

Patricia Schmidt, pastissera: “El primer que preguntem quan viatgem és on són les pastisseries”

La història d’amistat i amor dels pastissers Patricia Schmidt i Christian Escribà és pròpia d’una comèdia romàntica de Hollywood. La Patricia té molt clar que el seu millor amic és el seu home perquè és amb qui més gaudeix la seva passió: la pastisseria. Estaven destinats a trobar-se. “Al Brasil, el meu país, uns xefs amics em van parlar del Christian. M’animaven a viatjar per conèixer-lo perquè teníem una visió creativa de la pastisseria semblant. Però Barcelona m’agafava lluny i jo tenia molta feina”, recorda la Patricia.

L’oportunitat es va presentar el novembre del 2009, quan la pastissera impartia unes classes a Portugal. Va aprofitar que estava més a prop per viatjar a Barcelona un cap de setmana de finals de novembre després de concertar una trobada professional amb Escribà perquè volia portar al Brasil una de les seves creacions, els anells de caramel. Van quedar per parlar una hora però es van allargar fins a la nit. L’endemà es van tornar a veure. “Quan me’l van presentar tenia tots els meus llibres. No parlava portuguès, però em va dir que els hi havia recomanat una amiga i que els guardava perquè li impressionava la meva feina”.

Al tornar a Portugal després del cap de setmana, la Patricia va rebre una trucada del Christian que canviaria les seves vides: “Em va dir que s’havia enamorat de mi! Vaig pensar que era boig. Si només ens havíem vist dos cops! Li vaig dir que estava encantada que fóssim amics, però que havia de tornar ja al Brasil perquè allà tenia el meu fill, la feina, la meva cultura... Pensava que la nostra relació no tindria cap futur i vaig tornar des de Portugal al meu país el 8 de desembre perquè tenia molts encàrrecs”.

Malgrat els dubtes de la Patricia, no trigarien gaire temps a retrobar-se. Mentrestant, mantenien el contacte amb trucades diàries. “Parlàvem cada nit per telèfon, però amb la diferència horària era dur. Entre el nen, la feina i el Christian a les nits, jo no dormia”. Per sort, va ser breu: la Patricia va tornar a agafar un avió el 18 de desembre -només 10 dies després de la tornada al Brasil- per passar 70 hores a Barcelona i aclarir les coses. “Li vaig tornar a dir en persona que no podia funcionar perquè els nostres mons eren molt diferents i jo no em podia traslladar tan fàcilment, però ell no es va rendir. Em va demanar un quart d’hora per parlar amb la seva família i pocs minuts després ja em va proposar passar junts al Brasil el dia de Reis per conèixer-hi la meva. I des de llavors no ens hem separat”, explica la Patricia, que afegeix: “Si no fóssim tan bons amics i no compartíssim la mateixa passió per la pastisseria no podríem passar tantes hores plegats. Això sí, com amb tots els millors amics, a vegades també m’agafen ganes de llançar-lo pel balcó”. L’amor que tots dos senten per l’ofici també el porten a la maleta quan viatgen. “A l’arribar al destí no preguntem on són la catedral i els llocs turístics, el primer que volem saber és on són les pastisseries”.

El + vist

El + comentat