Quim Àvila: “Les amistats no tenen a veure amb l’edat, sinó amb l’afinitat”
Quan el Quim Àvila i la Kelly Hunter es van conèixer, cap dels dos s’imaginava que d’aquella trobada se n’emportarien un amic per a tota la vida. El 2017 Àvila formava part de la Kompanyia del Teatre Lliure. Un dels projectes de la formació va ser elaborar una obra de teatre amb nens i nenes amb autisme. Ho van fer conjuntament amb Flute Theatre, una companyia britànica que dirigeix Kelly Hunter. “Estan especialitzats en explicar històries de Shakespeare per a infants autistes. Ho fan a través del joc, d’una manera molt recíproca entre els intèrprets i el públic”, explica Àvila.
Aprofitant la visita de Hunter a Barcelona, l’actor es va oferir per fer-li de guia de la ciutat. “Quan visito altres països sempre penso que hi ha indrets especials que només coneixen les persones locals. Per això em vaig oferir a la Kelly i a la seva ajudant de direcció a ensenyar-los aquests llocs de Barcelona”, diu l’intèrpret. Una nit, tots els participants del projecte van acabar assistint a un concert de música cubana del Harlem Jazz Club. “Tots els membres de la Kompanyia van anar marxant, però tant la Kelly com jo ens vam quedar xerrant. Vaig sentir una connexió molt forta i vaig pensar: «A aquesta persona la vull com a amiga»”, recorda Àvila.
El lligam entre tots dos s’ha anat enfortint amb els anys i s’ha alimentat dels projectes i les experiències compartides. És una relació, a més, entre dues persones de generacions diferents: Àvila té 26 anys, i Hunter, 57. “És curiós, perquè la Kelly té l’edat dels meus pares. Però amb ella m’he adonat que les amistats no tenen a veure amb l’edat, sinó amb una afinitat humana”, assegura l’actor. Tot i que es coneixen des de fa pocs anys, l’un i l’altra ja s’han convertit en indispensables per a les vides respectives. Àvila parla amb especial emoció del dia en què Hunter va ser condecorada com a Membre de l’Imperi Britànic. “Em va demanar si volia acompanyar-la en el moment de rebre el títol. Em va fer molta il·lusió que volgués comptar amb mi en un acte tan especial”, explica l’actor, que no va dubtar en agafar un avió i viatjar fins al castell de Windsor, on la reina d’Anglaterra va condecorar Hunter amb el reconeixement.
Junts, la directora i l’actor han viatjat a Polònia, al Japó i a Suècia, on han impulsat projectes que posen en contacte el teatre amb infants autistes. “Un no s’imagina que pot tenir una amistat així amb algú d’una edat i una cultura tan diferents de les seves”, reflexiona Àvila. Per a l’actor, el que els uneix és “un punt de vista molt similar a l’hora de veure la vida”, que consisteix en “fer-se a un mateix, carregar motxilles encara que no siguin les teves i tirar endavant”.
